Com ha estat aquest inici de curs escolar, el segon que comença amb pandèmia, el tercer que afecta la pandèmia.
Ha començat amb normalitat però amb un context encara de pandèmia. El primer, quan ens va ensopegar la pandèmia d’una manera imprevisible, va ser el més dur perquè tancar tots els centres escolars no havia passat mai. El segon curs ja el vam planificar tenint en compte els requeriments que ens feia Salut, i aquest tercer curs diria que amb normalitat, amb una mica més de coneixement, tot i que les incerteses encara hi són. Si més no amb el convenciment que serà un curs com el passat, amb un èxit col·lectiu perquè vam poder tenir els centres oberts i va ser gràcies a l’esforç de molta gent.
Quina feina fa com a directora general de Professorat de Centres Públics?
És la gestió de tot el personal docent que treballa als nostres centres educatius de titularitat pública. Gestionem la provisió, les plantilles, els processos de selecció, les nòmines i evidentment també les polítiques de professorat.
Seria com la cap de personal del departament.
Sí, per entendre’ns en lloc d’una empresa seria el departament.
La pandèmia ha suposat un canvi en la manera de treballar.
La pandèmia ens ha tornat a fer conscients de com en som de vulnerables, els éssers humans. En una professió com la nostra, persones que teníem molta experiència com jo mateixa, et trobes davant d’una situació totalment nova, desconeguda, amb una crisi social, sanitària, econòmica, educativa molt greu i això obliga a canviar moltes coses. Fer-te conscient d’aquesta vulnerabilitat per una altra part et fa conscient de les fortaleses. També s’ha generat un reconeixement social a la tasca dels mestres, ha ajudat a ressituar un col·lectiu que ha sabut reaccionar amb responsabilitat.
“La gestió durant la Covid ha estat l’experiència més dura de la meva vida professional”
Fa un any deia que si s’encarava com una oportunitat en sortiríem reforçats.
Com totes les crisis, si sabem sortir-ne aprenent-ne ens farà encara més forts, no tens gaires més camins. O bé et tanques, et reclous, t’enfonses i et deprimeixes o acceptes que és una situació que tu no pots canviar però sí que pots canviar la teva actitud davant d’allò que passa i el que fas és ser més generós, pensar més en els altres i donar el millor de tu mateix. A mi em va enganxar des dels Serveis Territorials, és l’experiència més dura viscuda de la meva vida professional. Em va tocar assumir-la des d’un lloc de responsabilitat i l’única cosa que et planteges és: què puc fer jo per ajudar, per ser un més, a sortir d’aquesta crisi i, per tant, intentes treure el millor de tu mateix.
Com valora la reacció de l’alumnat?
Hem descobert unes actituds i uns comportaments, per exemple en la Secundària, que tradicionalment pot semblar més passota i s’ha mostrat molt responsable, molt conscient; també els més petits i les famílies.
“La Covid-19 ha fet accelerar el pla digital, únic a l’Estat i a Europa”
La Covid ha fet accelerar l’aplicació d’eines digitals.
És una de les coses positives, ja estava planificat però per desenvolupar-lo amb més temps. Fa veure la necessitat que hi ha de tenir un alumnat i un professorat competent digitalment. El pla digital que hem desplegat és una experiència única a l’Estat espanyol i fins i tot diria a Europa.
Però en alguns moments es perd la presencialitat.
La presència en educació és insubstituïble, això també ens ho ha demostrat la pandèmia: més que mai l’escola és necessària, per l’alumnat més vulnerable, per la socialització, és imprescindible tenir presència a l’escola.
No poder barrejar grups, no trencar barreres ha frenat el canvi en innovació pedagògica?
L’educació sempre està en canvi constant. És cert que darrerament es treballa molt més per competències, hem passat d’una educació academicista, que el que feia era transmetre uns coneixements, a formar pel segle XXI, que demana unes habilitats diferents a les que podíem haver après nosaltres o fins i tot els nostres pares o avis. Els alumnes han de ser competents digitalment, però també han de tenir habilitats comunicatives, han de saber treballar en equip, saber resoldre problemes complexos i tenim com a mostra el que ha passat amb la pandèmia. Les noves habilitats també requereixen una altra manera d’aprendre.
La voluntat és que el canvi arribi fins al Batxillerat?
Ja estem desenvolupant els nous currículums d’un Batxillerat també més competencial perquè és en si finalista i no és només una preparació per entrar a la universitat, té moltes més sortides per l’alumnat i també hem de pensar en aquesta altra visió, els alumnes han d’aprendre a aprendre perquè s’hauran de formar al llarg de la seva vida. No només pensant en el desenvolupament professional, també en el personal.
Amb la pandèmia van augmentar les plantilles per reforçar. Es mantindrà?
La voluntat és aquesta que ens quedin en l’estructura. Amb el pla de govern estem convençuts que hi haurà millores molt importants i entre elles poder tenir unes plantilles amb més dotacions que permetran començar a plantejar baixades de ràtio, més suports, educació inclusiva… i tot allò que beneficia l’equitat i la qualitat del sistema educatiu.
Osona va ser el curs passat una de les comarques amb més grups confinats.
És cert que comparat amb les altres comarques de la Catalunya Central l’impacte en grups confinats sempre va ser més alt que a la resta. Salut ens deia que era el reflex del que passava en la transmissió comunitària i per tant l’escola no es comportava de manera diferent.
“El pacte contra la segregació va en la línia del que s’estava fent a Vic o Manlleu”
El model Vic, el model Manlleu que vostè sempre reivindica. Ha funcionat?
Sí que ha funcionat, perquè a més el pacte contra la segregació escolar i el decret d’admissió va en la línia del que estaven fent municipis com Vic i Manlleu. La inclusió i la no segregació és cosa de tots: el que passa al centre del costat també m’incumbeix a mi. El decret d’admissió dona eines perquè tots els centres sostinguts amb fons públics corresponsablement atenguin l’alumnat que té més necessitats educatives derivades de situacions econòmiques desfavorides, de vulnerabilitat per pobresa o per altres factors. Si aconseguim que cada centre reflecteixi el seu entorn i els nens des de petits conviuen amb tota la diversitat, això té un valor educatiu immens. En la diversitat aprenem tots i aquest canvi de mirada i de cultura és molt important. I el decret d’admissió va en aquesta línia: donar eines perquè es pugui fer una distribució equilibrada de l’alumnat i aquest és el model Vic-Manlleu, no inventa res el decret, beu de les fonts d’aquells llocs on això ja es posava en pràctica.
Tot i això en alguns centres no s’ha acabat d’aconseguir.
Evidentment. Hi ha un tema urbanístic, no és només d’escola, d’on es concentra la població més vulnerable, en quins barris. Les eines que abans no teníem ara ens permetran aquest reequilibri que s’ha mostrat en els models amb unes limitacions. L’objectiu és que a uns anys vista els centres que ara tenen més complexitat s’acostin més als que no en tenen tanta.
“No tanco la porta a la política local, però no m’hi veig en un futur proper”
Va ser regidora a Manlleu fins que va assumir el càrrec com a directora dels Serveis Territorials el 2018. EL 2019 va tancar la llista d’ERC a la qual es va sumar amb la seva formació, MES. Ha tancat la porta definitivament a la política local?
No ho sé, de portes no ens n’hem de tancar mai cap perquè la vida dona moltes voltes, la vida té moltes etapes, hi ha molts fronts, i en un moment determinat la política local va ser per mi una experiència molt enriquidora i a més viscuda en el moment del referèndum de l’1-O, de molt trasbals polític, de molta inquietud, molt intens. Compaginar la política local amb càrrecs com el que tenia als Serveis Territorials era difícil perquè tot t’exigeix molt. La política local també, has d’estar al peu del canó, a peu de carrer i en aquell moment vaig deixar la regidoria. No se sap mai, el cuc de la política és com el del teatre. Sempre dic que de fet a mi qui em va inocular aquest cuc de la política va ser el conseller Maragall.
Va ser el primer contacte amb la política?
Amb la política educativa va ser a través d’ell en un moment en què s’estava elaborant la LEC. Viure de primera mà això amb un animal polític com Maragall amb aquesta intensitat i veure com la política té capacitat de transformació, va ser un descobriment. D’alguna manera això també queda, tens aquella sensació que alguna cosa té la política, una eina per transformar, per canviar i millorar la vida de les persones. Malauradament, està molt desprestigiada. Però la política no és res més que el reflex de la societat, els polítics són com la gent del carrer, no és gent diferent. Com millor societat tindrem millors polítics tindrem.
Amb aquest cuc que diu que encara té per la política, es veu encapçalant la llista d’ERC de Manlleu que tancava el 2019?
Ara estic totalment abocada a la meva feina. A Manlleu hi ha un equip d’ERC amb molta gent jove, gent amb una perspectiva de creixement polític i que ara estan treballant ja a l’Ajuntament. Per tant, no és un tema que m’hagi plantejat. Tot just encetem una legislatura, dins d’Educació també estic molt il·lusionada amb la nova etapa, amb una feinada ingent, i el meu contacte amb la política local és el d’una manlleuenca que s’estima molt Manlleu. Tot el que pugui fer per la meva ciutat ho faré, però no és l’àmbit de política municipal en el que em veig en aquest moment ni en un futur proper.
