La investigació judicial sobre la gestió dels dipòsits de runa del Pinós i del Fitó, a Seva, suma un nou capítol.
La Guàrdia Civil ha remès al Jutjat d’Instrucció número 1 de Vic un informe de 500 pàgines que hi confirma tot tipus d’irregularitats, principalment que s’hi va deixar entrar residus no permesos (fustes, plàstics, metalls, terra, restes de vegetació…) de manera conscient, amb l’objectiu de maximitzar beneficis havent falsificat documentació i fomentant un “risc directe de contaminació del sòl, l’aigua i l’aire”.
L’atestat del Seprona, al qual ha tingut accés El Periódico i que el mateix mitjà detalla en un article d’avui, esbossa una presumpta organització criminal a la qual s’atribueix delictes contra “els recursos naturals i el medi ambient, contra la Hisenda Pública i contra l’ordenació del territori i l’urbanisme”, a més a més de falsedat documental i prevaricació.
També descriu un sistema sostingut en el temps per camuflar residus impropis com si fossin runes, fet que hauria comportat el risc de contaminació, així com un presumpte frau del cobrament del cànon de residus. La Guàrdia Civil calcula, de fet, que la Generalitat hauria deixat d’ingressar més de 600.000 euros.
Per tot plegat es proposa a la jutgessa citar a declarar com a investigades 14 persones, incloent-hi l’exalcalde de Seva Josep Palmarola, al capdavant de l’Ajuntament del 1979 al 2011, i Xavier Rierola, que ho va ser del 2015 al 2019 però actualment continua al consistori com a regidor.
A la llista també hi ha l’exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya Josep Maria Tost, amb altres càrrecs de la mateixa institució; el gerent del dipòsit de runes, la secretària o l’exarquitecta municipal.
L’empresa que explota el dipòsit és Restauracions Ambientals Catalanes, que es va crear en el sisè dels vuit mandats de Palmarola i està participada per l’Ajuntament de Seva en un 20%. L’altre 80% pertany a una societat que té com a única administradora, segons El Periódico, la dona de Palmarola.
L’activitat del que havien estat antigues pedreres ha generat malestar als veïns de les urbanitzacions i municipis veïns al llarg de més de dues dècades per sorolls, pudors i pols, tal com havia anat explicant EL 9 NOU, i per això l’any 2017 es va constituir la Plataforma Stop Pedreres Osona Sud, que l’any 2018 va presentar una denúncia contra la gestió que feien i perquè consideraven que al dipòsit hi havien anat a parar residus impropis barrejats amb la runa.
També volien impedir el trasllat de runa d’un dipòsit a l’altre, la solució que va establir Territori i Sostenibilitat quan va tancar el del Pinós perquè al del Fitó s’hi va formar un llac arran de l’aparició d’una deu d’aigua, que aprofitaven diverses aus per niar-hi.
La denúncia va propiciar una investigació dels Mossos d’Esquadra per possibles delictes ambientals i conflictes d’interessos en els negocis de les pedreres.
A aquesta investigació inicial s’hi va sumar més tard la Guàrdia Civil perquè el temporal Glòria va desbordar l’any 2020 una riera i va provocar que els materials del Fitó es filtressin. Prèviament, uns treballadors ja s’havien marejat mentre feien tasques a la zona i durant la inspecció el Seprona va detectar que el dipòsit bolcava residus contaminats.
