Una quarta part dels metges de família que hi ha en actiu ara mateix a Catalunya es jubilaran abans del 2026. Aquesta dada, que l’ha repetit diverses vegades el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, és encara més preocupant si s’extrapola a l’Àrea Bàsica de Salut de Ripoll i Camprodon, ja que el percentatge es dispara fins al 50%, comptant-hi els que han manifestat la intenció d’anar a treballar a altres llocs. Es tracta d’un problema que pot semblar de futur, però que requereix maniobres de present, i que es va posar dimarts a sobre la taula del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Ripollès, quan la directora de les ABS de Ripoll i Camprodon, Neus Coma, va exposar l’organització actual als dos centres d’atenció primària de la comarca gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS) i, sobretot, la manca de facultatius.
Coma va detallar que com més “allunyat i rural” és un territori més costa trobar metges. En aquest sentit, l’estiu passat la situació va ser “crítica”. Actualment ha millorat una mica, però el futur es presenta incert. A l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, hi hauria d’haver 11 metges per complir els estàndards d’acord amb el volum de població i, d’entrada, ja en falta un. La previsió és que en els pròxims 10 anys se’n jubilin tres i que els mesos que venen en marxi un altre, de manera que es passarà de 10 a 6 facultatius, cinc per sota dels que tocaria. En el cas de l’EAP de Camprodon, hi ha quatre metges i entre ara i el 2026 també se’n perdrà un per jubilació.
Partint d’aquesta base, Coma va demanar dimarts iniciatives per fer més “atractiva” la comarca, a fi que pugui cridar l’atenció de facultatius. Solucions que exigirien incentius econòmics o facilitats per trobar-hi habitatge, “ja que hi ha gent que vol venir, però no troba pis i prefereix pujar i baixar cada dia des de Barcelona per treballar a Vic”.
El president del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, Ramon Roqué (Sant Joan de les Abadesses), va reconèixer que al Ripollès “hi ha menys serveis” dels que desitjarien els professionals. El president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer, va apuntar, per la seva banda, que la situació actual és el resultat de “la feina que no s’ha fet durant anys”, i que potser s’hauria de plantejar destinar metges a indrets on no n’hi ha, com es fa de manera relativament forçada en altres professions. Està previst que el conseller de Salut, Manel Balcells, que justament va néixer i viure a la comarca fins a l’adolescència, visiti el CAP de Ripoll abans d’acabar l’any.
Coma també va detallar que l’activitat als CAP ha crescut en un 33% respecte al 2019 i que les visites presencials ja igualen les d’abans de la pandèmia. La població atesa a les ABS ha augmentat fins al 83%. Si es demana una visita programada al CAP de Ripoll, al 75% dels pacients se’ls visita abans de cinc dies i al 92%, abans de deu. A Camprodon les xifres són un pèl millors.
Malgrat que la falta de metges de família s’intensifica a les comarques de muntanya, es tracta d’una problemàtica recorrent com més distància hi ha respecte a l’àrea metropolitana de Barcelona. Tal com ha anat explicant EL 9 NOU els últims mesos, a Osona, per exemple, aquest curs només s’ha cobert una de les 15 places que Salut oferia als CAP per completar l’especialització de medicina familiar i comunitària.
Entre les causes d’això, hi ha el fet que els territoris rurals acostumen a cridar menys l’atenció dels titulats a conseqüència d’una menor oferta de serveis, infraestructures, recerca, docència i formació, però també una crisi global de les especialitats generalistes en contraposició amb d’altres de més concretes i que permeten compaginar servei públic amb passar visita en centres privats.
Un altre factor que apunten des de dins del sector és que històricament la medicina familiar i comunitària ha passat molt desapercebuda a les facultats de medicina. Justament per posar-hi remei, la UVic-UCC comença a impartir-ne una assignatura específica aquest curs.
