La celebració del 40è aniversari de la Mancomunitat La Plana va convertir-se dissabte en un acte d’afirmació, i alhora de reivindicació, d’un projecte nascut l’any 1982 de la voluntat de cinc ajuntaments per compartir un ordinador i que, amb els anys, va ampliar el nombre de consistoris adherits –ara en són 12 més l’EMD de Sant Miquel de Balenyà, abans representada per Seva– i també la cartera de serveis. L’actual president, Pere Medina, va explicar d’una manera gràfica la potència de la Mancomunitat: “Donem servei a 35.000 persones; a la comarca, si fóssim un municipi, seríem Vic, la Mancomunitat i Manlleu.”
Medina, que va obrir els discursos amb un record per a Ferran Teixidó, mort aquest estiu en un accident de tractor i a qui ell va substituir a la presidència, va augurar llarga vida a la Mancomunitat, un ens que dona feina a 130 persones i que gestiona un pressupost de 7,9 milions. La història es va repassar amb les intervencions de tres dels expresidents: Joan Redorta, que va ser-ho des de la fundació fins a 2003; Lluís Verdaguer (2007-17), i Anna Magem (2017-19). Jordi Baucells (2003-07) no va ser-hi present.
Les intervencions dels expresidents, acompanyats per Medina, van intercalar-se amb un seguit de vídeos on els treballadors de la Mancomunitat explicaven la seva feina i les característiques dels serveis, alguns de singulars, com el de pompes fúnebres, o pioners en el seu moment, com la recollida de deixalles porta a porta. Per parlar d’aquests serveis la conductora de l’acte, la periodista Eva Torrents, va donar veu al primer president, Joan Redorta, que va referir-se a la idea de “cinc descamisats” –ell mateix, Ramon Roqué, Candi Prat, Josep Palmarola i Joan Casas– per explicar l’origen de la Mancomunitat. Redorta va parlar de la dificultat del moment, amb una democràcia encara tendra, per explicar la complexitat d’un projecte que partia del fonament de la proximitat. El servei funerari va ser un segell distintiu del nou ens. I el vessant ambiental, també. En aquest punt, Redorta va parlar de la polèmica de la incineradora fent esforços per no dir-ne el nom. Va recordar que hi havia un abocador que fumejava i que, per eliminar-lo, van idear “un recurs”, així no va dir incineradora, per donar-hi solució. No va amagar les divergències –va fer una picada d’ullet al tonenc Joan Rovira, present a l’acte i un dels líders antiincineradora– i va posar en valor que, al final, l’empenta de Tona per fer el porta a porta i l’interès de la Mancomunitat per liderar el model havien permès donar-hi la volta. Dialogar i arribar a consensos, va dir, són virtuts de la Mancomunitat. “No us la vengueu ni la doneu en adopció”, va dir exercint una mena de paper de reina mare.
Va recollir el guant Lluís Verdaguer, que després de reconèixer els mèrits de Redorta va apuntar en dues direccions: la vigència del projecte de la Mancomunitat i el compromís dels treballadors. Va exemplificar-ho amb l’inici del seu mandat, que va coincidir amb la crisi financera. Calia reduir la plantilla. “I d’acord amb els treballadors vam ser la primera administració pública d’Espanya a fer un ERTO; tothom es va reduir la jornada i el salari i no es va haver de fer fora ningú”, va recordar Verdaguer. Amb aquests fonaments “no desapareixerà mai”, va vaticinar. I Anna Magem va agafar-li el testimoni per dir que ja va néixer innovant: va parlar de la creació d’una àrea pròpia de serveis socials –abans depenia del Consell–, del sentit pedagògic del porta a porta i del servei funerari. “Estem innovant contínuament”, va dir. L’acte el va cloure Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus, per glossar les virtuts de la Mancomunitat, per subratllar que es posa per davant el nosaltres del jo i per augurar futur a l’ens: “A banda de la seu de l’Agència, aquest és el lloc on he vingut més com a director i aviat tornarem a inaugurar la planta de compostatge.”
{{ comment.text }}