Que hi hagués una sola llista en les darreres municipals és una bona notícia per Llanars?
En un poble petit compta més el servei al poble i el benestar que no pas les idees polítiques més genèriques. Com a mínim, molt més que en altres eleccions.
I per Amadeu Rosell?
L’oposició ben entesa i efectiva pot ser molt interessant. Pel que percebo en altres ajuntaments petits, moltes vegades hi ha un equip que governa i un altre que no sap fer oposició o bé que no se la té prou en compte. D’aquesta manera es perd el valor que podria tenir. En el nostre cas crec que som efectius de cara al poble, tot i no tenir oposició.
Quina lectura fa de les abstencions, vots nuls i en blanc d’aquests darrers comicis?
En les eleccions el més positiu és la participació. Els ciutadans tenim la possibilitat de dir si estem d’acord o no amb qui es presenta. Però si no donem la nostra opinió, és una manca de responsabilitat envers la col·lectivitat i en certa forma un frau. Si tenim la possibilitat de participar, cal fer-ho i dir-hi la nostra, encara que sigui votant en blanc. Anar a votar és un dret, però també una obligació.
“Com a municipi turístic ens interessa molt que la via verda arribi a Llanars”
Creu que la implicació dels llanarencs en la vida local és la desitjable?
Sempre en voldríem més. Precisament avui parlava amb una noia que m’ha dit que molta gent participa en la rebuda del patge reial. Nosaltres intentem que tothom es trobi a gust sent part activa de la vida pública. Tenim diverses entitats amb gent molt diversa. És un àmbit que sempre és millorable, però n’estem contents.
Fins a quin punt Llanars és presoner del dia a dia de Camprodon?
Llanars no té res a veure amb Camprodon. Som pobles diferents, amb una climatologia diferent i una manera de fer també diferent. Ells fan la seva vida, tenen les seves virtuts, la seva capacitat i el seu tarannà i nosaltres tenim els nostres. Camprodon és un poble molt turístic però hi fa més fred. Nosaltres som més residencials, un poble més assolellat. I a l’Ajuntament pensem en el benestar de la gent que ve a veure’ns.
Què pot suposar pel municipi l’arribada de la via verda fins a Llanars?
El projecte ens interessa moltíssim. Ara mateix ens comunica amb Camprodon i aviat ho farà amb Sant Joan i Ripoll. Som un poble turístic, amb atractiu paisatgístic i moltes zones verdes. Això ens permet arribar a un públic familiar. El tram que ja està acabat entre Camprodon i Llanars era un pas obligat i natural, que soluciona el perill que representava circular per la carretera. Havíem tingut diversos ensurts. En pocs dies posarem il·luminació perquè s’hi pugui circular als vespres en tots dos sentits. I ja es treballa en direcció a Vilallonga en un nou tram.
“Hem desestimat resoldre el conflicte amb el Bisbat per donar ús a la rectoria”
Té cap esperança de resoldre el conflicte amb el Bisbat per l’ús de la rectoria?
No. Ja ho hem desestimat, perquè quan un vol parlar però l’altre no és absurd insistir. És responsabilitat seva tenir un edifici com el tenen, en perill d’enderroc i que no serveix per a res. Els vam donar la possibilitat d’arreglar-lo perquè hauria anat bé pel poble, però primer no vam tenir ni resposta i més tard mitges veritats. Ho deixem a la seva responsabilitat. Fins i tot es van molestar quan vaig dir que encara hi havia la sotana de l’antic mossèn al llit, però és que encara hi és. Intentaré dedicar els meus esforços a altres temes més productius.
Les principals problemàtiques que té actualment Llanars són els robatoris en segones residències?
És una problemàtica a tots els pobles de la Vall. Cal resoldre-ho, així com algunes incidències que van passar a l’estiu per manca de vigilància. Tot plegat s’hauria d’afrontar des de la Mancomunitat, però actualment és un organisme nul, en què només s’ha fet la reunió del cartipàs.
Creu que la supervivència de pobles com Llanars ha d’estar estretament vinculada a les activitats culturals que s’hi realitzen?
La cultura ens dona criteri i saviesa. Ens convé tenir-ne en el dia a dia. És bàsica. A l’estiu Llanars triplica o quadruplica la seva població, i cal donar una bona oferta cultural, però també durant la resta de l’any. Per això tenim aula de música, conferències, xerrades, concerts. Sovint hi ve gent de tota la comarca, com passa amb els cursos formatius de sardanes, o el de country, on tenim mig centenar de participants.
L’activitat econòmica de Llanars està excessivament lligada a la segona residència, el turisme i els serveis?
No. No tenim massa botigues, només una carnisseria, una fleca i un establiment de queviures, a banda dels restaurants. La nostra base és la ramaderia, amb molts espais comunals, la carn de poltre, les eugues, el xai, els iogurts… No tenim una única característica i tot suma.
“Les pistes d’esquí són un dels motors importantíssims pel municipi”
El comerç als pobles grans està en crisi. Què pot fer un municipi com Llanars per mantenir-lo?
Donar-li personalitat amb els productes locals. Defensar-los amb un bon servei. És important l’amabilitat dels botiguers, que demanin als clients per la seva família, que els coneguin. La gent que ens visita sovint està acostumada als grans supermercats on reben un tracte molt més despersonalitzat. Hem de defensar aquesta diferència en positiu.
La proximitat amb les pistes d’esquí, com ha condicionat el Llanars del darrer mig segle?
Fa poc va venir el president de Ferrocarrils de la Generalitat i li vam demanar que ens segueixi ajudant. És un dels motors importantíssims en el nostre territori. Gràcies a les pistes d’esquí, ha vingut gent per viure-hi a la vora, sobretot aquells que hi tenen un lloc de treball. I també hi ha els esquiadors, que sovint s’aturen al nostre comerç per comprar, quan estan camí de les pistes.
Com entén que una vall teòricament de dretes com la de Camprodon estigui dirigida des dels seus ajuntaments per polítics d’esquerres?
No crec que en aquests pobles intervingui massa la política a l’hora de decidir qui els governa. Llanars era un poble tradicionalment de vot convergent, i encara molts llanarencs voten JxCat a les generals. Però cada cop més ho fan també per ERC. En tot cas crec que voten més la persona que l’opció política. Camprodon mateix té tradició socialista, i en les darreres municipals van tornar a sortir. Però també en aquell cas va incidir més la gent que s’hi presentava.
Entén que ERC pot estar en certa forma segrestada pel fet de tenir presos polítics?
Això li passa a Esquerra i li passaria a qualsevol partit. Estem en un moment excepcional. Tenir gent a la presó o l’exili marca molt. Les negociacions a Madrid han estat condicionades. Fins que tot torni a la normalitat, sense pressions ni ingerències, no tornarem a funcionar. Ens cal un país normalitzat en tots els aspectes per assumir una democràcia plena. Lluitem perquè surtin i esperem que ho facin aviat.
