Nota de premsa de la CUP de Vic
Per aquest proper Ple del mes de novembre, la CUP de Vic presentem dues mocions per a la seva aprovació en la reunió plenària i la seva posterior execució.
La primera moció fa referència a la precarietat laboral a la que es veuen sotmesos molts ciutadans de Vic, empleats a la industria càrnia. Els abusos a que son sotmesos per part de les grans empreses que dominen el sector son coneguts. Pitjors condicions laborals, salaris més baixos i contractes més precaris. Fa temps que es troben en aquesta situació però ara els treballadors de l’escorxador ESFOSA, de Vic, han decidit donar a conèixer el seu malestar, tot i les pressions a les que han estat sotmesos per part de l’empresa. Des de la CUP de Vic volem que el consistori prengui partit en aquesta reivindicació laboral i doni suport als treballadors afectats.
L’altre moció que presentem com a grup municipal és la creació de l’AMO, l’Assemblea Municipal Oberta. Una eina bàsica perquè la ciutadania es senti partícip de la vida pública de la ciutat es la participació en les decisions que li afecten directament. Proposem la creació d’una Assemblea Municipal, oberta a tothom, perquè pugui presentar propostes sobre diferents temes d’abast municipal i d’interès general i decidir sobre les propostes presentades, sigui per persones o entitats. Aquestes propostes, un cop debatudes i aprovades, es traslladaran a la Comissió Informativa pel seu debat i per elevar al Ple aquells acords que es creguin convenients.
Com a CUP, creiem que una ciutat viva és una ciutat on els seus ciutadans participen de les decisions i donen resposta als problemes que els hi afecten com a ciutadans. Però per això hem de dotar-la d’eines per fer sentir la seva veu, i aquesta Assemblea pretén ser una eina que faci de Vic una ciutat molt més participativa, oberta i transparent.
Text de la moció sobre l’Assemblea Municipal Oberta
MOCIÓ DE LA CUP PER A LA CELEBRACIÓ D’ASSEMBLEES
MUNICIPALS OBERTES.
Contràriament a les societats jerarquitzades militarment o colonitzades per oligarquies i aristocràcies, on només compta la voluntat i l’opinió dels poderosos, les societats lliures i democràtiques es basen en el govern, la voluntat i l’opinió popular. Es va començar amb el dret i la llibertat d’opinió, d’expressió i d’organització. Seguidament pel dret i la llibertat d’elecció i de representació universal (sí, finalment també femení). Arribar al poder popular democràtic ja no ha estat possible perquè cada lluita per un dret s’ha trobat amb tots els obstacles, a cada triomf popular s’hi ha aixecat una nova barrera.
Ens hem quedat en la democràcia representativa i parlamentaria mitjançant els partits polítics perquè s’ha entès més pràctic i eficaç, si no ha estat per comoditat, per usurpació o simplement per por. La gran aspiració de la participació en els assumptes per part de les classes populars s‘ha quedat en votar o no cada quatre anys, sense més poder popular ni concessió dels elegits que constituïen els governs i els plans de mandat amb endeutaments i malbarataments amb total impunitat. Sovint quan des del poder es parla de participació, la gent ho tradueix per manipulació i grans temes de ciutat s’amaguen per reunir la gent a escoltar (més que a parlar, proposar, etc.) en sessions publicitàries, més que de participació. Una enorme desconfiança que s’ha tornat mútua entre els partits i la gent.
Però més enllà de les organitzacions polítiques i els seu militants, cada dia més aïllats i desmotivats, encara i sempre trobem ciutadans que volen participar i millorar la societat on vivim, i que volen i poden dedicar un temps a la seva ciutat. I la ciutat ha de saber aprofitar aquest actiu i saber instruir i conscienciar a la resta per tal que no pensin només en ells mateixos, que sàpiguen que es compta amb ells i que ells han de poder comptar amb els qui conviuen. Aquesta és i serà la gran virtut de la participació. Que il•lusiona i es fa més gran i necessària practicant-la. I ens farà ser millors ciutadans, més responsables perquè hem col•laborat en les decisions i no ens han estat imposades pel caprici dels poderosos. Ara que reivindiquem com a poble el dret a decidir és quan menys es pot negar a totes i cadascuna de les persones el seu dret individual també a decidir i a participar.
Actualment, hi ha la possibilitat de fer audiències públiques, que són un bon sistema perquè la gent es senti protagonista en escoltar i preguntar els diferents grups polítics sobre un determinat tema de la nostra vida en comú. El fet que les audiències públiques no siguin decisòries no fa que se les hagi de menystenir, quan calgui que ho siguin ja ho seran només convocant a continuació d’una d’elles, amb el tema debatut, una consulta popular. No és tant difícil si es vol, quan es vulgui.
També els consells de participació ciutadana, sectorials o territorials seran una eina molt vàlida si es vol, quan es vulgui, per dinamitzar les entitats i les persones que pretenen aportar el seu temps i les seves experiències per col•laborar en la millora de la societat.
Ara proposem una nova eina que cal provar i desenvolupar per tal que la ciutadania vegi i cregui en les seves possibilitats i que les organitzacions polítiques sapiguem escoltar i aprofitar l’experiència de les persones, més enllà dels nostres propis correligionaris. Parlem de l’Assemblea Municipal Oberta (AMO), que implica la convocatòria a la ciutadania perquè presenti propostes per tal de ser debatudes entre els que vulguin participar i que les que s’acordin finalment puguin ser presentades al Ple municipal per tal que aquest les prengui en consideració de la manera més adient.
Aquest moció parteix de la base de que qui convoca l’AMO és el ple municipal, organisme que té potestat i competències legals per fer-ho, però qui ha de tenir l’ascendència sobre l’assemblea o els ciutadans no pot ser el poder polític en aquest cas o llurs organitzacions; sinó els ciutadans mateixos, concretament una d’elles i per això proposem com a moderadora la figura de la tècnica de participació ciutadana de l’ajuntament de Vic. Es tracta d’anar més enllà en l’exercici dels drets ciutadans i és aquesta figura la que podrà dur el paper de moderadora d’aquesta vessant de la participació ciutadana. S’entén que la figura indicada per a fer aquesta tasca seria la del defensor o defensora de la ciutadania, però donat que aquesta figura no existeix a la ciutat ens emplacem com a ajuntament, a treballar per crear aquesta figura que vetlli per la preservació dels drets de les vigatanes i vigatans (semper que sigui d’una forma operativa, eficaç i apartidista), i fins que això no es doni nomenar la tècnica de participació ciutadana com a moderadora de l’assemblea.
Amb l’experiència d’aquesta convocatòria es podrà precisar la normativa per a noves convocatòries al Reglament de participació ciutadana que s’està redactant. També es mirarà d’anar incorporant un sistema de participació fent servir les noves tecnologies.
Per tot això el grup municipal de la CUP proposa al Ple els següents ACORDS:
PRIMER. Que el Ple municipal de desembre convoqui la primera Assemblea Municipal Oberta (AMO) per la primera quinzena de juny d’enguany. Convocant la ciutadania per reunir-se i tractar diferents temes d’abast municipal i d’interès general i decidir sobre les propostes presentades per persones o entitats, tot fixant la data, el lloc i l’hora, així com encarregar la publicitat i la preparació i dotació dels mitjans necessaris per l’organització al departament de Participació Ciutadana. Podran participar a les AMO, els ciutadans i ciutadanes empadronats Vic, prèvia inscripció.
SEGON. Nomenar moderadora de l’AMO la tècnica de participació ciutadana, amb el suport de la resta del Departament de Participació Ciutadana, que portarà a terme la tasca de secretaria en quant a l’acta i la moderació de l’acte. El ple municipal farà arribar a la tècnica de participació aquesta decisió que sol•licita la seva col•laboració i nomenament.
TERCER. Establir els següents punts de funcionament i d’organització de l’AMO, tot i que en Comissió Informativa es podran concretar i debatre aquells aspectes i detalls que es creguin oportuns:
a) Les AMO s’estructuraran entorn el debat sobre ponències que es presentaran prèviament. S’acceptaran ponències amb propostes per votar sobre qualsevol tema d’abast municipal i d’interès general , fins a 30 dies abans de la data fixada. Les ponències amb propostes no podran excedir de 2 DIN A4. Només s’acceptarà una ponència per persona o entitat a cada AMO.
b) Es crearà una comissió per cada AMO, formada pel Defensor de la Ciutadania, i el Departament de Participació Ciutadana. Aquesta Comissió serà l’encarregada d’agrupar ponències sobre el mateix tema i per filtrar les ponències que no s’ajustin a la temàtica municipal ni presentin propostes o siguin merament personalistes, tot justificant-ho i comunicant-ho a qui l’hagués presentat per tal que pugui esmenar-la si ho desitja. El període d’esmenes s’haurà de resoldre amb un temps màxim de 7 dies, des que es tanca el termini de presentació de propostes. Les ponències-propostes acceptades seguiran l’ordre de presentació a l’OAC i es difondran amb tres setmanes d’antelació a la Web municipal per a coneixement de la ciutadania. Les ponències-propostes acceptades, que no es puguin debatre en l’AMO, per que excedeixen de les 10 ponències, passaran automàticament a la següent assemblea.
c) L’AMO tindrà una durada màxima de 180 minuts i això fa que el temps s’hagi de repartir entre les diferents ponències-propostes, que serà un màxim de 10. Es donarà un temps màxim per la lectura o exposició de la ponència de 3 minuts , un temps màxim de 15 minuts per intervencions i finalment es votarà cada proposta. Les votacions seran a mà alçada. Podran votar els majors de 16 anys.
d) L’informe de l’AMO, confeccionat pel Departament de Participació Ciutadana, es traslladarà a la Comissió Informativa pel seu debat i per elevar a Ple aquells acords que es creguin convenients. També es publicarà a la Web, a l’apartat participació Ciutadana.
e) El Ple municipal podrà tramitar com correspongui les propostes aprovades a l’AMO per donar-li validesa legal.
f) La tècnica de participació ciutadana portarà el seguiment i control de l’aprovació o no per part del Ple de les propostes acordades a l’AMO i de la seva execució real que correspongui, aquest seguiment es farà anualment al Ple de setembre, coincidint amb l’inici del curs polític i laboral. En el cas de propostes acordades a l’AMO que siguin rebutjades pel Ple, és faran constar de manera notòria a l’apartat web del Departament de Participació Ciutadana, amb les votacions i motivacions dels diferents grups municipals.
QUART. Emplaçar-se com a ple municipal, a crear el més ràpid possible i de forma consensuada la figura del Defensor de la Ciutadania de l’ajuntament de Vic. Una figura que ha de desenvolupar la seva tasca de forma operativa i eficaç.
Text de la moció sobre Esfosa
MOCIO DE SUPORT A LA LLUITA LABORAL D’ESFOSA
A la comarca d’Osona el sector carni te una importància cabdal. Des del cultiu del gra, passant per les granges on es crien els animals, els escorxadors i sales de desfer, i per últim la indústria transformadora i els elaboradors sustenten econòmicament aquesta comarca.
Tot i la gran crisi que ha viscut tota l’economia, aquest sector ha estat dels menys castigat, i més concretament, el porcí ha vist incrementada la seva producció en un 4,4% el darrer any.
També els sacrificis de porc van augmentar, en aquest cas un 4,1%, segons el DAAM
Aquest augment de producció s’ha vist acompanyat d’unes pitjors condicions laborals, per uns salaris més baixos i uns contractes més precaris.
Unes poques empreses, les més grans del sector, controlen la major part de la producció, concentrant en mans d’uns pocs tota la cadena de producció, des del camps de blat fins a l’empresa distribuïdora. Això només fa que les condicions de feina siguin abusives, i en alguns casos, casi d’esclavatge.
Una de les formes de precarització laboral que s’està portant a terme actualment és la creació de ‘falses cooperatives’, controlades per l’empresa a través de càrrecs directius i encarregats, on els treballadors no en tenen el control tot i ser-ne teòricament els propietaris, segons la llei 18/2002, i treballen per a un sol client i a les seves instal•lacions, que és l’empresa càrnia principal. D’aquesta manera els treballadors passen a ser autònoms, treballen a preu fet, amb els conseqüent augment de jornada i el descens de la retribució per jornada, fins al punt que moltes vegades no cobren ni el salari mínim, tot i fer jornades llarguíssimes.
Aquestes ‘cooperatives’ trepitgen tots els dret laborals i són una forma d’explotació laboral sagnant.
A Vic i a Osona aquesta problemàtica és especialment intensa, i creix com un càncer social. Depenem en gran mesura de la indústria càrnia. Molts dels nostres conciutadans treballen en empreses del sector, i com tots, estan patint aquesta precarització dels seus llocs de treball.
Ara l’empresa ESFOSA pretén imposar la mateixa pràctica (Escorxador Frigorífic d’Osona, SA), situat a l’Illa Càrnia del Polígon Malloles de Vic, propietat, de Casa Tarradellas, Javicsa (Grup Baucells) Càrniques Montronill, i Ramisa (Toni Josep S.A.), totes grans empreses de la comarca.
Vuit dels seus treballadors han rebut cartes i se’ls ha pressionat per acceptar “voluntàriament” un empitjorament de les seves condicions laborals, insinuant-los que si no ho acceptaven patirien represàlies.
Tot i que no tenen pèrdues, ja que segueixen matant de deu a onze mil caps de bestiar diaris, l’empresa utilitza una via atípica i mafiosa per reduir els costos laborals i mantenir els seus beneficis.
Entenent que és una problemàtica que afecta, no només als treballadors d’ESFOSA, que ara s’han mobilitzat, sinó a gran part del sector carni, i en conseqüència, a molts vigatans i vigatanes.
Per això, el Ple de l’Ajuntament de Vic, reunit en sessió plenària, el dia 4 de novembre del 2013, ACORDA
PRIMER. Que el consistori faci una declaració pública de suport als treballadors i treballadores d’ESFOSA, en la lluita pels seus drets.
SEGON. Que el consistori faci de mediador entre l’empresa i els treballadors per assolir un acord que asseguri el manteniment i millora de les condicions laborals actualment existents, per a tots ells.
TERCER. Que el consistori denunciï aquests fets a la Inspecció de Treball, demanant una acurada i intensa vigilància del compliment de les normes laborals, i de seguretat i salut, a l’Illa Càrnia.
QUART.- Que es comuniqui el contingut d’aquesta moció a les empreses afectades, als comitès d’empresa respectius i a tots els sindicats implantats a la comarca.
QUART. Que aquests acords es portin a terme en un termini màxim de quinzes des de l’aprovació d’aquesta moció pel Ple.
