En els darrers dos anys han arribat a Osona un total de 4.289 persones. És una xifra semblant a la de fa quinze anys, en la primera gran onada migratòria del segle XXI. Les opcions laborals que hi ha, sobretot a la indústria agroalimentària, juguen un paper clau per situar Osona com una destinació interessant. Molts d’ells arriben d’altres punts de l’Estat, conscients que les condicions no seran fàcils però com a mínim tindran més estabilitat.
En els darrers vint anys Osona ha experimentat un creixement de població de 32.599 persones. Tot i la desacceleració en els anys més complicats de la crisi econòmica, el signe positiu en el cens demogràfic d’aquest territori ha marcat les dues últimes dècades. Aquest setembre, amb les dades del 2018 referent als saldos migratoris que ha publicat l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), es confirma que la comarca es manté i fins i tot té un repunt en l’acollida de noves persones procedents d’altres punts de Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger. En aquest sentit, destaca per exemple que el territori osonenc és el que tenint en compte les persones que han arribat a la comarca des d’algun punt d’Espanya, i les que hi han marxat, presenta el saldo més elevat de tot Catalunya (329 persones). Aquest saldo migratori respecte a l’Estat espanyol és el segon més alt dels últims vint anys a la comarca. El rècord en aquesta variable es va produir l’any passat, el 2017, amb un resultat de 347.
Tot i que l’Idescat ubica l’origen a la resta de l’Estat espanyol, moltes de les persones que aterren a Osona procedents d’aquesta destinació són de nacionalitat estrangera i es trobaven en aquest punt de la geografia de manera provisional i per motius laborals. De fet, que el territori osonenc continuï sent atractiu per atraure població s’explica principalment per l’oferta de feina que s’hi troba. Una potent indústria, en especial del sector agroalimentari, és el gran reclam per a moltes persones. “No venen perquè els agradi molt Osona o vulguin viure aquí, venen perquè saben que hi ha feina”, explica Mireia Rosés, responsable tècnica del Servei d’Acollida del Consell Comarcal d’Osona. En aquest sentit, Rosés desgrana una mica més el motiu que moltes persones estrangeres es marquin la comarca osonenca com una destinació prioritària: “Molts d’ells estan treballant en altres punts d’Espanya però en feines de temporada. El boca-orella funciona, i se sap que tot i que les ofertes laborals a Osona potser també són precàries en alguns sentits, sí que els poden oferir més estabilitat. Si tenen feina durant un temps llarg, també es pot engegar la reunificació familiar”.
Aquest atractiu laboral que atrau nouvinguts s’ha accentuat en els últims dos anys, tal com mostra l’informe estadístic de les migracions que aquest setembre ha publicat el Consell Comarcal d’Osona. A 1 de gener de 2019, hi havia 25.283 persones amb nacionalitat estrangera, però la dada més rellevant és que la xifra d’arribades entre el 2017 i el 2019 –4.289– s’acosta a la que es va produir en la primera gran onada d’immigració de principis del segle XXI, quan entre el 2003 i el 2005 van establir-se a Osona 4.493 persones amb nacionalitat estrangera. Igual que ara, la recerca de feina i una vida millor va fer créixer la població de la comarca.
Pel que fa al Ripollès, la situació és molt diferent, ja que en els últims vint anys s’ha perdut un 5,1% de la població, i s’ha passat de les 26.213 persones a les 24.874 que hi viuen actualment. La del Ripollès és l’única comarca de la demarcació gironina que perd població, i una de les dotze de tot Catalunya que encadena cinc anys seguits –del 2014 al 2018– perdent habitants. Pel que fa al Moianès, en els seus cinc anys de vida ha experimentat un sensible creixement d’habitants, passant dels 12.933 del 2014 als 13.330 actuals.
Si s’observen els saldos migratoris a escala local, destaca el fet que Manlleu és el municipi osonenc on arriba més gent de la que canvia de domicili dins d’Osona mateix –32–, i a l’altre extrem de la balança d’aquest capítol hi trobem Vic, on han marxat 117 persones més de les que hi han arribat des d’altres punts de la comarca. El valor negatiu es produeix després de nou anys sent positiu. Pel que fa a saldos migratoris totals, Vic té una xifra de 1.062; Manlleu, de 239; Torelló, de 171, i Roda de Ter i Tona, de 128.
“M’he pogut estabilitzar i anar a viure en un pis amb la dona i els fills”
Malic Baa i Alexander Tabiri són ghanesos i confirmen la teoria que entre les comunitats d’estrangers el boca-orella de l’oferta laboral a Osona funciona a l’hora d’atraure persones cap aquí. Tabiri, per exemple, va aterrar a la comarca ara fa vuit anys després d’un periple que el va portar del seu país cap a Almeria, on va treballar en les feines del camp, i tot seguit cap a Finlàndia, on les coses no li van acabar de sortir del tot bé. Un cop a Osona, on existeix una important colònia de ghanesos, Tabiri va entrar a un escorxador i de feina, tot i la seva duresa, no n’hi ha faltat: “M’he pogut estabilitzar i anar a viure tot sol en un pis amb la meva dona i els fills”, explica.
Al seu costat hi ha Malic Baa, que amb vuit mesos a la comarca encara s’està adaptant. “Vaig sortir de Ghana el 2003, i després de tres mesos de viatge i de passar l’estret de Gibraltar amb pastera em vaig establir a Cartagena. Allà treballava de recol·lector de fruites i hortalisses però eren feines amb una durada massa curta i molt mal pagades. Vaig marxar a Madrid, on vaig treballar en la construcció i en la canalització de cables d’electricitat. A Madrid m’hi trobava molt a gust, però em vaig quedar sense feina i un amic em va comentar que si venia a Osona hi havia oportunitats. Per viure m’agradava molt Madrid, però per treballar, aquí és un bon lloc”, diu Baa, que també es guanya el sou en un escorxador. Els dos companys coincideixen en el fet que la principal diferència entre treballar al camp o en una industria és que ara tenen una idea més clara del sou que tindran: “Hi havia mesos que rebíem 200 euros, d’altres 800 i d’altres res de res”.
