A Vic, cada ciutadà disposa de mitjana de 27,9 metres quadrats d’espai verd. Així ho determina la relació entre els habitants de la capital d’Osona el 2019 –46.214– i la superfície d’espais verds amb un manteniment freqüent que permet a la ciutadania fer-ne ús: 1.292.777 metres quadrats. La xifra creix fins als 1.615.004 metres quadrats si es comptabilitzen les zones de prat.
Amb aquests paràmetres, els metres quadrats d’espai verd per habitant a la ciutat de Vic són superiors a la xifra recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que la situa entre 10 i 15 metres quadrats per habitant. Aquesta és una de les moltes dades que ofereix el Pla director del verd urbà de Vic (PDVU), “una eina de gestió i planificació” de les zones naturals de la ciutat, tal com explica el tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament, Jordi Boadas. En primer lloc, el PDVU “ens fa una fotografia del que tenim”, i a partir d’aquesta primera diagnosi “sabem si estem fent bé les coses o no”. Amb l’anàlisi realitzada, “podem obtenir recomanacions de cap on hem d’anar en matèria d’espais verds”, apunta Boadas.
I què diu el Pla director del verd urbà de Vic en la parcel·la positiva? “Doncs que a la ciutat hi ha una bona proporció d’arbrat per habitant”, destaca Boadas. En concret, a la capital d’Osona es comptabilitzen 22.201 arbres, que ofereixen de mitjana un arbre per cada dos habitants, de nou una estadística superior al que recomana l’OMS, que és d’un arbre per cada tres persones. En matèria d’arbrat també cal posar l’accent “en la diversitat d’espècies, sobretot en l’àmbit viari”. A Vic s’hi poden trobar 142 espècies diferents, tot i que les més freqüents “són el lledoner, el til·ler i el plàtan”.
Boadas comenta que no existeix “un arbre que serveixi per a tot”, i que sempre s’ha de pensar “en quin lloc es plantarà i quina funció haurà de fer”, perquè no és el mateix ubicar un arbre en una avinguda amb voreres amples, en un parc o en un carrer més estret de la ciutat.
Per contra, en l’apartat de coses que cal millorar, el Pla director detecta que els espais verds són massa homogenis: “O tenim gespa o tenim arbres. Ens falta l’estrat intermedi que és l’arbustiu”, aclareix Boadas. Des de l’àrea de Medi Ambient ja es treballa per convertir espais de gespa que no són trepitjables en zones arbustives. Per exemple, en la mitjana entre sentits de circulació del carrer Torelló, “on ja s’estan plantant arbustos”.
Més enllà del diagnòstic de la situació, el Pla director permet planificar l’espai verd de la ciutat aplicant “tendències que han variat en els darrers anys”. Així, “ja no es fa tanta intervenció directa en forma de jardí” i s’aposta per fomentar la biodiversitat i les espècies autòctones. Un exemple es troba en les zones enjardinades, on es continua plantant flor de temporada però cada cop més “hi trobem plantes mediterrànies”, que després de florir a la primavera “seran capaces de resistir el fred i brotar l’any següent”. Un exemple d’això seria l’espígol “i diverses plantes aromàtiques”. En el pla també s’hi apunten directrius en l’àrea del manteniment, “on hem anat introduint tècniques per millorar la sostenibilitat dels espais i fomentar la biodiversitat”. Per exemple a Vic s’han eliminat gairebé la totalitat dels tractaments químics “i s’allibera fauna autòctona com a controladors naturals de plagues”. El sistema de reg s’ha automatitzat per ser més eficient, i la poda d’arbres també es fa a consciència i d’una manera concreta segons cada espècie per tal de potenciar exemplars saludables i evitar algunes afectacions.
