La situació d’alarma social per la pandèmia de coronavirus provoca reaccions diferents a la ciutadania i fa que psicològicament “necessitem algunes respostes i algunes proteccions per ajudar a passar aquests dies”, asseguren Pilar Prat, professora de Psicologia Social, i Àngel Serra, professor de Psicologia Clínica, tots dos de la UVic-UCC. Segons Serra, la Covid-19 és “potencialment estressant” per motius com que “posa en perill” el benestar global en ser un problema de salut pública. Assegura que ha estat un procés de conscienciació sobtat i la percepció de gravetat “s’ha precipitat quan s’ha activat l’alarma” i el confinament. El psicòleg explica que és “un estressor invisible, fet que el fa més temible ja que pot estar per tot arreu”. La mesura de confinament “és nova i això suposa un canvi de conductes”, com la limitació de la llibertat d’acció o les mesures de distanciament, que exigeix adaptació, comenta Serra. La situació “és un fet únic, ireconeixible, imprevisible per la nostra experiència amb una dinàmica canviant” que omple d’incertesa. Per tot plegat “percebem que no tenim el control”, assegura.
Serra afirma que “les situacions estressants són potencialment ansioses, sobretot si sents que et sobrepassen i que no serem capaços de fer-li front”. Paraules com pandèmia, estat d’alarma, confinament, distanciament social o col·lapse sanitari “generen temor” i davant d’això “hem de pensar que no es cronificarà però tindrà conseqüències econòmiques”. Qui és més susceptible a desenvolupar pànic són persones immunes deprimides amb afectacions mèdiques, la gent gran desprotegida i que viu sola i personalitats ansioses o patidores per les malalties, diu. Davant de les persones més preocupadisses, per reduir l’obsessivitat el psicòleg proposa tenir una actitud oberta a una escolta activa validant allò que l’altre sent i pensa “sense fer judicis de valor”. També diu que “si convé cal tornar realistes les creences i opinions que expressin” i “identificar els pensaments negatius i revisar-los, aportar una tranquil·litat racionalitzada a través d’una informació fiable”.
Pel que fa als més petits, recomanen “tenir en compte tant el que diem com el que fem i donar sempre un to d’optimisme”. Per explicar el coronavirus proposen fer-ho a través de contes com els de La Rosa contra el virus (Editorial Sentir).
Una de les situacions que ha cridat l’atenció els darrers dies ha estat la compra massiva que han fet alguns ciutadans i el fet que en molts establiments comercials s’esgotés el paper de vàter. Prat diu que “és tan senzill com això: perquè s’estava esgotant i tothom en comprava”. En aquest sentit cita Roberto Cialdini i el seu principi d’escassetat: “Les persones volem tenir el que pensem que potser no tindrem”. També parla de Solomon Asch, que estudiava la “influència social informativa” que diu que “si estàs confós i no saps què fer, fas el que fa la majoria”. I d’aquí el fet que quan es van viralitzar imatges amb prestatgeries buides del paper de vàter la gent corregués a comprar-ne perquè “pensen que si la gent n’està comprant deu ser per alguna cosa”, un efecte que també es produïa per contagi. Segons Prat, això es donava tot i que s’hagués dit que els abastiments estaven garantits: “Hem rebut missatges contradictoris, o molta informació que no sabem com acabar de gestionar” i “ens entra el dubte sobre qui té raó i qui no”. Per això “entrem en dissonància cognitiva”, un terme que va definir Festinger, que diu que “el sentit comú i les conductes que estem veient són totalment contradictòries i per protegir-nos ens llancem a la idea que ens asseguri millor la subsistència”, com amuntegar rotlles de paper de vàter, diu Prat.
Els dos psicòlegs fan l’observació que la gent no obeeix i això, apunta Prat, pot ser per trets de personalitat com la falta d’empatia, de solidaritat o trets antisocials, però també persones que sense cap patologia “han decidit alleujar el seu estat d’ansietat amb un procés de negació i trivialització: es convencen que tota aquesta alarma no té sentit, que no pot estar passant i que el més segur és que s’estigui exagerant”.
