Més de 134.000 osonencs i ripollesos estan cridats a les urnes aquest diumenge en el que són les quartes eleccions al Congrés i al Senat en menys de quatre anys. Entre les incògnites, veure si es manté una participació que s’ha disparat a partir del referèndum de l’1-O. A les últimes generals, va ser del 79,8% a Osona i del 78,8% al Ripollès.
L’última cita amb les urnes, el 26 de maig amb motiu de les municipals, comicis que van coincidir amb les europees, es va registrar la major afluència de votants en unes eleccions locals a Osona des de l’any 1983. També van ser molt altes les dades del 21 de desembre de 2017, quan 4,3 de cada 5 electors van anar a votar a totes dues comarques per decidir la composició del Parlament.
Una de les incògnites al voltant de la contesa electoral d’aquest diumenge és si la mobilització es mantindrà. El patró que dibuixen les estadístiques indica que a les eleccions al Congrés i el Senat la participació acostuma a baixar, però les de l’abril d’aquest 2019 ja van ser una excepció i tant a Osona com al Ripollès es van acostar als valors de les primeres després de la recuperació de la democràcia o el 2004, quan el PSOE va tombar el PP després que el govern d’Aznar atribuís els atemptats als trens de Madrid a ETA.
Els comicis arriben en un clima crispat per la sentència del procés, amb Catalunya al centre de tots els debats, però amb poques concrecions sobre com s’hauria de resoldre el conflicte polític més enllà de la repetició de grans consignes i la negativa del govern espanyol d’asseure’s a parlar amb el de la Generalitat. Les últimes quatre setmanes, la mobilització als carrers ha estat massiva, des dels talls a la C-17 i la C-25 fins a les segudes davant dels jutjats de Vic i Ripoll, les concentracions multitudinàries, els aldarulls o l’acampada a la plaça Universitat de Barcelona. El dubte és si la indignació s’acabarà traduint en vots. JxCat, ERC i la CUP, cadascun amb els seus objectius, esperen una resposta massiva, però caldrà veure si l’electorat independentista hi combrega, i més tenint en compte que alguns sectors estan molts descontents amb la manera de fer dels partits polítics i, sobretot, amb el fet que no s’hagi articulat una resposta unitària a la sentència des de les institucions.
També és una incògnita si la contínua repetició electoral –entre el desembre del 2015 i el novembre del 2019 s’hauran celebrat quatre eleccions generals– pot acabar desmobilitzant una part dels votants, especialment els crítics perquè no s’ha format govern malgrat que l’aritmètica ho permetia, o si el soroll permanent a les xarxes socials s’acaba traduint en bons resultats pels partits que les han convertit en una eina de primer ordre.
A Osona i el Ripollès, Convergència i Unió, ara dins l’espectre de JxCat, ha estat la força que més vegades ha guanyat les eleccions al Congrés de Diputats. Els resultats als anys vuitanta i noranta eren incontestables, però ERC ha anat retallant distàncies i el 2016 va guanyar a Osona, igual que el passat mes d’abril al Ripollès. La rivalitat continua viva. Si es repeteix el guió de les eleccions municipals, els republicans haurien de tornar a postular-se com a primera força, però JxCat ja va arrasar a les eleccions europees i també havia obtingut millors resultats que ERC als comicis al Parlament del 21-D.
El PSC, per la seva banda, al Ripollès ha aconseguit la victòria en tres eleccions generals. L’última va ser el 2008. Li bufa a favor el vent d’estar governant i pot sortir reforçat si la mobilització independentista acaba sent discreta.
Al conjunt de l’Estat, les enquestes apunten a una victòria del PSOE, però amb menys escons que els actuals, i a una recuperació del PP, que els últims temps ha quedat molt lluny del 1996 o el 2000 i s’ha ensorrat tant a Osona com al Ripollès. Ciutadans i Unidas Podemos perdrien representació, mentre que la ultradreta de Vox continuaria creixent.
En clau local, la campanya ha estat de mínims. Només la CUP va fer un gran acte a Vic dimarts amb la diputada al Parlament Natàlia Sánchez; Albert Botran, número 2 de la llista per Barcelona, i el regidor a l’Ajuntament de Vic Joan Coma. El grup es presenta per primera vegada a Madrid i els sondejos li auguren un bon resultat. Pot capitalitzar vot independentista descontent amb JxCat i ERC i a diferència del Front Republicà d’Albano-Dante Fachin, que el 28-A no va fer el sorpasso, es tracta d’una formació implantada a Osona i el Ripollès, amb representació als consistoris de totes dues capitals i a Manlleu, Campdevànol, Sant Quirze o Calldetenes.
A diferència d’altres conteses, en aquesta ocasió es tracta de dues comarques sense pes, ja que els polítics osonencs i ripollesos tenen una presència testimonial a les llistes. De tots els que hi figuren, el més ben situat és l’alcalde de Centelles, Josep Paré, número 14 a la candidatura del PSC per Barcelona. A banda dels suplents, Carme Sayós és la 22 de Junts per Catalunya a Barcelona i Pilarín Bayés, la número 31. Núria Comerma (18), Jordi Casas (19) i Joan Coma (32) formen part de la candidatura de la CUP.
Una campanya electoral curta i de mínims
Dimarts | En Comú Podem (Vic)
En Comú-Podem va fer campanya a Vic coincidint amb el mercat setmanal, des d’on el diputat al Parlament Marc Parés va reclamar diàleg amb l’Estat espanyol i l’alliberament dels presos. El grup vol derogar les reformes laborals que van en detriment dels drets dels treballadors.
Dimarts | CUP (Vic)
Acte central de la CUP a Osona amb la diputada al Parlament Natàlia Sánchez; Albert Botran, número 2 de la llista per Barcelona, i el regidor a Vic Joan Coma, que va assegurar que es presenten per fer d’altaveu de “la revolta popular, els represaliats i el moviment independentista”.
Dimecres | En Comú Podem (Ripoll)
La cap de llista d’En Comú Podem per Girona, Laura López, va ser dimecres a Ripoll, on va dir que el seu és l’únic partit que ofereix solucions per la situació de bloqueig a Catalunya, per blindar l’estat del benestar i per resoldre l’emergència climàtica. I.M.
Dimecres | ERC (Prats)
El diputat d’ERC al Congrés i candidat a la reelecció Joan Capdevila va fer una crida a la participació dimecres des de Prats, on també va detallar la feina que fan a Madrid. Entre els temes que va tocar, autònoms o fiscalitat.
Dimecres | ERC (Ripoll)
Unes 50 persones van assistir dimecres a l’acte d’ERC de Ripoll amb la presència de la candidata per Girona, Montse Bassa, germana de l’exconsellera empresonada Dolors Bassa. Llibertat, amnistia i autodeterminació, les seves proclames.
Dijous | JxCat (Ripoll)
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i la candidata per Girona al Congrés, Mariona Illamola, van ser a Ripoll per reclamar millores a l’R3. També van visitar la portalada del monestir i es van reunir amb membres de l’UIER. I.M.
{{ comment.text }}