Els taxistes han tornat a sortir al carrer aquesta setmana, sobretot a Barcelona, per reclamar que l’administració no afluixi i continuï limitant l’acció d’empreses de l’estil d’Uber o Cabify més enllà del setembre, quan s’acabarà la moratòria que va aprovar el govern espanyol ara fa quatre anys. La principal demanda del sector és que s’apliqui la ràtio d’una sola llicència de vehicle amb conductor (VTC) per cada 30 de taxi. En el cas d’Osona i el Ripollès, l’impacte d’aquestes companyies de moment és testimonial. Els taxistes de totes dues comarques coincideixen que ara per ara no s’han estès a sobre el mapa, malgrat que, segons Narcís Coll, de Ripoll, puntualment “sí que pugen per fer assistència a carretera o serveis de mútues que les contracten des de Madrid”. Altres conductors consideren que es tracta de zones geogràfiques poc atractives pels VTC perquè no hi ha el turisme de Barcelona ni el moviment empresarial de ciutats de la seva àrea metropolitana. Des de Torelló, Israel Gómez, que es dedica sobretot a fer trajectes vinculats a visites o desplaçaments professionals a fàbriques, explica que temps enrere hi havia companyies aèries que oferien bitllets combinats per volar i agafar vehicles VTC, però “ara les aplicacions d’aquestes mateixes empreses et diuen que Manlleu o Torelló queden fora del seu radi d’operacions”.
En el cas de Barcelona, la disputa va esclatar el gener de l’any 2019, amb un conflicte encès entre els taxistes i els VTC. Finalment la Generalitat va determinar que els serveis d’Uber o Cabify s’haurien de demanar amb almenys un quart d’hora d’antelació, la qual cosa va provocar que aquestes companyies abandonessin temporalment la ciutat. Ara, però, hi tornen a ser i, com elles, d’altres que han pujat al mateix carro.
Aquesta realitat es veu lluny d’arribar a Osona i el Ripollès. Gómez sí que defensa, però, que ha d’empènyer el col·lectiu a estar alerta, posar-se les piles i garantir un bon servei, amb mesures que van des de portar el cotxe net i polit fins a tractar els clients amb deferència o no conduir sobrepassant els límits de velocitat.
A Catalunya el sector del taxi s’ha caracteritzat històricament per tensions i mala maror. La norma bàsica diu que en principi un xofer només pot recollir passatgers al municipi d’on té la llicència, però a la pràctica aquesta és una regla que no sempre s’acaba complint. Alguns conductors també lamenten que n’hi ha d’altres que van a “rebentar preus” i que els ajuntaments, malgrat ser l’òrgan competent pel que fa a l’expedició i l’administració de llicències, se’n cuiden poc i normalment no porten cap control de qui opera al seu municipi i com.
A l’hora de tancar edició EL 9 NOU no havia rebut resposta del Departament de Territori amb les dades radiografiades a escala local, però segons professionals del sector a Vic hi ha en actiu 25 llicències, mentre que a Manlleu en constarien 4 i a Torelló, 2. En el cas de la capital d’Osona, valen entre 90.000 i 110.000 euros. Són xifres altes perquè van buscades –la majoria es traspassen per jubilació– i perquè, tot i pertànyer als ajuntaments, es venen entre particulars, de manera que s’imposa la llei de l’oferta i la demanda. Un estudi de la Generalitat d’ara fa 10 anys conclou que com a mínim aleshores les inversions trigaven a quedar amortitzades, ja que els professionals facturen una mitjana de 45.000 euros anuals als quals després s’han de restar les despeses. La mateixa diagnosi, amb un apartat concret centrat en Vic, recollia que a la capital d’Osona la majoria de taxistes treballen sis dies a la setmana. Tant en aquesta comarca com al Ripollès el servei el presten autònoms (sobretot homes), normalment sols o amb empreses de poquíssims treballadors. “A diferència de Barcelona, no hi ha prou feina per treballar les 24 hores del dia i tenir assalariats”, explica Gómez. El seu és un cas particular, perquè va entrar al sector sense ascendència familiar, però la majoria de xofers acaben exercint la professió seguint les passes dels pares. El del vigatà Josep Maria Enciso, per exemple, hi va estar 35 anys i ara ell ja n’hi porta gairebé 15. Apunta que, “més que conduir, per mi l’essencial és que t’agradi estar de cara al públic”. La majoria de clients arriben als taxistes, de fet, via coneixença de temps i boca-orella. A Vic també hi ha actiu un sistema de radioemissora (93 885 50 00) que anys enrere els xofers d’altres poblacions volien estendre a escala comarcal, però el projecte no va prosperar justament per la competència i les desavinences que caracteritzen el sector.
