Darrerament a Olost s’ha tancat l’oficina del BBVA i hi ha un agent i un caixer. Per ara mantenen part del servei però “estem en alerta” davant la supressió d’oficines bancàries i la retirada de caixers automàtics en molts pobles petits, explicava aquest dijous l’alcalde, Josep M. Freixanet (OiSC-AM). Ho deia al costat del diputat d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, Josep Arimany (JxCat), que presentava un nou projecte per instal·lar caixers automàtics als municipis de menys de 5.000 habitants. El diputat definia com a “situació molt greu” la manca d’aquest servei a més d’un centenar de municipis de la demarcació, dels quals 38 són a Osona –el darrer que es va sumar a la llista, Santa Eugènia de Berga al novembre.
Aquesta iniciativa, a la qual la Diputació preveu destinar un milió d’euros anuals, planteja una primera fase en què podrien arribar a una seixantena de pobles de la província, els de menys població i més afectats per la tendència en augment del tancament de sucursals i caixers. Així, en les properes setmanes s’hi posaran en contacte per determinar quins hi estarien interessats. Segons deia Arimany aquest dijous a Olost, la retirada d’aquest servei perjudica sobretot els col·lectius de gent gran en què la bretxa digital és més evident. “Hi ha una generació de ciutadans que per manca de la mínima familiaritat amb les tecnologies en molts casos es veu privada sense més de serveis bancaris dels quals havia gaudit en plena normalitat durant dècades”, detallava el diputat. Parlava d’una “exclusió financera” pel fet que molts d’aquests “no poden entrar en els sistemes tecnològics que ofereix la banca”, a banda que tampoc es dona la possibilitat de retirar efectiu “ni fer cap gestió administrativa financera”. Precisament per aquest motiu, en el plec de condicions del concurs públic per encarregar el servei “es determinarà que hi ha d’haver un suport de tutorial pedagògic” per donar assistència als usuaris i formació en el seu ús. La idea és que es pugui adjudicar a finals d’aquest any. En el concurs també vetllaran “perquè la població no es vegi afectada per les comissions abusives”.
Segons explicava el diputat, la voluntat és treballar amb els ajuntaments per poder ubicar aquests caixers en dependències municipals o edificis que en depenguin. També s’ha de valorar quin tipus de serveis poden oferir els caixers, ja que hi ha els que només permeten la retirada o ingrés d’efectiu i també els que poden fer reconeixement biomètric.
Amb el projecte que inicien, “jo sé que hi ha una contradicció: per què ara una administració pública ha de posar caixers quan és la banca que ha marxat”. La resposta sorgia del fet que com a ens públic “hem de parlar de persones i d’igualtat per a tothom”. En aquest sentit deia que “no per estar fora de l’àrea metropolitana la gent ha de tenir menys serveis”, per la qual cosa des de la Diputació desenvolupen diversos projectes lligats amb la connectivitat o el 5G. “La Diputació hi posem el nostre gra de sorra”, però també espera que “altres administracions que en tenen la competència” puguin “obligar” les entitats bancàries a donar aquest servei i “no deixar aquests deserts financers”.
Freixanet afegia que la pèrdua de serveis com aquest són el que creen “aquest desequilibri territorial” que acaba provocant el despoblament.
Jornada a Olost per afrontar els reptes que planteja el despoblament
Olost Aquest dijous Olost va ser la seu de la jornada “Afrontant els reptes del despoblament des de la cohesió territorial”, que coorganitzaven la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Olost, a la qual van participar representants polítics i tècnics de la Catalunya Central. En l’obertura de les ponències l’alcalde d’Olost, Josep M. Freixanet, va reivindicar els pobles petits: “No som un jardí, som un lloc on hi ha vida.” Ell i el diputat d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació, Josep Arimany, van posar èmfasi en la igualtat d’oportunitats per als ciutadans que viuen allunyats de l’àrea metropolitana, sobretot els dels pobles més petits, on sovint manquen serveis. “Darrere les paraules de cohesió social i territorial han de venir les concrecions” i deia que la jornada havia de servir precisament per a això.
