Cada vegada són més els ajuntaments que porten a terme accions per implicar els ciutadans en les decisions, més enllà del dia de les eleccions en què escullen els seus representants. Es tracta d’iniciatives del que s’anomena participació ciutadana, una fórmula, a través de consultes populars, que permet que els veïns i veïnes puguin col·laborar en l’elaboració, el seguiment i l’avaluació de les polítiques públiques. Per una banda, hi ha qui vol participar més però això moltes vegades no es plasma en els resultats, ja que, en general, apunten els experts, la participació sol ser baixa, entre un 3% i un 5%, i només en casos puntuals en què el que es demana genera més interès s’arriben a percentatges més alts. Es considera que el percentatge s’hauria de situar entre un 10% i un 20% per ser considerada una bona dada, encara que per sobre de tot els criteris per avaluar la qualitat i legitimitat han de ser la inclusió de tots els col·lectius, la diversitat ciutadana i la transparència i sistemes de garanties del procés.
La doctora en Enginyeria Multimèdia i professora de la UVic-UCC Ruth Contreras, que treballa en un projecte europeu sobre plataformes e-Government que implanten en ciutats com París o Atenes, apunta que darrerament treballen en la gamificació per buscar “petits incentius perquè augmenti la participació” dels veïns, és a dir, que puguin rebre alguna petita bonificació, com descomptes en alguns impostos a canvi d’haver votat o donar la seva opinió en algun aspecte concret. Contreras se centra en l’àmbit digital, una fórmula en què “algunes persones encara no se senten còmodes”, per la qual cosa en la majoria de llocs les consultes es fan de forma híbrida, encara que la gestió de dades per part de les institucions és més complicat. Contreras afegeix que per molts “és molt nou i veuen difícil fer verificacions, crear comptes d’usuari” i això “els pot fer tirar enrere”.
L’última consulta popular de la qual s’han conegut els resultats a Osona i el Ripollès és la que demanava sobre els festius locals a Torelló. Hi va participar un 16,68% i des del consistori estaven contents amb la participació. En aquest cas es va fer tot de forma virtual però es van habilitar punts de suport, fixos i itinerants, per facilitar el vot digital, amb tauletes, a qui li podia ser més complicat votar. Es van mobilitzar 2.119 persones d’un cens que rondava les 11.000. És la consulta més participativa al poble, on aquest any se n’han fet dues més que han mobilitzat unes 350 persones, una pels pressupostos participatius als quals es destinen 30.000 euros i l’altra sobre l’urbanisme de l’avinguda Pirineus. L’alcalde, Marçal Ortuño (ERC-JpT), apunta que en aquest cas “de seguida es va veure que hi hauria participació” i confia que hagi servit per “trencar el gel” i que en els propers s’hi impliqui més gent.
En els pressupostos participatius “si s’arriba al 6% és un èxit” assegura el regidor de Participació Ciutadana de Vic, Josep Ramon Soldevila (JxCat). A la capital osonenca s’hi destinen 200.000 euros i es fa per zones. A mesura que han anat passant edicions, diu, s’han adonat que “és molt important el que hi ha abans de les votacions perquè et permet tenir un feedback amb els veïns” sobre les necessitats. El primer cop que ho van fer era sobre tota la ciutat i “vam veure que era complicat”, per la qual cosa van decidir fer-ho per zones i d’aquesta manera també amb la implicació d’associacions de veïns i entitats ha augmentat la implicació. A banda dels pressupostos, recorda Soldevila, fan altres processos, com per exemple, ara, decidir sobre la zona de les Adoberies.
A Manlleu, on aquests dies finalitza la votació dels pressupostos participatius, el regidor d’Indústria, Coneixement i Agenda Manlleu 2030, David Bosch (JxCat), recorda que han augmentat la partida de 15.000 a 40.000 euros i que també ho fan per barris. Com en els altres municipis, els veïns poden presentar propostes de les quals se’n valida la viabilitat per part dels serveis tècnics, i que després se sotmeten a votació. També apunta que en general es queden entre el 3% i el 5% de participació i això “fa reflexionar”. Bosch diu que oferir que els veïns diguin la seva és positiu perquè “a vegades hi ha opcions que com a polític no t’has plantejat”.
A Ripoll, comenta la regidora de Participació, M. Dolors Vilalta (JxCat), ja fa cinc anys que porten a terme pressupostos participatius i mobilitzen al voltant del 10% dels electors. “Costa que la gent s’impliqui”, assegura, però “de mica en mica hi ha propostes més estudiades” i han anat “llimant incidències i mancances” en el reglament. En total hi destinen 130.000 euros, que reparteixen en dos blocs, un d’inversions amb 115.000 i un altre de 15.000 per a serveis. Sempre opten per fer el procés de forma híbrida a través del web i d’urnes físiques i els vots es reparteixen força equilibrats en els dos sistemes, diu Vilalta.
“Encara no hi ha cultura de participació, cal habituar-s’hi”
A Tona, detalla el regidor de Participació Ciutadana, Guiu Grau (Aixequem Tona), “ens l’hem marcat com una prioritat, un eix transversal” en totes les àrees. Els primers pressupostos van mobilitzar un 7% d’electors, que és la xifra més alta, i en els altres s’ha reduït fins al 4% o 5%. “No ho valorem malament, tenint en compte que està per sobre de la mitjana del país”, diu el regidor. Hi destinen 50.000 euros en total, repartits en dos blocs segons la tipologia de propostes. Grau admet que “encara no hi ha aquesta cultura de participació i és bo que no depengui només dels càrrecs electes”. A més, segons Grau, “és important que la gent s’hi vagi habituant”.
