Un pot de sabó aprofitat amb un forat al mig va ser la primera carta de presentació de l’Associació Humanitària Doctor Josep Trueta. Cadascun d’ells s’identificava amb un adhesiu amb el logotip dissenyat per Manel Seuba que es van pagar amb 7.000 pessetes (42 euros) que els va donar la desapareguda Caixa Manlleu, la primera subvenció que van rebre. El pot servia per recollir els medicaments que la gent llençava i que encara podien tenir un segon ús perquè no estaven caducats.
“Ho decideixo fent de metge de capçalera per les cases. M’adono que arreu està ple de medecines que la gent ja no utilitza i es fan malbé o les tira al vàter”, recorda Carles Furriols, que barrinava la manera d’ajudar des d’aquí països en vies de desenvolupament després d’una etapa com a cooperant que el va portar a allistar-se a Metges sense Fronteres quan s’havia acabat de llicenciar i aquesta ONG encara no estava establerta al nostre país.
Furriols ha estat l’ànima de l’entitat vigatana fins al punt que acabaria deixant l’exercici actiu de la medicina per dedicar-se plenament a la tasca solidària després que aquesta ja disposés d’un patrimoni i es reconvertís en una fundació, l’any 2000. La va crear amb “gent de la comarca amb inquietuds per ajudar en l’àmbit sanitari”, molts d’ells professionals del sector, i durant tot aquest temps s’ha mantingut com “una organització privada, sense cap partit o institució” que en formi part, que es va arribar a convertir en un imperi solidari partint del no-res.
La raó de ser era el reaprofitament del material sanitari que aquí es descartava i que podia tenir una segona utilitat en països del Tercer Món i van començar recollint fàrmacs en bon estat, que es catalogaven i empaquetaven per ser enviats allà on n’hi havia necessitat. Amb un producte el reciclatge del qual llavors no estava estipulat, “vam ser pioners a Catalunya i a Espanya en la recollida selectiva de fàrmacs”. Primer, als centres d’assistència primària d’Osona fins que “trobo recursos per implantar-ho a tots els de Catalunya” amb un conveni amb el Departament de Medi Ambient i es passa de poc més d’un centenar de contenidors a un miler abans que l’Organització Mundial de la Salut establís, per motius de seguretat, que una capsa de medicaments havia de tenir un sol ús.
Quan van començar a crear ocupació es va optar per donar una sortida laboral als afectats per una patologia en creixement als països desenvolupats, els malalts mentals crònics, que “llavors aquí no ho feia ningú”. L’aplicació del Sistema Integral de Gestió de Residus Especials (SIGRE) per part del govern de l’Estat, que atribuïa a la mateixa indústria el reciclatge de medicaments usats a través de les farmàcies, va topar amb una realitat que aquí ja existia. Per això es va pactar que 10 de les 50 tones de medicaments que cada mes es recullen a Catalunya siguin processades per la Fundació Trueta per mantenir el seu projecte de teràpia ocupacional.
Els ingressos per la venda de paper, cartró i vidre i altres serveis que presten –com la destrucció de documents confidencials o el reciclatge de tóners– complementen les ajudes que es reben per finançar l’activitat. Aquestes procedeixen bàsicament de l’administració, després de la desaparició de les deu caixes d’estalvis amb les quals s’havien establert convenis. Una retallada important que va ser successiva a la crisi que es va patir quan a finals de 2005 l’Agència Catalana de Cooperació va decidir deixar d’ajudar la Fundació i aquesta ja tenia unes despeses compromeses del seu funcionament ordinari, originant “un deute molt gran”, que es va poder tornar en cinc anys replegant l’estructura. Des d’aleshores que Furriols va decidir que “no vull mai més fer res que depengui d’una subvenció”, perquè té clar que “no ens podem endeutar pel Tercer Món”.
Un quart de segle després de la seva creació “a la nostra organització l’element social pesa un 80%”, segons el seu president, i la prioritat és “continuar donant feina a malalts mentals” amb la intenció de “crear més llocs de treball per a aquesta patologia”. El futur passa, en opinió de Furriols, per “obrir la Fundació” perquè “amb nosaltres sols no funciona”. Per això es planteja ampliar-ne el patronat i federar-se amb altres entitats, un projecte que “s’està covant” i en el qual podria tenir un paper primordial la nova Facultat de Medicina de la UVic-UCC.
