Dels projectes pendents de desenvolupar del Pla Territorial de Catalunya, un dels més polèmics és el de la pota sud de Vic, que ha d’enllaçar la C-17 i la C-25 per l’est de la ciutat. El projecte és tan vell com el mateix Eix Transversal, quan els alcaldes de Malla, Calldetenes, Santa Eugènia i Sant Julià instaven la Generalitat a fer aquesta connexió amb la llavors
N-152. Van passar uns anys, fins al 1999, quan la Direcció General de Carreteres va començar a estudiar un possible traçat que mai no s’ha fet públic. Tot el que hi ha és un estudi de traçat al Pla Territorial de les Comarques Centrals aprovat el 2008, que parteix de l’entrada sud de Vic i arriba fins a l’Eix Transversal per sota Sant Julià, passant entre Calldetenes i Santa Eugènia.
Fa qüestió d’un any, en una visita que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va fer a Vic, advertia a preguntes d’EL 9 NOU que la pota sud “està incorporada als plans d’infraestructures de mobilitat que ja tenen uns quants anys” i avançava que “estem estudiant alternatives que facin que no sigui necessari desenvolupar aquesta infraestructura tal com s’havia concebut inicialment” parlant-ne entre les parts afectades. La paradoxa és que el nou POUM de Vic no reserva terrenys per a la pota sud –el Pla Territorial és de rang superior i, per tant, s’hauria d’acatar–, i és que en tot aquest temps l’Ajuntament ha canviat d’opinió, d’estar a favor en l’època de Josep M. Vila d’Abadal a mostrar-s’hi en contra amb Anna Erra.
“Estem esperant una alternativa”, sosté la regidora d’Urbanisme i Mobilitat, Fabiana Palmero, sobre una obra controvertida per l’oposició veïnal i perquè hi ha diversos ajuntaments pendents de amb quin major o menor grau els afecta. Ara mateix, el Departament de Territori i Sostenibilitat ja té el projecte força enllestit, encara que està estudiant diferents alternatives de traçat que posarà sobre la taula davant dels ajuntaments afectats. Vic va demanar que es mesurés el trànsit de l’entorn per determinar quants vehicles haurien de fer ús d’aquesta infraestructura, ja que “pels nostres estudis no era necessària”, segons Palmero. Les mostres, que es van haver de repetir perquè la primera empresa contractada les va dur a terme malament, han conclòs que no fa falta una gran carretera per facilitar l’enllaç en direcció Girona. Es descarta per tant l’estudi tan ambiciós que preveia el Pla Territorial i pren cos un projecte més modest i de cost molt menor. En aquest sentit, l’opció de traçat que sembla més viable és la d’establir una sortida en direcció est a l’entrada de Vic que enllaçaria amb la variant de Calldetenes. Fins al moment s’han dut a terme reunions de caràcter tècnic amb els ajuntaments afectats, però el que tots reclamen abans de prendre una decisió és una trobada de caràcter polític “tenint en compte que hi ha ajuntaments que han canviat”, recorda Palmero. Un dels nous alcaldes és el de Santa Eugènia de Berga, Xavier Fernández, que veuria bé un projecte amb un menor impacte ambiental: “És el que defensem”. També satisfaria les demandes de Malla, que no vol la pota sud al seu terme com li agradaria a Vic. “La millor opció és la que s’acosta més a Vic, que és on hi ha el problema, com més desplacis l’actuació del problema, pitjor”, considera l’alcalde, Eudald Sentmartí, que espera que “prevalgui la solució tècnica a la política”. “Cal reprendre les negociacions polítiques”, demana l’alcalde de Calldetenes, Marc Verdaguer, perquè ara és “massa prematur” pronunciar-se.
Dels projectes de noves carreteres del Pla Territorial 2006-2026 el que està més avançat és el de la variant de Sant Miquel de Balenyà, un cop ja decidit que l’escollida és l’alternativa nord. La variant hauria d’enllaçar amb la de Tona Sud, que va fins a la carretera de la Pullosa i ha quedat en l’oblit, com l’enllaç de la BV-5224 a la C-37 a Torelló i la circumval·lació sud d’aquesta població. Un altre enllaç amb la C-37 que estava en estudi anava des de les Masies de Roda per sobre de Manlleu. Era època de vaques grasses i al Ripollès es va projectar una variant que enllaça la carretera de Vallfogona amb el barri de la Fuensanta de Ripoll per evitar el trànsit pel mig de la ciutat. També han quedat sobre el paper les variants de l’est de Ripoll i la que havia d’evitar el pas per dins de Ribes per anar a la collada, així com s’estudiava un enllaç a la N-260 des del polígon La Barricona que evités passar per dins de Ripoll i de Campdevànol.
Però el gran projecte faraònic del pla era la línia de tren que havia d’enllaçar Lleida, Igualada, Manresa, Vic i Girona, pressupostat en 2.247 milions d’euros, que circumval·lava la capital d’Osona per davant i per darrere. El projecte s’ha quedat en això, una ratlla sobre el mapa i el desdoblament de la línia Montcada-Vic-Ripoll (que aleshores valia 198 milions) continua sense avançar.
