Aquest serà l’últim mandat de Jordi Munell com a alcalde?
Encara no es pot dir. El més habitual és que siguin els afiliats i simpatitzants de Junts a Ripoll qui triïn el millor candidat per afrontar els pròxims quatre anys. El que està clar és que jo en portaré 12 d’alcaldia i 20 més com a regidor. 32 anys en els quals he batut alguns rècords locals en aquest sentit. No seria gens estrany que hi hagués un relleu.
Qui li agradaria que fos el seu successor?
Hi ha diferents persones que podrien ser-ne. Cal que tingui motivació, ganes, implicació, empatia amb els ciutadans en moments bons i dolents, i li agradi la responsabilitat de la política més propera, que és complexa i exigeix estar-hi a les verdes i les madures. Aquest és el perfil de qui vulgui assumir un relleu, però en tot cas és d’hora per dir si n’hi haurà o no.
Aquest és el mandat més fàcil de Jordi Munell com a alcalde?
No he tingut cap mandat fàcil. Hem patit una pandèmia, on no saps què passa, com es cura, amb manca de material de profilaxi. I alhora hem hagut d’empènyer perquè les persones tinguin serveis essencials. Tot plegat sense experiència. De fet encara no ho hem superat. Tenim a sobre una nova onada, encara que sigui amb més d’un seixanta per cent de persones vacunades. Tenim classes senceres confinades, alguna defunció recent, persones hospitalitzades. Això no és un mandat fàcil. En cada mandat han passat coses, però de tot s’aprèn. També hem tingut la capitalitat de la cultura catalana el 2013 o més recentment el despertar dels instruments adormits de la portalada. Són aspectes positius que compensen els mals moments.
Tot i haver perdut la majoria absoluta, Junts ha tingut menys oposició en aquest mandat.
Deu ser una aparença. No tenim una majoria i això requereix explicacions, negociacions prèvies a la resta de forces polítiques. Això no és nou, perquè amb majoria absoluta intentàvem que ordenances i pressupostos s’aprovessin amb el màxim de consens possible. Portem més de trenta modificacions del planejament, i sempre hem intentat consensuar-ho. Si pot ser amb tots els partits de l’oposició millor que només amb un.
“Territori ha dit que estudiarà una entrada més amable fins a Agafallops”
Fa setmanes va haver-hi un cas de violència domèstica, en què un fill va matar la seva mare, tot i haver-hi denúncies prèvies. Va fallar algun mecanisme social?
Les denúncies ho diu vostè. No em consta que no hi hagués denúncies prèvies. Hi ha alguns mitjans que han dit que no hi havia denúncies al jutjat, per tant, haig de dir que això no és veritat.
Els Mossos d’Esquadra en tenien i n’havien fet seguiment…
A Mossos d’Esquadra és cert, però que n’hi hagués al jutjat no. La diferència és molt substancial. Estem parlant d’un major d’edat i pot haver-hi un atestat de Mossos. Si això no té transcendència en l’àmbit de fiscalia la cosa canvia bastant. La situació canvia, però no ho fa la gravetat del fet ni la del sistema. Ens hauríem de preguntar per què la fiscalia i el jutjat no van actuar d’ofici. La nostra societat es troba en un cas que no és únic a Ripoll, i que dona casuístiques lamentables tot i haver-hi hagut atestats previs, però no denúncies. Si hi hagués hagut denúncies he de pensar que hauria canviat la situació. Això demostra que hi ha casuístiques que no estan del tot resoltes. Com a societat hauríem de plantejar mecanismes diferents. El cas de Ripoll és una mostra que el cicle no es va completar, lamentablement, tot i que cadascú va fer segurament bé la seva feina.
En l’últim ple es van denunciar també pintades nazis a espais públics de Ripoll. Tenim un problema en aquest aspecte?
Tenim un problema de pintades i de grafits. Si el volem atribuir al nazisme, crec que no. Hi ha bretolades que arriben al nivell de fer mal a parets d’edificis i espais públics, i hi ha gent que troba gust pintant vagons del tren o el pont de Calatrava. El fet que hi hagi pintades nazis és anècdota, no vol dir que hi hagi un grup organitzat de feixistes que volten pel carrer. Més aviat és gent que frivolitza amb aquesta ideologia sense saber-ne el significat. Que és un problema de civisme, i fins i tot de danys a béns, és cert. Però és inviable posar un policia a cada cantonada, carrer o mobiliari públic. Com a societat cal plantejar si hi ha prou educació en civisme i en respectar el bé comú. L’educació ha fet uns grans canvis els últims anys, però hi ha temes de convivència on s’ha perdut certa consciència. Caldria tornar a compartir valors que potser s’han perdut en favor d’altres disciplines. A Ripoll la zona d’oci està al centre, no pas a polígons com passa en altres pobles. Quan la gent surt de festa, això xoca amb el benestar dels veïns. Cal empatia per no perjudicar la resta de persones a l’hora de gaudir de l’espai comú. Per això fem campanyes de civisme, tenim un regidor de carrer o una regidoria de convivència, per donar eines a tots els ripollesos. També és cert que parlem de bretolades fetes per molt poques persones en relació amb els milers d’altres persones que no en causen. Però aquests actes acaben sent protagonistes i són notícia, i en canvi no ho és quan tot es desenvolupa amb normalitat.
Les festes i fires també solen ser notícia, sobretot en segons quins mitjans. On sí que hi ha hagut denúncia judicial és en el cas dels presumptes maltractaments a avis de la residència de la Fundació Guifré. La fiscalia ho ha admès a tràmit perquè hi veu indicis. Creu que l’Ajuntament va ser massa fred a l’hora d’actuar en aquest cas?
Vam actuar en menys de dotze hores. L’endemà al matí de rebre les denúncies ho vam posar en mans dels Mossos d’Esquadra. Abans hi havia hagut una delació d’uns fets, però que ningú volia signar i, per tant, vam actuar amb prudència. Una delació té això, que te la pots creure, però quan hi ha afectacions que poden ser punibles per la fiscalia, cal ser prudents. Quan van arribar les denúncies signades, en poques hores vam posar-ho en mans dels cossos de seguretat. Això era el 2016, vam suspendre preventivament de feina les persones denunciades, i vam demanar al jutjat si calia prendre mesures cautelars. I ens van dir que no. Aquestes persones ja no estan vinculades a la fundació, tot i que no sabem què dirà la justícia. Però era complicat mantenir-les a la seva feina, havent estat denunciades. Vam haver de prendre decisions perquè tot i no haver-hi mesures cautelars era molt incòmode i sensible mantenir-les en una feina com la seva. Ara veiem que la denúncia recau només sobre les persones implicades i no sobre la institució. Teníem les inspeccions de treball i el protocol sobre possibles incidències laborals en ordre. Tampoc podem valorar res més fins que hi hagi sentència judicial.
“No seria estrany que acabat el mandat hi hagi un relleu al davant de Junts”
Les cuidadores que van denunciar els fets lamenten que les amenacessin a elles de denunciar-les…
Això forma part d’un plenari on va haver-hi un enfrontament dialèctic. A més hi havia l’ús de material de gravació no autoritzat que no sabíem si judicialment seria admès o no. Gravar persones majors d’edat no capacitades podia ser punible. I no tot s’hi val. Algunes proves eren obtingudes de forma que no sabíem si era legal, tot i que finalment la fiscalia les ha admès a tràmit.
Hi haurà solució pel coll d’ampolla que es produeix en el trànsit de Ripoll els caps de setmana més turístics?
La solució és complexa. Si fas una hipotètica variant est, hi haurà un punt on es continuaran trobant els que baixen de l’N-260 i els que ho fan de la C-26, vinguin pel carrer Progrés o pel nou túnel, i també hi haurà embut. En una variant pel Catllar cap a Ribes passaria el mateix. No és gens fàcil. Per això hem demanat que el Departament de Territori estudiï acabar millor el doble carril fins a l’entrada de Ripoll. Ens cal una entrada més amable fins a la rotonda d’Agafallops, i s’han compromès a estudiar-ho. Sí que hem demanat que es posin cons només de manera excepcional, per les molèsties que comporten als ripollesos.
Fa dos mesos que els municipals van tancar l’excés nord de la variant de la C-17 als veïns, i l’Ajuntament va culpar-ne el Servei Català de Trànsit. Què va passar?
Vam dir que havia sigut un tancament puntual.
Però en van responsabilitzar el Servei Català de Trànsit…
Vam detectar que utilitzaven el carrer del Prat i l’interior del municipi per fer drecera. Per això preventivament els municipals van prohibir entrar a Ripoll des de la variant.
En una decisió municipal?
En una decisió municipal puntual de dues franges de mitja hora per evitar un col·lapse en la circulació interna per Ripoll en cas de precisar el pas de vehicles especials en qualsevol incidència mèdica o de bombers. Vam voler evitar el que ja havia passat feia un any.
El bike park serà una de les grans solucions per al futur econòmic de Ripoll i comarca?
La gran solució, no. Serà com el Molló Parc, la via ferrada de Ribes, el parc dels arbres de Campdevànol o Vall de Núria. Un atractiu turístic més en un sector que està en auge com la bicicleta i que ens permetrà diversificar l’oferta de la comarca. Si a això hi afegim la via verda més llarga d’Europa entre Gombrèn i Sant Feliu de Guíxols de 135 quilòmetres que estem desenvolupant, complementant l’oferta turística del Ripollès, crec que serà una nova experiència singular que no existeix ni a la Garrotxa ni al Berguedà ni al Solsonès i que ens convertirà en un destí atractiu. En tot cas el futur econòmic ha de ser el món de la indústria. El turisme és important, però no deixa de ser un complement. Hi ha pobles com Sort o Rialb amb molt turisme que no retenen població. Per això ens cal seguir apostant per la indústria com a sector resilient.
En alguns plens s’ha acusat d’anti-tot els regidors d’Alternativa per Ripoll-CUP que no estan d’acord amb aquest bike park o els Jocs Olímpics d’hivern 2030. Per què?
Diuen no al polígon de Can Franquesa, als Jocs, al bike park. És un no continu. Doncs que diguin sí a alguna cosa. El no pel no ha de ser debatut o argumentat. En el turisme també hi ha llocs de treball diversos i dignes. No podem dir que el turisme no aporta feina de qualitat. És un reduccionisme absurd tant al Ripollès com a la resta del país. Estem d’acord a demanar salaris dignes, llocs de treball estables i desestacionalitzats, però renunciar al turisme no ho entenem. Com no entenem que es renuncia que vingui alguna empresa més o que les empreses locals puguin créixer, adaptades a les condicions del segle XXI. Per això els diem anti-tot.
Quina seria la pedra a la sabata que li ha quedat al cap dels seus tres mandats al capdavant de l’Ajuntament?
Ho faré al revés. Les xifres d’aquest mes estem a rècord de llocs de treball a Ripoll, d’afiliacions a la Seguretat Social els últims vint anys. Hem intentat ser un ajuntament business-friendly, donar ajuts a l’obertura o ampliació de negocis, a fer tramitacions del pla general per afavorir que s’instal·lin empreses a Ripoll. Que la gent es guanyi la vida és la millor política social i per a les famílies, perquè tindrem oferta cultural i esportiva, tindrem nens i mestres a les escoles, hi haurà comerç i hostaleria. Activar l’economia és el millor record que m’enduré. Sí que hi haurà una cosa que no acabarem d’aconseguir. Quan plegui o si ho fes d’aquí a un any i mig o més endavant, serà el tema de la candidatura de la portalada de Ripoll a patrimoni de la Unesco. És complicat, depèn encara de l’Estat central. Si mai som independents, Catalunya ho podrà proposar directament a la Unesco. En qualsevol cas, que es parli de la portalada i de Ripoll compensa les vegades que sortim a les notícies per coses negatives. Hi ha molta gent a qui li venen referents positius al cap quan sent a parlar de Ripoll.
