Posar el nom de Dodas a la nova biblioteca no serviria per ressuscitar-la però sí que contribuiria que el seu llegat i el seu record fossin eterns

La setmana va començar amb l’anunci de l’inici de les obres de la nova biblioteca de Vic, que s’ubicarà al solar –avui aparcament– de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Però com que encara en falten alguns serrells, com saber quina empresa s’adjudica l’obra, de moment des del consistori vigatà han optat per anar fent bullir l’olla anunciant els cinc noms finalistes per batejar el nou equipament. Tal com ens van explicar a El 9 Informatiu / El 9 magazín, tres dels noms són del món de la cultura (Maria Àngels Anglada, Pilarín Bayés, Anna Dodas), un de toponímia vigatana romana (Ausa) i, el darrer de tots, U d’Octubre. Fins al 15 de març es pot votar i el nom guanyador es donarà a conèixer el 17 de març. Després d’engolir la notícia no en vaig tenir cap dubte. Votaré U d’Octubre. Pel significat, pel context i perquè els polítics vigatans no s’hagin de barallar més per trobar un carrer o un equipament digne de ser batejat amb la data del dia en què es va iniciar el compte enrere definitiu cap a l’alliberament nacional. Però resulta que dimecres vaig veure el Quatre paraules en una redifusió de tarda on es parlava de la figura d’Anna Dodas. Jordi Vilarrodà conversava amb Caterina Riba, coeditora de la narrativa de Dodas, i també hi apareixia la professora Carme Rubio cantant-nos les bondats tant literàries com personals d’una escriptora que va ser assassinada l’agost de 1986 a Occitània quan només tenia 23 anys. Me’n vaig enamorar. Posar el nom de Dodas a la nova biblioteca no serviria per ressuscitar-la però sí que contribuiria que el seu llegat i el seu record fossin eterns.