Havia passat només un mes de l’aixecament militar contra el govern de la Segona República, quan milers de milicians catalans van intentar alliberar l’illa en l’anomenada Expedició de Bayo o Desembarcament de Mallorca. El 16 d’agost de 1936 més de 8.000 soldats republicans catalans –però també amb el suport d’alguns voluntaris internacionals i un grup de balears– van desembarcar a l’illa de Mallorca en una operació dirigida per les autoritats republicanes catalanes però que no comptava amb el suport del govern espanyol. Poques setmanes després, davant l’arribada de milicians feixistes italians per donar suport als militars nacionals i la manca d’unitat en el bàndol republicà, l’operació va fracassar. La majoria de soldats van aconseguir marxar de l’illa a excepció d’uns 200 o 300, que van morir i van ser enterrats en fosses comunes. Hi ha historiadors que diuen que el fracàs d’aquesta operació va marcar el desenllaç de la Guerra Civil, perquè l’illa de Mallorca es va convertir posteriorment en una important base de l’aviació feixista italiana des d’on es van dirigir els principals atacs contra el bàndol republicà.
Més de 80 anys després, la Generalitat de Catalunya i el govern balear estan decidits a buscar les persones que van morir en el desembarcament de Mallorca i que van ser enterrades sense registre i sense identificar en fosses comunes, segons la consellera de Justícia, Ester Capella. Fins ara el Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha pogut documentar 192 víctimes. Entre aquestes hi ha tres osonencs: Pere Font Pujol, de Centelles; Ramon Sanahuja, de Vic, i Josep Jofre Rosell, de Manlleu. La Generalitat intentarà localitzar familiars vius d’aquestes víctimes fent arribar a ajuntaments i entitats locals els noms, les adreces on vivien i en cas de disposar-ne, dades de familiars. L’objectiu és trobar parents que donin mostres d’ADN per incorporar-les al programa d’identificació genètica. En aquest cas, les mostres s’utilitzarien per contrastar-les amb les restes que apareguessin a les fosses del desembarcament de Mallorca. Els familiars que s’hi avinguin s’hauran d’inscriure al cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron els citarà per recollir la mostra quan l’emergència sanitària ho permeti.
La majoria de víctimes van ser inhumades a la fossa de Sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Molts cadàvers van ser llançats directament al mar. Les fosses podrien estar en estat precari per les actuacions urbanístiques, els saquejos o els temporals.
{{ comment.text }}