La pandèmia ha rebaixat en gairebé dos anys l’esperança de vida a Osona, dels 83,7 del 2019 a 81,9 en tancar el 2020, després de l’esclat de la covid i els mesos més crus pel que fa a la mortalitat. Aquestes dades situen la comarca lleugerament per sobre de la reducció mitjana al conjunt de Catalunya (1,7 anys), una realitat que el Departament de Salut atribueix al fet que el coronavirus va tenir aquí un major impacte tant en nombre de contagis com defuncions, sobretot a les residències de gent gran. Al Berguedà, l’Anoia o el Bages, amb descensos de l’esperança de vida de tres anys, el solc de la pandèmia es tradueix en una petjada encara més profunda, mentre que al Ripollès s’ha passat de 83,1 anys a 82,8.
La comparativa entre comarques, així com altres indicadors sobre l’addicció al tabac o el benestar emocional de la població, queda recollida al Pla de Salut de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, un document que s’acaba de fer públic i que ha de servir de full de ruta sobre les estratègies a desplegar entre ara i el 2025. De totes les dades que inclou, una altra d’interessant és que –després de la covid– les principals causes de mort entre les dones d’Osona van ser el 2020 l’Alzheimer, la demència senil i els problemes de cor. En el cas dels homes destaquen, a banda de les mateixes malalties coronàries, les cerebrovasculars i el càncer de pulmó. Al Ripollès i el Moianès s’hi repeteixen esquemes semblants, però també amb relativa preponderància dels problemes respiratoris i la hipertensió arterial. Tant aquesta patologia com la majoria de les anteriors van associades, justament, a l’augment de l’esperança de vida de les últimes dècades, un factor que en combinació amb el descens de la natalitat converteix la Catalunya Central en una regió altament envellida, de manera que es tracta d’una àrea on cal destinar més recursos a l’atenció de persones amb problemes de cronicitat. El Pla de Salut de la Regió Sanitària de Girona apunta exactament el mateix pel Ripollès, a banda que la població flotant estacional ha d’anar en consonància amb una distribució d’efectius i diners que tingui en compte aquesta particularitat associada a la muntanya i l’atractiu turístic de la comarca. Entre altres especificitats també se’n destaca el caràcter rural i la dispersió territorial.
Pel que fa a Osona, una de les singularitats que es detecta aquí i al conjunt de la Catalunya Central és que el nombre de pacients als serveis de salut mental ambulatòria, sobretot als centres per a nens i nenes i adolescents, supera proporcionalment els de la resta del país. Salut es refereix, en aquest sentit, a una combinació de “factors biològics, socioeconòmics, culturals i ambientals” i, per tant, variables que poden anar des del gènere fins a la situació laboral d’una persona, els ingressos de què disposa o el lloc on viu. La diagnosi subratlla, alhora, la necessitat d’atreure professionals sanitaris i és que, tal publicava EL 9 NOU del passat 17 de juny, per exemple, a Osona aquest curs només s’ha cobert una de les 15 places de residents de metge de família que oferia la Generalitat.
Partint de la identificació d’aquests reptes, el Departament de Salut fixa per a la regió de Girona i la Catalunya Central quatre grans estratègies entre ara i el 2025: batallar per la igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida, promoure els entorns saludables, millorar el treball en xarxa i activar “palanques de canvi” que actuïn en pro de tot plegat, com ara fer un pas més en transformació digital. Entre les 169 (Catalunya Central) i 176 (Girona) accions concretes per aterrar tot això hi ha, també, més controls de resistència als antiobiòtics, més promoció de l’alletament i l’alimentació saludable entre els infants o mesures enfocades a incrementar el benestar de la gent gran.
