Cristina Naranjo és dels directament afectats per la ZBE de Barcelona. Cada dia s’hi desplaçava per anar a treballar des de Centelles amb un monovolum de 2004, que “és el cotxe que utilitzo normalment i el que em va més bé per logística familiar”. Com que té la feina dos trencants Rondes endins, aquests dos primers dies de l’any ha hagut d’agafar l’altre cotxe de la família, que és de 2016, però “és molt petit” per tot el que hi ha de portar.
Reconeix que “la meva sort és que tinc dos vehicles” i l’aplicació de la nova normativa mediambiental no l’ha obligat a invertir en un cotxe nou, però sí que afecta l’organització de la família. “A fomentar que es redueixi la contaminació hi estic d’acord”, però Naranjo censura que no s’hagin pres altres mesures com “habilitar espais per deixar el cotxe” a l’extraradi de la ciutat. També reconeix que “m’he plantejat” anar en transport públic, però “en cotxe tardo 40 minuts fins a la feina i en transport públic, una hora i mitja” entre el tren i dues línies de metro, de manera que quan passa el primer tren des que ha deixat la seva filla a l’escola, ja arriba a la feina si hi va amb cotxe.
“Entenc que lluitin pel canvi climàtic, però llavors que ampliïn els horaris del transport públic i no encareixin els preus”, demana Roger Gutiérrez, un torellonenc que estudia a l’Institut del Teatre i que hi ha d’anar amb cotxe quan les classes acaben tan tard que no és a temps d’agafar l’últim tren o autobús. Amb el seu cotxe podria circular per Barcelona a l’hora que plega però no quan hi arriba. Joan Fatjó-Vilas, un pagès de Rupit que té un Seat Ibiza de 2003, “he de plantejar-me com ho faig” per anar a Barcelona quan hi va a visitar familiars i amics.
