“Al gener tot just arribarem als dos anys d’entrada en funcionament del servei i estem satisfets de la resposta de la població”, apunta Laia Nogué, tècnica responsable del laboratori d’anatomia de la UVic-UCC. I és que la xifra per donar el cos a la ciència i ser utilitzat per la Facultat de Medicina ja s’eleva fins a les 297 persones. “Hi ha sensibilitat al territori, i ens hem trobat casos que eren donants de la UAB i a l’oferir el servei a Vic s’han vingut a apuntar aquí.” Entre els donants, la franja d’edat que més domina és entre 60 i 69 anys, amb 81 casos: “Els serveis docents que necessiten cossos es nodreixen de persones grans que moren per causes naturals”, diu Nogué. La intervenció del metge forense i la realització de l’autòpsia, i patir malalties com l’hepatitis B, C o la sida, invaliden la donació.
A la Facultat de Medicina de la UVic-UCC disposen a dia d’avui de 12 cossos per realitzar l’activitat docent: “S’utilitzen principalment per a l’estudi de l’anatomia del cos humà i la millora de les habilitats quirúrgiques per part dels estudiants, i els professionals ja en exercici també hi recorren per fer recerca i descobrir nous avenços en intervenció quirúrgica”, explica Nogué. El cos, un cop embalsamat, pot ser manipulat i utilitzat durant diversos anys ja que és un material “molt valuós pels docents, els acadèmics i els professionals”.
Per tal de fer-se donant, cal ser major d’edat i dirigir-se presencialment a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC acompanyat d’una persona que serà el testimoni del tràmit: “Ha de ser present en el moment que una persona es dona d’alta, ja que és qui deixa constància que el donant entén el que vol dir donar el cos a la ciència i que s’accepten les condicions del servei en plenitud de les seves facultats”, desgrana Nogué.
D’altra banda, per tal de fer pràctiques d’anatomia, la UVic-UCC és l’única a tot l’Estat amb la tecnologia Sectra, que permet fer reproduccions en tres dimensions de diverses parts i òrgans del cos humà a través de les imatges radiològiques que s’obtenen amb proves com el TAC o la ressonància magnètica.
{{ comment.text }}