La xifra de natalitat es manté a la baixa i ja ha caigut una tercera part respecte al seu màxim històric. Tot i això, Osona és una de les comarques amb major taxa de natalitat el 2018, mentre que el Ripollès figura entre les més baixes. Vic és la principal ciutat de la província de Barcelona amb major percentatge de mares estrangeres i el Moianès, la comarca que menys en té. On més descompensació per sexes es va produir va ser a Sant Joan.
En consonància amb el que s’esdevé a la resta de Catalunya, el nombre de naixements continua caient. Malgrat tot, Osona és una de les comarques que registra un millor comportament. Amb un índex de fecunditat de dues dècimes per sobre de la mitjana catalana, que és d’1,3 fills per dona, i una taxa bruta de natalitat –el total de naixements per cada 1.000 habitants– de 9,03 se situa com la cinquena millor del país el 2018, encapçalada pel Gironès amb 10,5. Tot i això suposa un important descens, que ha estat progressiu des del 10,4 de 2014.
Segons les dades recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any passat van néixer a Osona 1.421 criatures, amb una reducció de l’1,5% respecte a l’any anterior, molt per sota de la caiguda del 5,4% que experimenta el conjunt de Catalunya. La xifra absoluta, però, és la més baixa des de 2002, i suposa un descens del 30% respecte als 2.057 naixements de deu anys abans, que van suposar un màxim històric.
Per contra, al Ripollès i el Moianès han experimentat caigudes properes al 9% en només un any. L’any passat van néixer 159 nens al Ripollès, la segona pitjor dada en molt temps després dels 142 de fa dos anys i lluny dels 239 del 2011, mentre que al Moianès van ser 96. Una xifra molt semblant van ser els 93 de 2014, si bé la nova comarca experimenta una caiguda progressiva de la taxa de natalitat, que ara és de 7,2 naixements per cada 1.000 habitants, per sota dels 8,3 de la mitjana catalana. Al Ripollès aquesta xifra és de 6,4 i suposa la quarta pitjor del país, encara que lluny dels 3,8 del Priorat.
El Moianès és la comarca amb un menor percentatge de fills nascuts de mares estrangeres (18,8%), que al Ripollès puja al 23,3% i a Osona s’enfila fins a una tercera part. En aquest sentit, destaca que de les 487 criatures que van néixer a Vic l’any passat n’hi va haver tres més de mare estrangera –on el Marroc és el país més representat– que no pas de mare amb nacionalitat espanyola. Aquest percentatge del 50,3% és el més elevat entre les poblacions de més de 20.000 habitants de la demarcació de Barcelona, on a la capital és del 33%. Per sobre només hi té Salt, on els fills de mare espanyola no arriben ni a un terç, Lloret de Mar i Palafrugell. En aquest llistat, Manlleu ocupa la sisena posició per darrere de Figueres, amb un percentatge del 48,1%. A la segona població d’Osona hi van néixer 109 nens de mare espanyola i 101 de mare estrangera, fet que inverteix la tendència amb un creixement del 4% i la segona millor xifra des dels 255 naixements de 2012. La població de més de 1.000 habitants que experimenta un major creixement, però, és Gurb, amb un 60%, i els descensos són generalitzats a les poblacions més importants.
Neus Páez
Ripoll inverteix la tendència de la comarca amb un creixement del 13% dels naixements i els 84 que es van produir l’any passat representen per primer cop més de la meitat de tot el Ripollès. La xifra, a més a més, va ser paritària, van néixer tants nens com nenes, circumstància que també es dona a Sant Julià de Vilatorta. De tota manera es manté la tendència que neixen més nens que nenes, tot i que al Ripollès molts anys no ha estat així.
Camprodon experimenta una dada preocupant perquè només hi van néixer dos nens i una nena en tot el 2018. Això suposa un vertiginós descens del 80% respecte als 15 de l’any anterior, que estaria en consonància amb el que és habitual a la quarta població de la comarca. Aquesta dada té un fort impacte pel que representa a l’hora de configurar els cursos en les llars d’infants i centres d’ensenyament si bé ho compensa que en poblacions properes la xifra de naixements va ser més elevada, 4 a Llanars i Sant Pau i 5 a Vilallonga. Del Moianès destaca l’augment de naixements a Castellterçol i el descens del 25% a la capital.
