L’Ajuntament de Tagamanent preveu crear un viver d’empreses i de projectes de recerca a l’entorn de la planta de rentat i tractament de llana procedent de ramats d’ovelles que s’obrirà ocupant part de l’edifici de l’antic restaurant que hi ha al peu de la C-17, que és de propietat municipal des del febrer de l’any passat.
La planta, pionera a Catalunya, tirarà endavant amb una subvenció de 531.000 euros de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). També comptarà amb una aportació de 40.000 euros dels fons europeus Next Generation.
El projecte executiu ja està redactat gràcies a una aportació de la Diputació. La instal·lació ha de començar a funcionar a finals de l’any vinent, segons va anunciar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, que va visitar el municipi aquest dilluns acompanyat del director de l’ARC, Isaac Peraire, i d’Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia.
L’alcalde, Ignasi Martínez, preveu desenvolupar el viver d’empreses i per a projectes de recerca en una segona fase al mateix edifici de l’antic restaurant. “Tenim espai suficient, la llana té l’handicap que ocupa molt i pesa poc, però és un edifici ideal i tindrà un retorn important a la societat. A part que l’edifici ja no estarà abandonat”, deia Martínez. Per Laia Aguilar, presidenta de l’associació Ramats del Montseny, el viver d’empreses serà una peça clau perquè futures generacions busquin sortides de recurs més enllà de les lligades al tèxtil. Apuntava, per exemple, l’ús com a material aïllant.
La planta de tractament ocuparà un miler de metres quadrats dels 3.000 de l’edifici. Tindrà capacitat per tractar uns 450 quilos de llana al dia i se’n generaran uns 270 de producte net. El rentador inclourà altres fases com el cardat o el filat de la llana.
“La creació d’aquesta planta no només suposa un pas endavant en sostenibilitat tèxtil, sinó que també obre les portes a un canvi significatiu en la valorització de la llana ovina i el paper en l’economia circular”, va assegurar Mascort, que va afegir que la instal·lació “respon a les necessitats del territori”: ho demanaven un nombre significatiu d’explotacions perquè no hi ha plantes de tractament d’aquest tipus a Catalunya i les més properes són a Palència o ja fora de l’Estat, a Portugal i França.
A més, es tracta de plantes que “necessiten quantitats abundants de llanes, i això és una altra dificultat per als productors petits de Catalunya”, va recordar Laia Aguilar, pensant en l’agricultura extensiva que es manté al municipi i en altres espais del Parc Natural del Montseny.
Els ramaders generen cada any quilos de llana amb l’esquilada de les ovelles, que es fa a la primavera. La falta d’una sortida comercial pels costos logístics i de processament fa que la vagin acumulant convertida en un residu.
És per això que des d’Acció Climàtica sostenen que la nova planta “facilitarà posar al mercat un producte de proximitat, de qualitat, natural i renovable i més sostenible ambientalment que les fibres sintètiques amb què es fabriquen actualment la majoria de teixits”.
{{ comment.text }}