La desinformació, una altra pandèmia

Des del març fins ara s’han detectat 105 milions de casos de Covid-19 arreu del món, però la pandèmia va arribar carregada de desconeixement i al principi també va fer fortuna la teoria que era un gran engany i en realitat als hospitals no hi havia pacients. Els últims dotze mesos han corregut milers de notícies falses més, com que la tecnologia 5G era la responsable de la propagació del coronavirus o que el nombre de defuncions s’havia exagerat intencionadament per justificar i allargar les mesures restrictives. Josep Vidal, coordinador de Recerca i Innovació de l’ICS a la Catalunya Central, ha participat en diversos estudis d’àmbit internacional que analitzen com sorgeixen, es transmeten i muten aquestes informacions i destaca que el desconeixement ha sigut clau per nodrir-les: “La Covid-19 és una malaltia molt desconeguda. Fa un any no en sabíem l’origen, l’abast ni els mecanismes de transmissió, i encara avui queden molts dubtes per resoldre”. Això va derivar en un buit, un gran forat –al principi la premsa no tenia accés als hospitals, per exemple– i la necessitat de la ciutadania d’omplir-lo va afavorir que es difonguessin tant notícies certes com mitges veritats o teories completament equivocades. “Temps enrere s’havia donat la mateixa situació amb la sida, però avui en dia no passa perquè la coneixem millor i gairebé ho sabem tot”, explica Vidal. La recerca que ha portat a terme s’emmarca en estudis liderats pel doctor Wasim Ahmed, de la Universitat de Newcastle, i a banda de bones diagnosis també planteja solucions. La bàsica és combatre els motors de la desinformació amb l’antídot més lògic: informació verídica que provingui d’autoritats i fonts contrastades. En cas de no actuar així, augmenten les probabilitats que calin els missatges falsos i s’ignorin les restriccions i les mesures fixades pels governs. Twitter o YouTube són algunes de les xarxes socials que han suspès comptes en detectar la difusió de fake news, però Vidal és del parer que la millor estratègia passa per rebatre-les: “Bloquejant usuaris o esborrant piulades a vegades encara es reforça més el seu missatge, ja que es transmet en cadenes massives amb l’excusa que s’ha de ser ràpid a reenviar perquè algú té l’interès de suprimir-ho i amagar-ho”. L’altre gran front per combatre rumors i teories infundades és individualment, no fent córrer informacions que a nosaltres mateixos ens generen dubtes o de les quals desconeixem l’origen. “Creiem que només un terç de la gent que propaga teories conspiratives es pensa que són veritat”, apunta Vidal, però “igualment molta altra les envia en forma de broma, o com a mems, i la bola es va fent més grossa, el tema esdevé trending topic i la ciutadania se l’acaba creient”.

La desinformació, una altra pandèmia

Un ‘Torn de tarda’ amb nominats -finalment guanyadors- de la Nit de l’Esport vigatà

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dijous, 12 de març?

Consum de prestat

Acord a Bekaert, de Sant Boi, on acomiadaran 41 treballadors

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Dues botigues d'un mateix joier pateixen dos atracaments a Vic en menys de quinze dies

Condueix sense carnet i té un accident a la carretera de Taradell a Santa Eugènia

Dos incendis en uns baixos de Vic en poca estona i a 500 metres de distància

Què és aquest color verd del marge del riu Méder?

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Alerta pels cabals dels rius Ter a Sant Joan de les Abadesses i Ges a Torelló, que han assolit el llindar de perill