Quant de temps fa que és a Vic?
Vaig arribar el 2003, i aleshores no érem més de 30 xinesos en tota la comarca d’Osona. Ara ja soc encarregat de sala d’una càrnia i m’agrada molt viure aquí, ja que tinc els meus amics, m’agrada la meva feina, els meus companys… em sento un més d’aquí. Tinc idees diferents en molts aspectes, però em sento molt integrat en aquesta societat i m’agrada molt. Vic és una ciutat ni gran ni petita, i ho té tot a 5 minuts. Estic molt content aquí.
Quina és la dimensió de la comunitat xinesa a Osona i al Ripollès?
La comunitat xinesa a Catalunya suma unes 60.000 persones. Al Ripollès i a Osona, si no m’equivoco, som entre 1.000 i 1.100. Realment no som gaires, si ho comparem amb altres comunitats. Sobretot ens centrem a Vic, on som uns 600 o 700 xinesos.
És una proporció molt baixa, no?
És un 2% del total de la comunitat catalana. Els xinesos viuen sobretot al centre de Barcelona i a Sabadell o a l’Hospitalet. A Osona i al Ripollès n’hi ha pocs.
“La comunitat aquí no està gens estructurada, falta organització i temps
Què els porta aquí?
Entre amics i familiars es diuen que aquí hi ha feina, i la gent va venint més i més. La majoria de xinesos es dediquen a activitats empresarials pròpies, bé siguin basars o bars. La resta treballa a les càrnies. Muntar un negoci és una filosofia dels xinesos, ja que ser propietari del seu negoci és part de la cultura. La gent ve aquí a veure si és viable muntar un negoci, sobretot restaurants, basars i bars. També n’hi ha algun que treballa a les càrnies, però a la que ja té algun recurs plega per muntar un negoci. Se’n va un i n’entra un altre.
És un cicle natural i que es va repetint?
Sí. Per als xinesos poder muntar un negoci és com una obsessió. La major part dels nouvinguts ve d’un comptat al sud de la Xina, d’on vinc jo també, que es diu Zhejiang. Allà ens diuen els jueus dels xinesos. La nostra filosofia és muntar negocis per arribar lluny, treballar i guardar diners. I aquí a Espanya, el país amb més autònoms, ens encaixa molt, ja que el 60% de la nostra comunitat té negoci propi.
Creu que la comunitat està prou ben establerta?
Jo crec que és una comunitat molt estable. La majoria de gent que té negocis ja no marxa, i els que treballen per compte d’altri ja tenen contractes fixos, fills o pisos, i ja es queden aquí. Qui sí que es mou és la gent que treballa i té l’objectiu d’obrir un negoci, i a la mínima que tingui recursos farà el pas. No crec que augmentem molt el volum de xinesos aquí, però tampoc crec que baixi. Ara hi ha més xinesos que abans, tot i que els últims anys ha disminuït una mica el nombre. Abans teníem tres botigues d’alimentació xinesa [a Vic] i ara una ha tancat, això vol dir que som menys.
Quin és el principal problema al qual s’enfronta la comunitat aquí?
L’idioma. Jo no tinc problema per integrar-me, m’he adaptat a la vida d’aquí i ja tinc la nacionalitat, però hi ha molta gent que té un nivell molt baix, gairebé nul, tant de català com de castellà. Integrar-se sense dominar l’idioma és molt complicat. No és que no ens vulguem integrar, és que els que arriben no tenen el nivell per fer-ho. Les segones generacions ja no tenen aquest problema i d’aquí a 10 o 15 anys la cosa canviarà molt, però ara tenim un problema d’integració i falta de comunicació per culpa de l’idioma. Falta comunicació entre els xinesos i la gent d’aquí, que té una visió equivocada sobre nosaltres.
“Nosaltres, si guanyem 10, n’estalviem 9. Aquí, en canvi, la gent en gasta 11”
Quina visió en té la societat sobre els xinesos?
Veuen que venim de molt lluny, diuen que som molt tancats i es munten llegendes urbanes al nostre voltant. Però no és així. Jo estic molt a favor que la gent d’aquí ens conegui una mica més, que no ens miri diferent. L’únic que tenim és un altre estil de vida. En temes de gastar diners, per exemple, és radicalment diferent. Nosaltres si guanyem 10, en guardem 9 i només en gastem 1, ja que la gent vol muntar un negoci o enviar diners a la seva família de la Xina perquè visqui millor. Aquí, en canvi, la gent guanya 10 i gasta 11, i demana diners als bancs per gastar més, mentre que nosaltres, no. Gairebé ningú demana diners als bancs. La majoria de la gent xinesa té la filosofia que, com més diners guarden, més segurs se senten. Són cultures radicalment diferents.
A què es refereix quan parla de llegendes urbanes?
Quan la gent veu a un xinès amb un cotxe luxós ja parla que és una màfia i a veure d’on ha tret els diners, si és que no paga impostos o què fa. Un dels defectes de la comunitat xinesa és que li agrada cridar l’atenció i ser vist pels altres. Quan comença a guanyar diners ja compra un pis o xalet o un cotxe luxós, que sol ser l’habitual. És una manera de ser, però el que fan és treballar molt més. Si un bar el porta algú d’aquí, treballa 10 hores, però els xinesos en treballen 17, tantes hores com permet la llei. No descansem ni un dia, i és cert que som els jueus dels xinesos.
Consideres que hi ha hagut algun tipus de discriminació relacionada amb el coronavirus?
Jo, personalment crec que no, però algun company sí que diu que ha estat estigmatitzat. Al principi es deia que en veure una cara asiàtica la gent ja et posava la culpa, però jo no ho he viscut. Aquí a Osona no he escoltat res sobre discriminació o racisme per culpa del coronavirus.
Creu que la societat ha rebut bé als xinesos?
Si ens coneguessin més, ens aniria millor a tots. Al cap i a la fi, els xinesos som una comunitat molt oberta i hospitalària entre nosaltres, treballadora i lluitadora. Així, si ens coneguessin més, podríem emprendre més coses i patir menys discriminació. Som una comunitat molt solidària, ja que quan alguna altra comunitat o algú necessita ajuda, som els primers d’ajudar. Quan va començar la pandèmia vam donar mascaretes, per exemple. Sempre volem ajudar i tenim voluntat per fer que la gent ens conegui d’una altra manera, però no tenim cap associació ni cap activitat cultural. Falta organització. La gent té molta feina i només es dedica als seus negocis i no té temps.
“No és que no ens vulguem integrar, però l’idioma és una gran barrera”
Faltaria una figura que els unifiqués a tots?
Sí. Faltaria que la comunitat s’organitzés. Aquí no hi ha cap estructura ni cap proposta cultural ni res. Així ens podríem conèixer entre nosaltres i fer que se’ns conegués millor, el nostre dia a dia, i aprendre més nosaltres sobre la vida aquí, integrar-nos i desfer els mites. Jo sempre tinc la idea que algun dia la comunitat xinesa pugui conèixer millor la història de Catalunya i fer que la gent d’aquí ens vegi millor per viure com una família. Però és difícil. Hi ha moltes barreres, com l’idioma o la cultura, i la gent d’aquí ja té una idea feta al cap dels xinesos, i és complicat canviar-la, necessita temps. La segona generació, quan siguin més grans, seran el vincle. La història d’immigrants xinesos a Espanya és molt curta, ja que només portem aquí 30 anys, i li fa falta temps per integrar-se encara més.
Com ha viscut la comunitat aquesta pandèmia?
Els xinesos porten molt bé la prevenció pel coronavirus, són molt conscients de què passa. La gent d’aquí té el seu estil de vida i li agrada la sensació de llibertat, però els xinesos som més disciplinats i conscients, ja que venim d’un país amb un sistema de govern molt diferent. Allà quan el govern ens diu alguna cosa, això va a missa, ho has de complir sí o sí. Aquí, en canvi, quan no es compleix alguna cosa és diferent. No es pot dir que un sigui millor que l’altre, però el coronavirus ha fet molt mal al sistema democràtic. En altres aspectes és molt millor, però en prevenció de la Covid-19 ha tingut molts defectes.
Creu que Osona i el Ripollès és un bon destí per la gent que arriba?
Jo crec que sí. Aquí hi ha moltes oportunitats de treball. Els que arriben, sempre troben feina i, a partir d’aquí, amb esforç, ja poden assolir el seu objectiu.
