“La pandèmia ha fet evident la utilitat de les delegacions”

Alcalde d’Agramunt durant nou anys i membre del Parlament des del 2015. Del món local a la Conselleria d’Acció Exterior. Per què vostè i què hi pot aportar el seu perfil? Com a alcalde vaig aprendre moltes coses. Crec que l’alcaldia et dona una visió general de la situació d’un municipi però també t’obliga a apropar-te a la gent i conèixer-ne les necessitats. És un valor incalculable que no et dona cap títol. Quan el partit em demana fer un pas endavant per encapçalar un departament com el d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, com sempre fem els alcaldes davant les dificultats responem i aportem tot el bagatge posant-lo a disposició del país. Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Són tres àmbits que domina per algun motiu? Són àmbits en els quals comptem amb l’expertesa de tota la gent del Departament. La feina del conseller ha de ser gestionar un equip, treballar perquè l’equip tingui el màxim d’excel·lència i pilotar el millor possible el transatlàntic que és una conselleria. El meu objectiu com a conseller és que les polítiques del Departament arribin a la ciutadania i els siguin útils. El fet d’assumir una conselleria el pot situar més a la palestra en el procés judicial que té obert per haver facilitat el referèndum de l’1-O, i que podria acabar amb la seva inhabilitació? Hauríem de pensar que no. Entenc que a la justícia hi arriba tothom amb les mateixes condicions, independentment dels càrrecs que has tingut. Voldria pensar que no serà així. Ara bé, també hem vist com darrerament s’ha fet una persecució i espionatge a dirigents polítics com el president del Parlament, Roger Torrent, o Ernest Maragall pel fet de ser qui són. La persecució va més enllà de la causa en si, i es converteix en un objectiu polític. Mai una voluntat política hauria de ser perseguida. Després dels casos d’espionatge a polítics catalans, té sentit la mesa de diàleg amb el govern espanyol? La mesa de diàleg sempre té sentit si a l’altre costat hi ha algú que vulgui dialogar. La mesa ha de ser precisament un espai on, entre d’altres, es posi sobre la taula aquest espionatge. Si no, tens la sensació que estan apareixent casos molt greus i queden en el no-res. O només queden en la nostra reivindicació a través de les càmeres parlamentàries o les declaracions als mitjans. El que cal exigir és l’assumpció de responsabilitats. En la mesa s’ha de parlar d’una manera lliure de totes les opcions per resoldre la situació de Catalunya. Entenem que a través del diàleg i la negociació podem resoldre i fer entendre a l’Estat que hi ha un 80% de catalans que volen exercir el seu dret a vot en matèria d’autodeterminació. Ara ens falta que l’altra part ocupi la cadira, posi data i lloc. "La mesa de diàleg ha de ser un espai per posar sobre la taula els casos d'espionatge" Durant la pandèmia, molts catalans han tingut problemes per tornar a casa. Què ha fet Acció Exterior per solucionar-ho? Des del primer dia es va crear un comitè d’emergències que treballava 24 hores de manera coordinada amb les 15 delegacions que tenim arreu del món. Amb aquesta coordinació hem fet possible que 3.000 catalans hagin pogut tornar a Catalunya. Ha estat una tasca de cirurgia fina i n’estem orgullosos, perquè s’ha fet evident la utilitat de les delegacions catalanes al món. Són una eina útil i cal continuar-hi apostant. L’Estat espanyol, a través de les ambaixades, ha fet el que tocava? No valoraré el que ha fet l’Estat espanyol. En tot cas, quan hi ha hagut 3.000 persones trucant al telèfon de la conselleria i de les delegacions queda demostrat que hi havia un buit. Que no es donaven les respostes que reclamaven els nostres ciutadans a l’estranger. En alguns punts, el retorn només ha estat possible amb la mediació de la delegació. Hem ajudat a gestionar vols, a accedir a informació, i en definitiva hem fet allò que faria qualsevol Estat, que és fer tot el possible perquè els nostres ciutadans tornin a casa. "Les delegacions a l'exterior han ajudat a tornar a casa 3.000 catalans repartits pel món" Les delegacions a l’exterior són criticades. Què permeten fer? Són la representació de la Generalitat a determinats països o territoris. Per tant, són la plataforma que permet exportar tot allò que fem a Catalunya des de molts àmbits: el turístic, l’econòmic, el cultural, etc. D’altra banda, també ens permeten importar coses interessants dels països on se n’han obert. Durant la pandèmia s’han creat un miler d’informes amb tot allò que altres països feien per combatre-la, i aquesta informació es posava a disposició del govern de la Generalitat. A Osona tenim la UVic-UCC. Ha de ser la gran ambaixadora del territori? Sense cap dubte. Ha de ser l’ambaixadora per importar i exportar alumnes a través de programes acadèmics i també una font de coneixement internacional. Cal que els nostres estudiants puguin rebre l’expertesa que hi ha a fora de Catalunya, però també els hem d’oferir les condicions necessàries perquè un cop assumida aquesta expertesa puguin retornar. A través de les delegacions detectem que molts joves van marxar per finalitzar o complementar els seus estudis i ja no tornen. Tot i que tenen voluntat de tornar, no tenen les condicions òptimes per fer-ho. En temes de transparència s’ha anunciat la creació de bústies ciutadanes anònimes per denunciar casos de corrupció. Què és aquest projecte? És una part de l’estratègia iniciada contra la corrupció i la integritat pública que desenvolupem des de la Generalitat. En els propers dos anys s’han d’assolir 25 objectius molt clars per tal que les institucions siguin del tot transparents i no hi hagi cap ombra de corrupció. És un element més perquè la ciutadania tingui elements suficients per evidenciar i denunciar possibles males gestions públiques. "La gestió de proximitat és la que millor ha funcionat durant la pandèmia" En l’explicació de la pandèmia, les xifres han estat molt importants. S’ha estat prou clar en la seva transmissió? Les dades són essencials, i són del ciutadà. El govern de la Generalitat les ha d’oferir perquè el ciutadà les tingui a la seva disposició. Com a departament responsable de les dades obertes s’han recollit totes les estadístiques i a través d’eines digitals més llegibles i interpretables s’han transmès a la població. S’ha aconseguit que les bases de dades fossin accessibles i es poguessin treballar des de molts àmbits de la societat. Va visitar Brussel·les i va remarcar que els recursos econòmics de la UE per a la reconstrucció els han de gestionar els territoris. És possible a dia d’avui això? Sí, i així hauria de ser. S’ha comprovat que amb la pandèmia la gestió de proximitat és la que millor ha funcionat. Els estats que han apostat per una gestió descentralitzada se n’han sortit millor, i l’exemple és Alemanya. El govern ha estat en total coordinació amb els lands, i en funció de cada cas es prenien unes mesures. A Espanya vam tenir el cas contrari, i ho vam veure amb la Conca d’Òdena. Es van proposar unes mesures, l’Estat no les va acceptar d’entrada però dies després va fer el que la Generalitat avançava. Els fons de recuperació de la UE han d’anar a projectes concrets de territori. En l’àrea de sostenibilitat, la pandèmia serà un impuls o un fre per a les seves polítiques? Ha de ser un catalitzador de l’Agenda 2030 que es marca des de les Nacions Unides. El que no podem fer és dir que cal un canvi de model i després d’una pandèmia no fer res diferent. Hem de ser hàbils i resilients. Ara més que mai els pilars de l’educació, la salut i la sostenibilitat ambiental han de quedar totalment garantits.

“La pandèmia ha fet evident la utilitat de les delegacions”

Acord a Cata per acomiadar 16 persones

L’alcalde Satanàs

Una nòmina amb premi: CaixaBank ofereix un mòbil Samsung o un televisor per domiciliar la nòmina

Els millors olis d’oliva verge extra de Catalunya ja tenen nom

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll