La Generalitat s’ha marcat com a objectiu connectar tot el territori català amb fibra òptica pública abans d’acabar la legislatura.
Ho farà desplegant una xarxa fins a escoles, centres de salut o dependències municipals, que després obrirà a les operadores privades perquè puguin aprofitar la infraestructura per oferir serveis de connectivitat a la ciutadania i empreses, especialment en zones rurals i amb baixa densitat de població. L’objectiu del govern amb aquest projecte és “reduir la bretxa digital, impulsar la igualtat d’oportunitats i afavorir la cohesió territorial i el progrés econòmic i social a totes les comarques”.
Entre els municipis nous que ja tenen punt d’accés a aquesta xarxa de la Generalitat des de l’inici de l’estratègia per accelerar la connectivitat del país hi ha Aiguafreda, les Masies de Roda, Gombrèn, les Llosses i Vallfogona de Ripollès, i aquest 2025 s’hi ha sumat el Brull.
L’alcalde, Pere Medina (Independents), detalla que “encara no tenim cap edifici connectat, però sabem que Vera s’ha interessat a utilitzar les conduccions com a operadora per donar servei a torres 5G”.
La Generalitat està fent, de fet, primer les rases i situant aquests punts de connexió als municipis i, de cara a l’últim trimestre d’aquest any, és quan té previst adjudicar el concurs perquè a partir del febrer del 2026 es comencin a connectar les seus i serveis públics.
Aviat també es farà arribar un punt de connexió a Oristà i queda pendent d’acabar l’obra a l’Esquirol, on l’Ajuntament va fer aturar els treballs perquè segons l’alcalde, Àlex Montanyà (ERC), “l’empresa contractada incomplia diàriament protocols de senyalització al llarg de la C-153 i hi havia un perill per als conductors”.
Després, segons el mapa de la Generalitat, faltarà actuar a Malla, Espinelves, Vidrà, Tavertet i Rupit i Pruit, a Osona, i Toses, Planoles, Campelles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines i Ogassa, al Ripollès.
Alguns d’aquests municipis petits i rurals que formen part del projecte dubten, però, que la iniciativa serveixi realment per aconseguir l’objectiu d’arribar a connectar tot el terme.
“A les operadores no els surt a compte perquè no fan negoci aquí. Nosaltres tenim 70 cases habitades tot l’any i escampades per un municipi gran”, comenta l’alcalde de les Llosses, Jaume Cuní (Totes les Llosses), que afegeix que “ja ens queixem i ens haurem de continuar queixant”.
Des de Vera, companyia de telecomunicacions especialitzada a fer arribar internet a indrets remots al llarg dels últims anys, expliquen que ells ja fa temps que operen a molts d’aquests municipis que formen part del projecte, si bé no descarten aprofitar la xarxa en algun on encara no hagin arribat.
No amaguen així mateix la dificultat de connectar amb fibra tots els pobles, però el director general, Jordi Compte, destaca que “hi ha altres tecnologies, com el radioenllaç o la connectivitat per satèl·lit, que poden donar una solució en aquestes situacions”.
Aquesta aposta de la Generalitat de connectar tot el territori amb fibra pública en els anys vinents va acompanyada d’un protocol que s’ha anomenat TelcoCat, de col·laboració entre el govern, les operadores i el món local, que busca millorar la gestió de les incidències i que, en el cas de Vera, destaquen que encaixa plenament amb la seva línia de treball.
