Com a mínim una de cada deu dones que estigui llegint aquest article pateix endometriosi. De totes les que tinguin aquesta malaltia, algunes no ho sabran mai perquè no experimentaran cap símptoma. D’altres, hauran normalitzat aquell dolor insuportable que tenen durant la menstruació sota el mantra “soc dona, tinc la regla, és normal”.
La campdevanolenca Carla Vidal i la santjoanina Laura Blasco són dues joves ripolleses que pateixen la part més crua de l’endometriosi: un dolor intens i incapacitant. En el cas de Vidal, el seu diagnòstic va arribar després de set anys de visites als metges (és el període mitjà de detecció) i quan els quists que genera la malaltia s’havien adherit a un dels ovaris i a una trompa, que “havien quedat morts”, explica. Tot i la cirurgia que tenia per davant i les conseqüències que poguessin tenir els quists en la seva fertilitat, la seva reacció en conèixer els resultats de les proves va tenir un punt d’alleugeriment, compartit per moltes dones diagnosticades: “Ah, doncs no estava boja!”. Aquesta malaltia ginecològica crònica fa que el teixit de l’úter s’implanti i creixi en altres òrgans de la pelvis, però fins i tot més enllà. Aquest teixit desplaçat reprodueix el cicle menstrual tal com ho fa l’úter, amb el problema afegit que si no es pot expulsar i eliminar la descamació, es poden crear quists, nòduls o adherències.
Fins a la detecció, els seus entorns no entenien aquells sofriments desmesurats cada mes. Des de passar la nit amb bosses d’aigua calenta, passant per no poder treballar normalment, fins a haver de ser duta a coll a l’hospital per no poder caminar. Les reaccions eren d’incredulitat i de dubte, perquè tothom associa la menstruació a una mica de dolor. “Pren-te un ibuprofèn i vine”, li reclamava una cap d’una feina a Blasco. Fins i tot un metge va rebaixar la importància del que passava a Vidal dient-li que tenia un “baix llindar de tolerància del dolor” a la regla.
Creuen que el problema d’aquesta malaltia és precisament aquest, que s’ha normalitzat en la nostra societat i s’ha acceptat que la menstruació sovint comporta dolor, fins i tot entre molts professionals de la salut, tot i que reconeixen que la situació ha començat a canviar. Laura Blasco creu que la ignorància en les causes d’aparició i la dificultat de diagnòstic i de tractament d’una malaltia que afecta tantes persones (més que l’asma i la diabetis juntes, i més que el càncer de pit) té un motiu: la falta d’investigació. “Jo poso la mà al foc que aquesta desconeixença és perquè no és una malaltia d’homes”, denuncia la jove. Curiosament, un dels tractaments que s’ha descobert que va bé té l’origen en un medicament per a la pròstata.
Segons el ginecòleg de l’Hospital de Campdevànol Jairo David Suárez, una de les dificultats de la diagnosi és que tot i que pot haver-hi una simptomatologia molt alta (molt dolor), una ecografia o una ressonància poden no detectar adherències de teixits estranys perquè l’endometriosi està en una fase inicial o perquè l’arrelament és profund. I també a l’inrevés, que actuï com un càncer i s’escampi sense simptomatologia: “A vegades ens n’adonem quan fem una cesària”. També apunta que és una malaltia multidisciplinària, ja que els endometriomes -els teixits desplaçats– poden arribar fins i tot al pulmó.
El mes de març és el que han escollit mundialment les afectades d’endometriosi per reivindicar i posar el focus en la malaltia i aconseguir que, d’una banda, s’aconsegueixin diagnòstics més acurats i tractaments efectius més enllà dels hormonals, i d’una altra banda, que socialment sigui reconeguda i s’esborri l’estigma que el dolor que pateixen és normal, i que el que no ho és, és que els afecti el seu dia a dia.
