Una seixantena d’alumnes i 16 mestres de la primera promoció de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona (1977-1980) valoren 30 anys després la seva formació en el que ha estat l’embrió de la Universitat de Vic (UVic). ‘Mestres d’Osona 30 anys després’ (Eumo Editorial, 2011) recull algunes de les seves vivències en el camp docent.
Aquella promoció tenia un centenar d’alumnes. Una dotzena d’aquests han impulsat el llibre, que s’ha volgut allunyar “d’explicar la història” que va portar a la creació de l’escola de mestres als baixos de l’escola Sant Miquel.
Els impulsors han apostat per recollir “vivències” en primera persona escrites pels protagonistes que serveixen per valorar com han viscut la seva vida docent. El volum, explica Pep Bas, un dels impulsors, és il·lustratiu dels camins que van seguir aquells estudiants: “Hi ha qui sempre ha exercit, alguns van acabar fent llicenciatura, hi ha qui ha continuat a la UVic al personal de serveis o n’hi ha que directament no han exercit”, expliquen.
Un dels punts singulars són les fotografies. Cada article està il·lustrat per la seva foto de carnet, que encara es conserva als arxius de la institució.
L’element comú és la “il·lusió” que mantenen 30 anys després, en què la gent exercia de mestre “més per vocació” que ara. I no hi ha desil·lusió? “S’hi nota desencís, especialment amb les lleis que es fan sense conèixer el dia a dia de l’aula”. La seva feina s’ha popularitzat. Ara els qüestionen més, perquè amb els mestres “tothom si veu amb cor”.
· Impulsaran una futura associació d’exalumnes
La comissió impulsora d’aquest trentè aniversari de la primera promoció de l’Escola de Mestres vol servir també com a “embrió” d’una associació d’alumnes i exalumnes de la UVic. L’objectiu, segons expliquen, és que les persones que han passat per la universitat osonenca tinguin “una referència” per mantenir el vincle amb la institució. Entre altres coses, pensen a organitzar activitats, trobades o l’edició d’algun material pedagògic.
· Quan aquells mestres eren alumnes
Aquests són sis petits fragments dels que es reprodueixen al llibre Mestres d’Osona 30 anys després (Eumo Editorial, 2011) .
“Era temps d’idees i tot bullia, a toc de canvi. Veníem d’una dictadura i anàvem cap a una democràcia, tot un horitzó se’ns plantejava per transformar. Aleshores parlàvem de l’autoavaluació o la pedagogia activa”. Jaume Campàs
“Crec que s’han acomplert amb escreix els vells i bells anhels. Ha valgut la pena fer aquest camí que va començar l’any 80 quan tenia 22 anys i 9 mesos”. Berta Faro
“L’escola és un entorn que xucla i absorbeix el cos, l’esperit, l’ànima, el son i la vigília”. Roser Cabacés
“Algunes persones de la nostra generació, quan recorden el passat, parlen de la mili. Jo parlo de l’Escola de Mestres de Vic, i parlo sobretot de dues persones que més han marcat la meva vida: en Ricard Torrents i en Segimon Serrallonga”. Abel Beltran
“No sé si aquests trenta anys d’escola han estat, o són, els millors anys de la meva vida. El que sí que sé és que l’escola s’ha emportat bona part de la meva vida en aquests trenta anys”. Empar Escalé
“Vaig aprendre molt tot i que no n’era conscient i crec que entre el que vivia tant dins com fora de les aules em vaig anar formant i preparant per l’autèntica escola que és la vida…”. Joan Bassaganya
