L’edifici de La Pista ha complert 25 anys de la seva entrada en funcionament de forma desapercebuda. L’Ajuntament de Balenyà espera poder executar una reforma del seu exterior que dignifiqui aquest edifici emblemàtic en el qual s’han anat fent intervencions de forma constant, amb el suport de la Diputació de Barcelona, que va ser l’impulsor d’aquest singular projecte arquitectònic d’Enric Miralles i Carme Pinós.
L’edifici de La Pista va ser un centre recreatiu construït per Alfons Amich, un centellenc resident a Barcelona, en un solar que es va reservar d’uns terrenys que havia comprat i havia anat parcel·lant per a segones residències. A petició d’aquests estiuejants, va decidir construir una pista de patinatge i la va completar amb un frontó, una bolera i un bar que es van inaugurar el 22 de juliol de 1951, mentre que l’edifici annex es va estrenar el 1955. Aquest va ser el bressol d’un dels primers equips d’hoquei de la comarca, i també es contractaven les millors parelles de patinatge artístic de l’Estat, de manera que per evitar les inclemències del temps es va començar a construir una pista coberta. Però mentrestant l’afició va anar minvant i l’espai va acabar convertit en una sala polivalent on també es projectava cinema.
El complex va anar caient en desús fins que l’Ajuntament de Balenyà el va comprar el 1983 i cinc anys després l’aterrava. La Diputació havia proposat ubicar-hi aquest nou edifici avantguardista, que destaca perquè els pesos pivoten sobre un mateix eix. Per bé i per mal, l’edifici s’ha convertit en un dels emblemes del poble, que es va reconvertir del centre cívic previst en seu de l’Ajuntament a desgrat dels seus creadors.
Amb el canvi d’alcalde, el 1991, els cinc grups polítics van coincidir que l’edifici seria molt car de mantenir i que se’n trauria més rendiment si l’Ajuntament en feia ús durant tot el dia. Així és com el maig de 1993 s’hi van traslladar les oficines municipals, tot i que mai se’n va fer una inauguració amb pompa d’autoritats, només una jornada de portes obertes. La complexitat de l’obra, l’increment de preus al sector i el retard en la seva construcció van provocar que dels 65 milions de pessetes previstos (400.000 euros) se n’acabessin gastant més del doble.
Al poble l’edifici mai no ha agradat, però això no ha evitat que centenars de visitants d’arreu del món s’hagin acostat fins als Hostalets per conèixer-lo com un dels edificis cabdals de l’obra pública de Miralles a Catalunya, que ha pres més valor després de la seva mort el 2000. Les intervencions que han desvirtuat el projecte inicial han estat diverses. Com reformar-ne els accessos interiors per complir amb la normativa de supressió de barreres arquitectòniques o el canvi del sistema de calefacció perquè el previst era poc adequat pel clima de la comarca. La darrera intervenció es va iniciar fa precisament un any per millorar-ne els tancaments i resoldre tant els problemes de climatització a l’hivern com les filtracions a causa de la pluja. S’hi van invertir 77.000 euros.
I encara queda pendent la millora dels seus exteriors, per adequar un entorn que amb el pas dels anys presenta un aspecte descuidat i obrir-lo més al poble. L’obra estava prevista per aquest any però encara no s’ha dut a terme.
