“Aquí de Covid-19 potser no però sí que agafarem un bon refredat!” Aquesta era una frase habitual a les aules de 1r d’ESO de l’institut escola Mossèn Cinto de Folgueroles –i probablement a molts altres centres educatius– quan va començar a fer fred i havien de mantenir la ventilació com a mesura antiCovid. Davant d’aquest fet la professora Núria Casals va detectar “la necessitat que descobrissin per ells mateixos que és necessari ventilar” i va portar els alumnes a fer un experiment a través de l’optativa de ciències.
Durant dues setmanes els joves van posar-se com a objectiu valorar les diferències en la concentració de monòxid de carboni de l’aula en funció de si hi havia les finestres obertes o tancades. Com expliquen en l’article científic titulat “Finestres obertes, sí o no?”, que han elaborat amb els resultats de l’estudi, “quan exhalem alliberem diversos gasos i aerosols, petites gotes que s’exhalen en parlar, tossir, cridar, cantar o simplement en respirar”. Aquests gasos, com el diòxid de carboni i el monòxid de carboni, poden quedar flotant a l’aire durant hores si no hi ha ventilació, i van optar per valorar el monòxid de carboni (CO) ja que podien disposar d’un aparell que els oferia aquesta mesura.
L’estudi es va fer en una aula d’uns 25 metres quadrats en què hi ha quinze alumnes i un o dos professors durant sis hores diàries. La màquina la van col·locar a la zona més allunyada de les finestres i van seguir un patró horari. Entre 2/4 de 9 i les 11 deixaven l’aula sense ventilació, i a partir de les 11 obrien les finestres. En la primera franja horària, els alumnes van detectar que els valors de concentració de CO podien arribar fins a 300mg/m3; en canvi, quan a les 11 deixaven obert, “baixava en picat la concentració de CO, que anava augmentant progressivament amb el temps arribant a un valor d’uns 225 mg/m3.
Segons Casals, per sort en ser grups poc nombrosos la concentració no arriba “a un límit insostenible”. A les conclusions de l’experiment els mateixos alumnes diuen que “les dades avalen la necessitat de ventilar les aules”. Els alumnes, explica la professora, han observat que “l’important és generar corrent d’aire i que així no cal tenir-ho tot obert”, per la qual cosa ara obren només alguna de les finestres i la porta. Des que han fet l’experiment, “no hi ha ni una queixa de fred” i de cara a l’hivern “és esperançador”.
{{ comment.text }}