Treure’s el carnet i aprendre a conduir pot semblar el mateix, però en realitat hi ha un matís: veure-ho com un tràmit que un vol passar ràpid, sovint coincidint amb la majoria d’edat, o com hores de volant al costat d’un professor fins arribar a dominar els codis bàsics de circulació. A les autoescoles tenen coll avall que el segon perfil acostuma a ser una rara avis, i ja estan avesades a conviure amb les presses dels alumnes per presentar-se a examen, però l’última dècada s’han vist abocades a una cursa d’obstacles que creix com núvols de tempesta a sobre el sector. El principal és la falta d’examinadors. Aquesta problemàtica l’han recollit mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat des de les vagues parcials i totals que van esclatar el 2015 i es deu a una manca endèmica de funcionaris al qual es van afegint baixes i jubilacions i la no convocatòria de noves places. Així, els alumnes es troben que fan la prova teòrica i paguen les taxes per treure’s el carnet –94 euros a la Direcció General de Trànsit, sense comptar els costos d’autoescola–, però després s’han d’esperar mesos fins a presentar-se a l’examen pràctic.
En el cas d’Osona, per exemple, ara mateix només se’n duen a terme cada vuit dies laborables, la qual cosa equival a dues o tres convocatòries mensuals. Tot plegat provoca que les places siguin molt inferiors als estudiants que hi ha a les autoescoles i, per tant, que els futurs conductors s’hagin de carregar de paciència. Des de l’autoescola Montseny de Vic, Siham Yachou explica que aquest estiu, coincidint amb l’escenari postpandèmia, se’ls havia promès un extra d’examinadors al juny i al juliol que finalment tampoc s’ha arribat a materialitzar: “Nosaltres som al mig, ho hem d’explicar als alumnes malgrat que la competència és de la DGT. N’hi ha que ho entenen, però també alguns que s’enfaden i ens fan pagar els plats trencats”. “La reclamació que augmenti el nombre d’examinadors o els paguin hores extres és una batalla oberta, i des del sector ja ens movem, però al final sembla que no et donin més opció que resignar-te”, hi afegeixen des de l’autoescola Rosanas.
Una altra de les problemàtiques amb què es troben és la manca de professors. Per exercir aquesta feina, s’ha de superar un procés que consta de proves teòriques i pràctiques i que s’acostuma a convocar cada dos anys també des de l’administració pública –en tenen la competència la DGT, el Servei Català de Trànsit i Trafikoa, del govern basc–. “Si et treus el títol i vols treballar, per la feina no has de patir”, explica Joan Oliver. Ell, per exemple, combina les classes a l’autoescola Montseny amb un contracte en una empresa d’un altre sector i atribueix la falta de professors al desconeixement: “El de les autoescoles és un sector molt familiar i la gent rarament s’interessa per entrar-hi si no és a través d’aquestes relacions de parentesc”. La remuneració –una mitjana de 1.700 euros bruts al mes, segons la consultora espanyola Jobted– tampoc exerceix de reclam. A l’altre costat de la moneda hi ha les matrícules. I és que “d’alumnes no ens en falten, el que necessitem són places per pujar a examen”, diu Yachou. Anna Molist, de les autoescoles amb el mateix nom a Roda i Calldetenes, hi coincideix: “El mercat hi és, passa que l’obtenció del permís s’està convertint en un tràmit molt llarg i això desmotiva alguns clients”. A banda del perfil clàssic del jove que arriba a la majoria d’edat, el sector també ha trobat un nínxol en la immigració, tant persones que es treuen el carnet per primera vegada com que ja el tenien al seu país d’origen i un cop a Catalunya no el poden homologar. “És curiós. Detectes que si venen de zones del món amb menys costum de conduir l’aprenentatge se’ls fa molt més difícil, ja que desconeixen codis bàsics de circulació que als països occidentals interioritzem des de petits amb la bicicleta o el patinet, com ara seguir la trajectòria”, detalla Oliver.
LA IRRUPCIÓ DE FRANQUÍCIES
Osona i el Ripollès s’han caracteritzat fins ara per autoescoles d’arrel familiar, en què el negoci passa de pares a fills o són les mateixes famílies qui adquireixen altres centres amb motiu de jubilacions. Tot i això, l’arribada a la dècada del 2000 de l’autoescola Connect a Vic, del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), va suposar un primer punt d’inflexió i a la comarca també hi opera des de fa tres anys HoyVoy, que es va expandint arreu de l’Estat espanyol amb model franquícia i oferta de tarifes low-cost. El sector reconeix obertament que això ha comportat una sacsejada. “S’ha obert una guerra de preus. Ara és més barat treure’s el carnet que anys enrere, però sovint el que s’ofereix des d’aquestes companyies acaba sent trampós”, apunta Oliver, “les classes pràctiques no arriben a durar una hora i hi ha canvis constants de professorat”. Des de Rosanas diuen que han notat un descens sobretot d’estudiants universitaris, però també parlen d’efecte rebot: “D’entrada no és bo que augmenti la competència, però s’ha de veure què passa a llarg termini, ja que molts alumnes se n’afarten a mig procés i després recorren a les escoles de tota la vida”.
No obstant això, és innegable que el context dels últims deu anys ha posat el sector contra les cordes, sumant-hi la pandèmia de la covid-19 i mesures que en el seu cas encara es mantenen, com portar la mascareta a dins del cotxe. A l’horitzó, tot i que més a llarg termini, també fan créixer els núvols de tempesta el que el sector ja endevina com a obstacles de futur, entre els quals la popularització dels vehicles de canvi automàtic, que comportarà renovar flotes, o qui sap si l’arribada dels cotxes sense conductor.
