L’enginyer Joan Colomer és l’artífex d’un sistema de desengreixar pells a través del gas que substitueix l’ús de l’aigua i el sabó. Ell i el seu germà, Pere Colomer, fills de Joan Colomer, creador de l’empresa La Doma (1985), han innovat amb una màquina que actualment ja tracta 1.200 pells cada dia amb aquest sistema, el que la converteix en un punt de millora pel futur del sector. Com expliquen Pere Colomer i Elvira Fatjó, director comercial i responsable de projectes de l’empresa, la “tecnologia és la clau per seguir vius al sector”. A La Doma van fer el gir “cap al mercat del luxe cap allà als anys 2004 i 2005” quan el sector ja venia de la darrera crisi “i definitiva”, segons opina Miquel Codina al seu llibre. No va ser fàcil, diuen, perquè el “mercat ho posa difícil”, diu Colomer. Ells van fer “el contrari del que feien altres empreses: proveir-se d’aquí, fabricar aquí i anar a vendre a tota mena de clients”.
La Doma fa tot el procés de la pell, des de comprar-les i tractar-les a la seva fàbrica de Barbastre, Tenerías del Pirineo, fins a treure la pell a punt per ser confeccionada. A la seva fàbrica de Centelles, amb tres torns de treball, desengreixa i prepara les pells cap al mercat exterior “perquè a Catalunya, Espanya o Portugal no hi ha el darrer procés del circuit que és la confecció de jaquetes per part de firmes de moda”, diu Colomer, que va comptant què ha quedat dels adobers a l’Estat i “és una mica els que hem quedat aquí, a Alacant, València, Igualada… i pràcticament res més”. Itàlia és el principal destí de les pells, tot i que allà mantenen “tant la indústria com la confecció i la moda. De fet hi ha més adobers a Itàlia que a Turquia”, diu Colomer, assidu d’aquest país. També es confecciona a Anglaterra, Holanda, Bèlgica, Dinamarca i una mica a Alemanya. Les pells de La Doma s’exporten bàsicament a Europa, els Estats Units i Corea del Sud, a més d’una mica a la Xina.
Quan l’empresa va optar per servir les marques de luxe va haver també de fer un canvi en els mètodes de fabricació perquè “el mercat i la distribució així ho demanaven”. Aquest canvi s’ha produït els darrer 15 anys i al final “no és que La Doma canviés de clients, sinó que ells han canviat” i demanen un producte “que es faci aquí, que sigui superprecís i ben fet, amb tota la normativa i amb un bon preu”, diu. I això, recalca Fatjó, només es pot fer amb tecnologia perquè “si no, no tens ni Zara ni Prada”, dues marques per les quals treballa l’empresa. Un exemple, diu, és la marca Massimo Dutti, amb els articles de pell sortits de La Doma i fabricats a Barcelona. D’aquesta manera, l’empresa es manté en una facturació que volta els 30 milions d’euros, tot i que “evidentment l’any Covid no ha ajudat”, diuen. Ha estat una parada que tot just en aquests moments veuen que es va recuperant, “però així com habitualment tenim una baixada de feina habitual de setembre a desembre, aquest any s’ha allargat fins al febrer”, diu Fatjó.
Amb una plantilla del voltant de 150 treballadors, La Doma és ara l’empresa del sector de la pell més gran a Osona, tot i que com diuen “no ho som perquè haguem crescut molt sinó perquè les grans van anar plegant”. Tot i fer pràcticament tot el procés no es plantegen entrar en el sector de la confecció i la moda, “tot i que el que m’agradaria en un futur”, diu Colomer, “és que hi hagués confecció a Espanya per no haver de vendre-ho tot a fora”. Creu que és possible que aquesta part de la cadena torni, però ha de ser “amb supertecnificació” més que no pas buscar fabricar a altres països pel preu. Molta gent diu que és fàcil vendre una jaqueta de 7.000 euros, diu, però “no,, el que és difícil és que te la comprin”, diu.
Una màquina feta a mida que tracta 12.000 pells al dia
Centelles Fa sis o set anys que La Doma va començar a fer recerca per aconseguir un sistema que els permetés reduir el consum d’aigua a l’hora de treure el greix de les pells. Ho fan amb gas. Un sistema únic al sector i gairebé únic al món. Dissenyada i construïda per la mateixa empresa, i havent fet primer un prototip, ja fa un parell d’anys que funciona i “no té més capacitat”. L’empresa ja pensa en la construcció d’una segona planta d’aquest tipus. Es tracta de transformar el gas en líquid i després en supercrític perquè faci de dissolvent. Després refà el camí i retorna a gas. “I mentrestant hi passen les pells amb un resultat d’una gran qualitat”, explica Pere Colomer, director comercial de l’empresa. Explica, com a exemple, que és el mateix sistema que fan servir als Estats Units per purificar el cànnabis “i alguna part de la indústria farmacèutica ho està adoptant”.
{{ comment.text }}