Fan educació física a l’ermita de Santa Magdalena, es cuiden de l’hort i aquest curs s’estrenaran per primer cop a la història amb una dormida a dins l’escola. Si els experts assenyalen que els espais i les aules amb un nombre proporcionat d’alumnes són pilars d’una educació de qualitat, a Rupit poden presumir de mestra per cada cinc nens i nenes, un paisatge d’excepció i el regal d’aprendre gairebé en família. La matrícula varia cada curs, però ara mateix són només 14 alumnes i això vol dir moltes facilitats a l’hora d’improvisar una excursió d’una hora per l’altra o seguir un projecte pedagògic singular que, sense abandonar els llibres de text, reserva estones per a la meditació, la psicomotricitat, el teatre o l’exercici de competències indispensables per ser persona i resoldre, en definitiva, els reptes que planteja la vida quotidiana, des de debatre i avivar l’esperit crític fins a prendre decisions. Portant-ho a la pràctica, són els mateixos infants qui s’organitzen les colònies o trien i qüestionen a què destinar els diners de parades com la de Sant Jordi. Al capdavant del projecte hi ha Siona Domènech, la directora del centre, formada a Irlanda del Nord i ferma defensora de la necessitat que el govern inverteixi en educació i no abaixi el llistó a l’hora d’exigir nivell al professorat.
Aquest compendi de coneixement, empenta i entorn fa que la música soni molt bé, i només cal compartir una estona amb els nens i nenes de Rupit i Pruit per constatar com d’orgullosos se senten de la seva escola, però tant l’equip docent com l’Ajuntament pateixen cada any quan s’acosta la matriculació. A la davallada general de la natalitat s’hi suma en el seu cas el despoblament rural i l’envelliment de la població i tal com explica l’alcalde, Albert Marcé, la realitat que també hi ha famílies del poble que –“més per logística que projecte”– escolaritzen els seus fills a municipis com Roda o l’Esquirol. La poca cobertura en transport públic és un altre factor que tampoc ajuda a captar nens i nenes d’altres punts del Collsacabra.
Amb l’objectiu de canviar la dinàmica i que l’escola no s’apagui, una voluntat que també han expressat massivament els veïns, equip docent i Ajuntament han fet dos passos endavant. D’una banda, millorar i garantir el servei de menjador i, de l’altra, oferir des d’aquest curs l’etapa de llar d’infants. Això s’ha traduït a reformar la planta baixa de l’escola i, tot i que elles encara no ho poden explicar, la Nur i la Mel aprenen cada dia en un espai de luxe adaptat al 100% a les seves necessitats. L’Anna, la mestra, està només per a elles i aquestes dues bessones de 2 anys personifiquen, a més a més, el sentit de l’aprenentatge entre iguals, perquè han avançat tant en moviment i vocabulari com dots de relació. “Grans i petits estem junts gairebé cada tarda”, explica en Ton, de 6è, “jo en part tinc ganes de marxar per conèixer altra gent, però també noto que el vincle és molt fort i que gràcies a aquesta barreja d’edats he après moltíssim”. Que el rang de cursos no s’aprimi és el que vol garantir l’Ajuntament, i més amb la gratuïtat de l’EI2, però Marcé també explica que ara per ara el curs que ve no hi ha cap inscrit a la llar d’infants.
A l’hora de posar aquesta realitat sobre la taula, l’anunci de per què el centre de Rupit ha de ser una opció per a les famílies no hi ha ningú que el pugui fer millor que els alumnes: “Bones vistes”, “la natura”, “l’anglès, que en parlem molt”… i el que no diuen, però que se sobreentén, és que al final juguen amb una escola que és el poble sencer. Van a les botigues, involucren la gent gran als seus projectes… i no tenen pati, sinó tota una plaça.
