L’urbanisme és una ciència en constant evolució. Per detectar-ho només cal fer una mica de retrospectiva i mirar com eren els pobles i ciutats fa ben poques dècades i com són ara. Entre els canvis més destacats hi ha una tendència que s’ha anat consolidant sobretot en les zones més cèntriques dels municipis més grans d’Osona i el Ripollès: la circulació de vehicles ha deixat de ser el pal de paller des d’on s’articula l’urbanisme, i els vianants i les zones sense cotxes han guanyat molt protagonisme. El darrer cas el tenim en la restricció del pas de vehicles a la zona de la rambla del Bisbat i dels Montcada –el Portalet–, a Vic, on des del passat dilluns només hi poden passar veïns, comerciants o vehicles autoritzats.
En la metamorfosi que suposa passar d’una ciutat pensada per als cotxes a una ciutat amb zones de prioritat per als vianants, Vic hi té una dilatada experiència. I normalment, el debat d’aplicar mesures de pacificació del trànsit ha anat acompanyat de polèmica i estira-i-arronses entre partidaris i detractors. La llavor de tot plegat la situaríem en el primer mandat democràtic i en el punt més emblemàtic de la ciutat de Vic. L’alcalde Ramon Montanyà va plantejar prohibir la circulació de cotxes per la plaça Major així com també alguns carrers del centre històric. La polseguera que va aixecar la decisió, segons expliquen les cròniques de l’època, va ser molt important. Tot i el desgast polític que li va suposar a ell i el seu govern, la decisió va tirar endavant i la imatge de la plaça convertida en un gran aparcament va passar a ser història. Tres dècades després de la seva aplicació, seria molt complicat trobar arguments per contradir aquella decisió i comerciants, veïns i visitants de la ciutat de ben segur que no es podrien imaginar una plaça Major i un nucli històric de Vic que no fos amb prioritat per a vianants.
Precisament el pas del temps és el gran aliat per detectar si la creació de noves illes de vianants a Vic ha funcionat o no entre les persones més afectades: els veïns i els comerciants. I és que després de la llavor que va plantar l’alcalde Montanyà, diversos successors en el càrrec com Jacint Codina, Josep Maria Vila d’Abadal o actualment Anna Erra han mantingut l’aposta de donar prioritat al vianant per sobre del cotxe en zones del centre de la ciutat. I per gustos, colors.
A dia d’avui Vic té quatre illes de vianants –la del carrer de Gurb, la del centre, l’Eixample Morató i la del Portalet–, i el trànsit prohibit al primer tram del carrer Manlleu. En menor o major mesura la imatge d’aquestes zones de la ciutat ha canviat. Un dels punts on la comparativa entre abans i després genera més impacte és al carrer Manlleu, tancat al trànsit entre la rambla del Carme i el carrer Jaume I des del 2010. “Era una artèria de la ciutat”, remarca Josep Ginestet, que regenta la perruqueria Ginestet i viu al mateix carrer. Tant ell com Joan Casals –de l’autoescola Rosanas– recorden l’enrenou que va generar la decisió “i ara no tornaríem enrere”. Tot i la coincidència en el fet que “a nivell humà, per passejar i per viure, va ser un encert”, sí que llancen un repte per millorar la situació comercial: “Posar facilitats per aparcar a prop”. Ginestet recorda per exemple una ciutat que li agrada especialment com és Bordeus, on s’ha aconseguit la convivència entre el vehicle i els vianants “obrint i tancant el pas en determinades zones i determinats dies”, i sobretot “garantint bons aparcaments a prop del centre i ben senyalitzats per als que venen de fora”.
Precisament la dificultat d’arribar a passar per una zona concreta en cotxe si no ets resident –ja que s’hi han instal·lat càmeres amb capacitat de multar– és el que segons Assumpta Salvans, de la cansaladeria i xarcuteria Salvans de la plaça dels Màrtirs, està llastrant la vida comercial de l’Eixample Morató. “La gent vol aparcar a prop d’on compra, i els de fora de Vic ja no entren al centre”, apunta. També lamenta que qui ha de fer una compra “se’n va al polígon”, on no ha de patir “per si el multen per passar o per aparcar”.
En aquest sentit, Salvans creu que el tancament del Portalet és una nova patacada per a la seva zona comercial “ja que es talla una entrada directa”, i no creu que la gent “vagi a fer una volta més llarga per acabar venint aquí”.
El carrer Manlleu i l’Eixample Morató. Els veïns, els vianants o els comerciants. Diversos llocs i diverses visions que valoren amb els seus propis matisos si les zones per a vianants funcionen bé o no. Vic va començar una metamorfosi fa tres dècades que va tenir el punt de partida a la plaça Major. La gota s’ha anat estenent fins a ramificar-se per tot el centre. Perquè l’urbanisme, més enllà de pensar com han de ser els carrers, també incideix en quina societat es vol. I a Vic ja és evident que no surt a compte anar amb el cotxe a tot arreu.
