Cèlia Lozano té 39 anys, treballa en l’àmbit de la neteja al TAC Osona, té un salari, aficions, amics i una vida totalment autònoma en el domicili on actualment resideix amb els seus dos germans. En els últims mesos, Lozano ha volgut fer un pas més en el seu projecte de vida i per aquest motiu va començar a buscar un pis de lloguer per independitzar-se. A través de les aplicacions mòbils “mirava els que m’encaixaven a les meves necessitats i possibilitats”, i tot seguit hi trucava per fer el contacte amb el propietari o la immobiliària. En aquest punt va ser on Lozano va comprovar que la societat la jutjava “sense conèixer totes les seves capacitats i perpetuant un estigma”, tal com remarca la coordinadora de l’Esguard Fundació Tutelar, Roser Masgrau.
En el primer pis li van posar traves perquè el seu salari era baix tot i haver demostrat que era del tot solvent per fer front al pagament, i finalment li van etzibar que com que era “subnormal no me’l volia llogar”, recorda Lozano. La sensació davant d’aquesta situació va ser de ràbia, “perquè la immobiliària m’estava discriminant sense cap motiu”. En el segon intent, Lozano va anar a veure el pis escollit “i me’n vaig enamorar”, explica. La decepció va arribar a l’últim moment. Quan semblava que l’acord ja estava fet, la immobiliària “em va començar a marejar” i es va fer enrere. En aquest cas, passats uns dies, un representant de la immobiliària es va presentar a la seu de l’Esguard per demanar disculpes. “Van ser conscients que s’havien equivocat jutjant la Cèlia sense conèixer quina persona és”, apunta Masgrau.
I és que a la dificultat habitual avui en dia de trobar un pis de lloguer a un preu i amb unes condicions adequades, les persones amb discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental hi han d’afegir la barrera que suposa “la desinformació de la societat i la por d’allò desconegut”, diu Masgrau. En aquest sentit, des de l’Esguard es posa l’accent en la necessitat de fer pedagogia, ja que com Lozano, a moltes altres persones en la mateixa situació “no els donen ni l’oportunitat de mostrar les seves capacitats”.
Per cert, Cèlia Lozano ha trobat finalment un pis per llogar a la ciutat de Vic que li encaixa a les seves necessitats. Està a prop del lloc a on treballa i ja pensa en els mobles que hi vol posar. A l’espera que li entreguin les claus, el seu projecte de vida va endavant.
