Des de fa dècades, la violència de gènere continua sent una pandèmia enquistada a la societat. Les dades dels últims deu anys ho corroboren. Des del 2010, a Osona el llindar de dones que s’han atrevit a denunciar no ha passat de les 387 denúncies de violència de gènere registrades el 2018, i al llarg dels anys els números han anat minvant amunt i avall sense massa optimisme. Al Ripollès, la situació és la mateixa. La comarca va arribar al seu màxim dels últims deu anys quan va registrar, el 2011, 56 denúncies de violència de gènere, però la tendència no ha millorat exponencialment. A tot això cal afegir-hi una segona pandèmia, la del coronavirus. Els seus efectes han tingut un impacte evident en les xifres recollides durant el 2020. Segons dades de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, el confinament ha fet baixar un 11% les denúncies de violència de gènere a tots els jutjats catalans. Se’n van presentar 19.927 que afectaven 19.648 dones. Un dibuix semblant a les dades que es recullen a la comarca d’Osona, dins el partit judicial de Vic. Durant el 2020 es van presentar 348 denúncies, 19 menys que el 2019, que es tradueix en una baixada del 5,18%. Al Ripollès, l’any passat es van fer 40 denúncies, dues més que el 2019, que significa, en aquest cas, un 5,26% més. Tot plegat va afectar 348 dones a Osona i 40 al Ripollès.
Amb les dades a la mà, i sobretot en el conjunt de Catalunya i la comarca d’Osona, el descens del nombre de denúncies no va precisament lligat a una mirada esperançadora d’aquesta xacra. Segons Ángeles Carmona, presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, “les dades ens fan veure l’important impacte que ha tingut la crisi sanitària en les víctimes, no només en els mesos de confinament més dur, sinó també en els mesos següents”, quan hi havia mesures per frenar els contagis i que restringien el moviment de persones. En aquest sentit, “no hi ha un descens real de casos de violència masclista sinó que les víctimes han tingut dificultats afegides a l’hora de denunciar per estar-se a casa sota el control del seu agressor, per tenir dubtes sobre si podran sortir o no o per la por que els passi alguna cosa als seus fills o filles”.
A Osona, la resta d’indicadors han anat fent marxa enrere. Pel que fa al nombre d’atestats policials, durant el 2020 les víctimes van presentar 218 denúncies, 72 menys que el 2019, i en 17 ocasions ho va fer la policia en una intervenció. Al Ripollès es van fer 31 atestats policials a través de la denúncia de la víctima i 1 amb la intervenció de la família, un més que el 2019. “És molt important l’ajuda que pugui rebre la víctima de les persones del seu entorn, ja siguin familiars, veïns, amics o companys de feina, i per això els fem una crida” que si són testimonis de violència es posin en contacte amb les autoritats, afegeix Carmona. A tot això, el 2020 a Osona es van gestionar 105 ordres de protecció –gairebé una vuitantena menys que el 2019–, totes a instància de la víctima. D’aquestes se’n van acceptar 49, però en canvi se’n van denegar 56. I al Ripollès, de les 9 ordres de protecció –quatre menys que el 2019–, només se’n van acceptar 4. En les dues comarques, en més de la meitat dels casos la persona denunciada per violència de gènere era el marit de la víctima.
