“La nostra lluita principal és evitar el despoblament”

Josep Anglada (JpV) és alcalde de Vidrà des de 1999. És un dels més veterans d’Osona i ha iniciat el sisè mandat. El dia a dia el deu tenir molt per mà. Sí. Des de sempre m’ha agradat treballar pel país i per la gent i tot el que és l’entorn rural. Fa molts anys, i alguna hora he de plegar. El mandat passat tenia clar que ho deixaria, però per la situació política tot l’equip quan va arribar l’hora em va demanar que em quedés. Què li queda per fer? La gran trava i és el que em dol i que continuo treballant més fort ara és l’urbanisme. Ens convindria fer unes quantes cases per a aquest jovent que ara ve, perquè a Vidrà hi ha molt jovent, dins del percentatge que som, i no ens en sortim. Tinc la percepció que el funcionariat o la direcció d’aquest país vol l’entorn rural per gaudir-ne i no pas perquè creixem. És una qüestió de planejament urbanístic? Anem amb normes subsidiàries i ens faria falta una petita modificació puntual per fer cinc o sis cases adossades, no per res més. Gastar-nos 50.000 o 60.000 euros per fer un POUM, que hi podem estar set o vuit anys, va en contra de tot corrent. Els pobles petits rurals amb normes subsidiàries poden anar bé, però quan topem amb Urbanisme és complicat. I fer aquesta modificació és complicat. No entenc que a Catalunya hi hagi 4.000 urbanitzacions que pengen per on poden, i a l’entorn rural per un poble petit que vol fer quatre cases tenim una oposició ferotge perquè no les fem. Ho portem arrossegant com a mínim des del mandat passat i no hi ha manera. Quines altres prioritats té per a aquests quatre anys? Quan vaig entrar en aquesta casa la idea ja era lluitar perquè la gent visqui al territori. La nostra lluita és evitar el despoblament rural en la mesura que puguem. Aquí et sents una mica fracassat. L’any 1980 vam fer la primera electrificació rural de Catalunya, jo no era a l’Ajuntament però hi vaig participar. Vam electrificar 25 cases i d’aquestes en queda una que hi dormin. L’administració ha deixat que la gent marxés de l’entorn rural. Aquí perquè estem de sort que hi ha molt jovent. Així l’escola no perilla. A l’escola ara hi ha 16 alumnes i n’hi ha cinc o sis que van a Sant Quirze. De mitjana d’edat hi ha molt jovent i és una llàstima que pobles així s’hagin d’acabar perdent perquè l’administració no hi fa res. No els deixen fer aquests habitatges, però de buits n’hi ha? Vidrà no és un poble que hi hagi segona residència, n’hi ha poca i el que no s’ha dedicat al turisme rural són les masies, però són algunes que estan situades a 8 o 12 quilòmetres. D’aquí que és impensable que algú hi vagi a viure. La fibra òptica arriba? Costa que les operadores hi apostin, però el jovent està esperant que arribi. Ara estem parlant amb Goufone. Pel que fa a l’activitat econòmica, ha tancat una serradora. Què suposa? Últimament sí que hem tingut alguna sotragada econòmica però Vidrà continua subsistint de la indústria forestal, les serradores, el turisme, tenim una fusteria que funciona molt bé, el forn de pa... hem aconseguit aguantar-ho bé. Sobretot poder salvar el càmping, que va estar a punt de quedar tancat per sempre. El turisme és la principal activitat econòmica ara? Ve moltíssima gent, a caminar, amb bici, sobretot a la tardor s’interessen per veure les bagues de faig, que troben molt maques, ve molta gent a caminar i han aconseguit que nosaltres ens les mirem més del que ens les miràvem. On va i què busquen els visitants de Vidrà? Per la tranquil·litat i perquè és accessible i es menja molt bé a tot arreu. Tenim una xarxa de camins marcats per anar a peu que es poden fer en família, amb canalla... pots anar al Salt del Molí, cap a Ciuret, cap a Palou Xic... El bosc terapèutic crida la gent? La gent de fora ve, en gaudeix i en parla. Per la gent del món rural ens costa d’entendre perquè ja hi som tot el dia, al bosc, però funciona. El castell de Milany és un camp per explotar en l’àmbit turístic? Ara fa nou anys que hi fem actuacions amb la Diputació de Girona i encara n’hi ha per a tres o quatre més. La idea és acabar-lo de recuperar i consolidar el que queda. A l’octubre van estar tres setmanes sense rebre correu postal, s’hi han trobat més? Tan greu com aquest últim cop no ens hi havíem trobat mai. La contesta era que no tenen personal. Ara torna a funcionar bé. Una altra problemàtica que tenien era amb els senglars. Va lligat amb el despoblament, com més despoblament hi ha més població hi ha de senglar. El 2018 va ser força preocupant i el 2019 hem baixat quant a destrosses a les pastures i se’n veuen molts menys. I com se soluciona? Hi ha la societat de caçadors, que fa el que pot. 25 anys enrere matar 30 o 40 porcs en un any era un qui sap què. El 2018 vam arribar a 385, i els que hi ha, i l’any passat vam passar de 300. Una actuació que tenen pendent és la carretera cap a Sant Privat d’en Bas. Estem en converses amb la Diputació de Girona perquè amb el pressupost que tenim no ho podem fer nosaltres. Però parlem de la de Girona, que els recursos són els que són. Són d’Osona i de la Diputació de Girona. S’han plantejat demanar un canvi? Si féssim una consulta al poble per si volen ser de Barcelona o de Girona estic segur que guanyaria Girona de llarg. El problema està en la Diputació, ser d’una o de l’altra no hi té res a veure. Plantejar-ho sí, però és impossible. Tot i que gràcies al Consorci per temes de turisme treballem conjuntament i la Diputació de Barcelona mai ha posat cap pega. I canviar de província ni en parlem perquè van dir que històricament no havia passat mai. Al pressupost aquest any què tenen inclòs? A través del PUOSC intentarem refer la carretera de Ciuret, que està força desmanegada, de l’ajuntament a les serradores. També el camí de Palou Xic, que va de la Creu de l’Arç a les últimes cases, que hi vam fer el clavegueram i la idea seria poder formigonar-lo, posar llums i deixar-ho endreçat. I no podem aspirar a gaire més perquè el pressupost és just. Petites coses en podem anar fent. Es tornarà a presentar? Ara penso que no, que ja hi he fet la meva aportació. Em fa gràcia dedicar-me a la família. És molt d’hora encara, però et diria que no.

“La nostra lluita principal és evitar el despoblament”

Acord a Cata per acomiadar 16 persones

L’alcalde Satanàs

Una nòmina amb premi: CaixaBank ofereix un mòbil Samsung o un televisor per domiciliar la nòmina

Els millors olis d’oliva verge extra de Catalunya ja tenen nom

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll