Joaquim Colomer, regidor per Junts a l’Ajuntament de Ripoll, va accedir gairebé per sorpresa a la presidència de Consell Comar-cal amb el suport del PSC i MES. El seu govern tripartit ha superat mig mandat amb voluntat de co-hesionar el Ripollès.
En què ha canviat la visió de la política comarcal que té ara respecte a la de fa dos anys i escaig, en entrar a presidir el Consell?
Intentem donar el màxim de servei a alcaldes, alcaldesses i municipis, sense tenir en compte el color polític. El Consell té un pressupost de números grossos, però quan acabes de destinar-los a tot el necessari pràcticament no queda res. Per qualsevol cosa que vols fer, cal posar-hi imaginació i buscar la manera de finançar-ho. La meva evolució ha consistit a buscar recursos de fora per revertir-los al nostre territori.
S’equivoquen els que diuen que el Consell és només un òrgan de gestió?
És un òrgan de gestió però també de representació. Som un braç de la Generalitat implementat al territori i per tant el primer ens supramunicipal que en rep les batzegades. A nosaltres ens arriben totes les queixes, demandes i peticions dels municipis. Tampoc se’ns pot considerar només gestors, perquè generem força activitats i projectes amb iniciativa pròpia del mateix Consell.
Què li ha aportat en l’àmbit personal ser present en moltes activitats, festes i fires que se celebren als pobles del Ripollès?
Sempre he estat una persona curiosa, a qui li ha agradat el municipi i la meva comarca, i per tant moltes festivitats ja les coneixia. Veure-les des de l’enfocament de la presidència permet percebre altres punts de vista, o arribar a llocs on a títol personal no hi havia tingut accés.
Després d’aquest temps està més convençut encara que el Ripollès té sentit unitari?
Cada vegada el veig més unitari i té menys sentit anar amb marques més petites. Al contrari, crec que cada vegada hauríem d’aglutinar marques més grans, aprofitant sinergies d’altres comarques.
Tres dècades més tard d’haver-se incorporat a Osona, creu que el Bisaura estaria millor al Ripollès?
Tindria més sentit, perquè la identitat dels municipis del Bisaura s’assembla més al Ripollès que no pas a Osona. Per proximitat també són més partícips nostres. A més ens ajudarien a tenir un volum més gran per assolir més reptes.
A l’Ajuntament de Campdevànol, la successió entre Joan Manso i Dolors Costa no ha estat precisament una bassa d’oli. Al Consell, malgrat que Eudald Picas ja havia pres el relleu durant uns mesos, ha estat més fàcil tot plegat?
El traspàs de presidència va ser amb l’Eudald. M’hi he reunit diverses vegades i en tot moment s’ha mostrat a la meva disposició, tal com ho he fet amb antics presidents com Miquel Rovira, que també m’ha ofert la seva ajuda.
Amb Joan Manso també?
Amb menys intensitat, però també.
L’entrada del PSC a l’equip de govern del Consell sembla que ha suavitzat fins i tot el paper dels socialistes a l’Ajuntament de Ripoll. L’acord de governabilitat ha estat un win win per a Junts?
Més aviat ho definiria com un acord de treball, de sumar sinergies per aconseguir el màxim tant per l’Ajuntament de Ripoll com pel Consell. Encara que a l’Ajuntament no hi hagi pacte, sí que existeix una bona predisposició per treballar molts temes de forma conjunta.
La requesta que tenen els espais naturals, ja sigui per boletaires o per accedir a llocs privilegiats, com el Torrent de la Cabana o el Gorg de Malatosca, s’han convertit en el gran problema turístic del Ripollès?
No ho definiria com el gran problema turístic. És un dels problemes turístics. La solució és tenir un bon control d’accessos i saber quan i a qui deixes entrar. Aquesta ha de ser una eina de futur per preservar la nostra comarca.
Quins serien els altres problemes que genera el turisme?
Els caps de setmana veiem carreteres embussades. O la sobresaturació de serveis hospitalaris perquè hi ha més població del compte. O municipis que poden arribar a quadruplicar els seus habitants en èpoques festives. Això genera alteracions, però amb una bona regulació i predisposició no hi ha d’haver dificultats.
Les cues de la C-17 seran eternes?
Espero que tinguin una ràpida solució. La cua es genera amb l’embut que es forma a Ripoll. Si el doble carril arribés més amunt, es dissiparia aquesta problemàtica i no caldria parlar de si hi ha cons o no. La solució hi és, perquè del doble carril en avall no hi ha problema. Hi ha marge per reconsiderar-ho i resoldre-ho.
I diners per fer-ho?
Entenc que sempre n’hi ha, però es destinen a un lloc o a un altre. Estaria bé que el govern fes una aposta per algun tram al Ripollès, perquè fa temps que no s’hi fa cap mena d’inversió en carreteres.
La solució passa per un enllaç a l’N-260 en direcció a Sant Joan?
Hi ha diverses opcions. Una és una variant a Can Villaura fins a la zona de l’Avellaneda, que descongestionaria molt la problemàtica a la rotonda de Cal Déu. Però també es podria acabar el doble carril fins a Can Villaura mateix. Tot plegat aniria bé pel territori. De tota manera, les cues del cap de setmana són bastant puntuals i per tant si els ripollesos es planifiquen no haurien de suposar un greuge molt important.
L’Ajuntament de Ripoll va acusar el Servei Català de Trànsit del control policial que durant el pont de la Mercè va impedir entrar per l’accés nord de la variant de la C-17. En realitat qui va fer el control va ser la Policia Local…
És un tema d’Ajuntament i que no correspon a la meva àrea. La resposta l’hauria de donar la regidora a qui li pertoca.
Si en lloc d’ERC qui estigués al capdavant d’Interior fos Junts, hi hauria hagut la mateixa polèmica?
Sí. Ara Interior penja d’ERC, però fins fa quatre dies la tenia Junts i el problema hi era igual.
Creu que la sensació de desacord constant entre els dos partits a escala de país té solució?
És una sensació fundada per molts titulars on els uns s’oposen al que diuen els altres. La gent vol una bona gestió i que se solucionin els problemes independentment de quin color polític hi ha al darrere.
Tant a Ripoll com al Consell Comarcal existeix aquesta dicotomia. Els uns manant i els altres a l’oposició…
Sí, és així. I des del primer moment he dit que com més suma de partits tinguis, per veure problemes i plantejar projectes, més rica serà la solució. Estic obert a qualsevol aportació del grup que sigui. I si estic equivocat, estaré encantat de millorar-ho.
Li va saber greu que l’oposició l’acusés d’afavorir ajuntaments on governen partits de l’equip de govern del Consell a l’hora de formigonar camins rurals?
No, perquè tinc la convicció que no va ser així. Ells van participar en les reunions de portaveus on es van acceptar els criteris. Si mirem quins ajuntaments rebran aquest formigó, en toquen més als governats per ERC que no pas de l’equip de govern. Això era una infàmia i una mentida per fer desgast polític.
Considera que el bike park de Ripoll ha de ser la gran fita per revolucionar l’economia de la comarca?
És molt important pel Ripollès. És un projecte no estacional, sinó un degoteig durant tot l’any, i pot ser molt valuós pels serveis, comerç i economia de la comarca. I més encara amb els inputs d’aquests empresaris que volen fer-ho de manera sostenible i adaptada al territori.
De moment totes les previsions que en fan els promotors són més que optimistes…
Està bé tenir un projecte i que sigui optimista. Malament aniríem si no tinguessin l’empenta o energia per crear-lo. Nosaltres hi hem de donar el suport perquè així sigui.
Quina implicació econòmica caldrà que tinguin l’Ajuntament de Ripoll, el Consell, la Generalitat i altres ens en el bike park?
Per ara ningú ens ha plantejat cap aportació econòmica. Entenem que és un projecte privat i que són ells qui han de finançar-lo.
Li agradaria que els projectes de futur al Ripollès sorgissin del mateix territori?
Seria molt millor. Jo estaria encantat. De fet n’han sorgit projectes com Tallers Casals, Soler & Palau, Matrix, Sodeca, la Fundació Eduard Soler, Galetes Birba o Pirinat, tots ells amb talent de casa nostra. Quan tens projectes bons de la comarca i de gent propera de quilòmetre zero, encara n’estàs més content i orgullós.
Els ripollesos estan cada vegada més sensibilitzats amb la recollida selectiva?
Sí. Així ho demostren els números que es coneixen cada any, on la millora en el percentatge va en augment. Cada cop ho fem millor, encara que queda molta feina per fer.
Els incívics sempre són més visibles, que no una majoria que ho faci bé…
En tots els sectors, els incívics són més visibles. A un camp de futbol no necessites gaire gent per generar un problema. I a la via pública l’incivisme és una xacra. Els recursos per combatre’ls podríem destinar-los a fer millores, i tindríem els barris, pobles i el país en molt millor estat que no ara.
La solució és policial o d’educació?
Hi ha les dues branques. Un eix és la formació de les persones. Abans hi havia l’assignatura d’urbanitat. Però l’incivisme cal combatre’l amb sancions exemplars perquè no es repeteixin.
Seria factible una planta de triatge al Ripollès?
Podria ser-ho. Els residus com menys es transporten, menys impacte i CO2 generen.
Està en cartera?
No se n’ha parlat i ara mateix no existeix el projecte.
Tindrà continuïtat el projecte Milestone?
Esperem que sí. És una mostra d’art urbà i de cultura que fins i tot estaria bé que altres pobles de la comarca se’n fessin partícips.
Com ha afectat la seva presidència del Consell a la tasca de l’àrea de Serveis al Territori, Sostenibilitat i Empresa de l’Ajuntament de Ripoll?
Són coses independents, però de vegades fins i tot sumen i impliquen la convergència entre les dues àrees. L’àrea municipal acaba donant una empatia per treballar també en la presidència del Consell.
En el cas probable que Jordi Munell no torni a encapçalar la llista de Junts, descarta ser el candidat?
Falta un any i mig per decidir-ho. L’alcalde és en Jordi Munell. Prengui la decisió que prengui tindrà el meu suport.
A l’anterior entrevista al Consell Comarcal hi havia una foto de Carles Puigdemont perquè era el president electe tot i governar Joaquim Torra. Ara no hi veig cap president…
El lloc per a la foto del president del país no és al despatx de presidència sinó a la sala de plens. Allà hi ha la foto de Pere Aragonès.
