En el joc dels escacs és habitual aplicar l’estratègia de moure determinades peces per provocar un determinat moviment en l’adversari en la següent jugada. Sense atacar del tot –perquè també cal cobrir-se les espatlles–, l’objectiu és fer caure en l’errada qui tens al davant per acabar guanyant la partida.
Aquest escenari es podria aplicar perfectament al que s’està vivint en els últims dies en la política catalana. Amb el fet diferencial que a banda i banda del tauler hi ha els dos socis de govern de la Generalitat: Esquerra i Junts. Coincidint amb el cinquè aniversari del referèndum de l’1-O, els dos partits majoritaris de l’independentisme viuen l’enèsim estira-i-arronsa. Tot plegat quan no s’ha arribat a la meitat d’un mandat que va començar la primavera del 2021, i amb un nivell de retrets públics mai vist fins ara. I és que més enllà de les paraules –el parlamentari Batet (Junts) va posar sobre la taula en la primera jornada del debat de política general una qüestió de confiança al president Aragonès (ERC)–, s’ha arribat als fets, amb la destitució del vicepresident Puigneró (Junts).
Des de l’àmbit local, el secretari general i d’acció política d’Esquerra al Ripollès, Sergi Albrich, remarca que Catalunya “necessita el màxim d’unió per avançar en tots els reptes de país”, però també “tota la lleialtat entre socis de govern”. En aquest sentit, espera que aquesta crisi “acabi amb un increment de lleialtat”, ja no només entre els dos socis de govern, “sinó entre totes les forces independentistes”. Des de Junts, el coordinador del partit a Osona, Enric Roca, assumeix que la situació de desencontre “fa temps que s’arrossega, i ara ens trobem en un moment crític”. Roca, evidentment, no comparteix la destitució del vicepresident Puigneró, i lamenta que es barregin les desavinences entre grups “amb conseqüències a l’executiu”. Roca, en la línia del partit, reclama a Esquerra “el compliment dels acords per avançar cap a la independència”: coordinació dels partits independentistes a Madrid, direcció estratègica de totes les forces polítiques i entitats que reclamen la independència, i apostar per l’amnistia i l’autodeterminació a la taula de diàleg. Junts també ha reclamat la restitució de Puigneró com a conseller. Davant la dificultat que hi hagi entesa, Roca creu que al final l’última paraula de si continuar o no amb l’acord de govern la tindrà la militància de Junts, que serà consultada dijous i divendres que ve.
Pel que fa a la CUP, s’ha desmarcat “d’un espectacle lamentable i vergonyós”, tal com el va qualificar la portaveu Eulàlia Reguant. Els anticapitalistes creuen que no s’està treballant per cap enfocament estratègic ni per l’enfocament dreta o esquerres a Catalunya, sinó que s’està fent visible “una batalla per l’hegemonia del poder a la Generalitat”.
Dijous i divendres la militància de Junts votarà si continuen dins del govern
El PSC i En Comú Podem coincideixen en el fet que el govern de la Generalitat “es troba en temps de descompte”, una sentència que fa el primer secretari socialista a Osona, Antoni Poyato. Des d’En Comú Podem, el parlamentari osonenc Marc Parés lamenta que no hi hagi “un govern fort i estable” per fer front a una situació econòmica i d’inflació “molt complexa”. Poyato i Parés veuen poques opcions al fet que es pugui reconduir l’entesa, i si s’assoleix “això no ens garanteix cap tipus d’estabilitat”. Descartat un nou escenari d’eleccions, En Comú Podem mostra la mà a Esquerra per governar, davant d’un partit, Junts, que al seu entendre “ha volgut dinamitar l’estratègia del partit d’Aragonès des d’un primer moment”. El PSC també s’ofereix “a contribuir a l’estabilitat de la Generalitat”.
On coincideixen tots és en el fet que a pocs mesos d’unes municipals, els estira-i-arronses entre partits no s’haurien de traslladar als pobles i ciutats d’Osona i el Ripollès a l’hora de fer pactes. La conseqüència que sí que veuen plausible és que la ciutadania s’allunyi dels polítics, “i baixi la participació”.
