L’1 de desembre va ser el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, un objectiu en el qual l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), encapçalat per Bonaventura Clotet, és una referència mundial. En els últims mesos, els seus coneixements també s’han posat al servei de la lluita contra la Covid-19. En aquest extracte de l’entrevista al programa d’EL 9 TV ‘… i bona lletra’, Clotet, que també és cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i director de la Càtedra de Malalties Infeccioses de la UVic-UCC, parla de la sida i també del nou coronavirus.
Què falta per arribar a la curació de la sida?
La sida és una malaltia que s’ha cronificat, i a dia d’avui qui fa bé el tractament pot tenir una esperança de vida normal. Fa 40 anys rebre un diagnòstic de sida era una condemna a mort. Hem avançat molt, però a l’Àfrica subsahariana encara hi ha molta població que no té accés al tractament. Això és molt dramàtic perquè si tothom infectat pogués fer tractament, no s’infectaria nova població i de mica en mica el virus aniria desapareixent.
Treballen en una vacuna que sigui preventiva a la infecció. Quines esperances hi tenen dipositades?
Si assolíssim una protecció preventiva del 60% de la gent que s’immunitza seria un èxit per anar acabant amb la malaltia. D’altra banda, també estem desenvolupant una vacuna terapèutica per a persones ja infectades. Els tractaments actuals inhibeixen el virus però no arribem a destruir els amagatalls on encara es pot replicar la malaltia. La intenció d’aquest tractament en què treballem és aconseguir en els propers anys bloquejar del tot el virus, per tant curar la persona infectada.
Com està afectant l’aparició de la Covid-19 en la recerca contra la sida?
Crec que la nostra recerca contra la sida ha contribuït significativament en la lluita contra la Covid-19. La nostra experiència ens ha permès avançar molt ràpid en el disseny de vacunes per atacar el nou coronavirus. Respecte a la recerca en l’àmbit de la sida, continuem fent aquesta tasca malgrat la pandèmia i l’objectiu és trobar la manera d’eliminar els amagatalls del cos on s’amaga el virus.
La vacuna contra la Covid-19 en què treballen en quin punt es troba?
Formem part d’un consorci on, a banda de l’IrsiCaixa, hi trobem l’IRTA-CReSA, la farmacèutica Grifols i el Barcelona Supercomputing Center. Estem en la fase de treballar la vacuna a partir de la simulació en models animals, i aquest desembre podem comprovar l’efecte de la vacuna en models animals infectats. El nostre model de vacuna va més lenta de les que ja estan en vies de ser utilitzades, però té la intenció de ser una vacuna pancoronavirus. Que permeti fer front a possibles variants dels SARS-CoV-2 o nous coronavirus que apareguin en un futur. Perseguim un model de vacuna que mantingui l’eficàcia malgrat les mutacions del virus.
El 2021 arribaran les vacunes. Com hauria de ser la seva administració entre la població?
Són vacunes que han de permetre immunitzar i protegir la població però no sabem quant temps durarà el seu efecte. Un cop tinguem immunitzada un 70% de la població podrem dir que el coronavirus estarà controlat. Això voldrà dir que els brots ocasionals que hi pugui haver no comportaran situacions com les que vivim ara. També s’estan buscant tractaments ambulatoris per actuar en malalts ingressats. Que evitin la inflamació pulmonar que destrueix els òrgans i causa la mort.
Ara la vacunació no és obligatòria. La pandèmia podria canviar això?
Aquestes vacunes són molt segures. Amb una pandèmia que ha causat una crisi mundial no és lògic que algú es negui a vacunar-se. No sé fins a quin punt es pot fer obligatori, però sí que caldrà donar molta informació perquè tothom vegi la importància de vacunar-se.
Considera adequada l’estratègia dels cribratges en massa d’aquests últims dies?
És la millor estratègia que s’ha fet fins ara. El doctor Argimon ho està fent molt bé. Els cribratges en massa permeten detectar amb rapidesa positius asimptomàtics, aïllar-los i evitar que s’escampi el virus. Si es fessin cribratges massius a tota la població dos cops per setmana s’anul·larien els focus d’asimptomàtics i per tant tindríem la malaltia molt controlada.
Desenvolupen un test ràpid que permetria fer una anàlisi amb la saliva. En quin punt es troba?
Es troba en un punt avançat, però encara no es pot comercialitzar. Creiem que té una sensibilitat prou alta i estem satisfets dels resultats. Esperem posar-lo a disposició de la societat en els propers sis mesos.
Tot l’any 2021 el viurem amb noves onades i restriccions?
Probablement la primera meitat del 2021 hi continuarà havent noves onades i restriccions, però crec que d’una manera decreixent. La vacuna serà molt útil. Frenarà els contagis i aportarà immunitat de grup. Això tindrà incidència en els nous brots que apareguin, que esperem que siguin més lleus i afectin en la primera meitat de l’any.
Com valora la relació entre el món científic i el govern català en la gestió de la pandèmia?
Com tot en la vida ha estat un procés d’aprenentatge. A poc a poc s’ha entès millor la relació que hi havia d’haver. La pandèmia va agafar del tot descol·locat el món polític, i de fet davant una tragèdia de tal magnitud ningú va saber gaire bé com afrontar-la. A poc a poc s’han adquirit sinergies i s’han sumat esforços.
{{ comment.text }}