És la meva primera vegada. Tinc amics i coneguts que ja ho han fet, alguns més d’un cop, i diuen que quan et posen el pal pel nas fa una mica d’angúnia. Aquest dijous, però, per molts torellonencs i persones de la Vall del Ges també era la primera vegada que es feien un test d’antígens, en el marc del primer cribratge massiu al CAP de Torelló per detectar persones asimptomàtiques –continuava divendres entre les 10 del matí i les 2–. Començava a partir de les 3, però preveient el que acabaria passant –cues d’una hora i mitja–, hi vaig a 3/4, i la fila ja arriba a la reixa de ferro de l’aparcament interior de l’ambulatori. Es veu que han començat una mica abans i algú ja en surt. Al con de davant –Protecció Civil n’ha posat cada dos metres perquè la gent mantingui les distàncies– hi ha una noia de Sant Pere, la Carla, diu que té una amiga que ha donat positiu i “per sortir de dubtes” ha aprofitat el cribratge massiu. Ella, a diferència de mi, ja té experiència, és la segona vegada. Al darrere hi ha una senyora de Torelló, l’Antònia, que se n’ha assabentat a través de la seva filla. Tots dos acordem que deixem passar en Ramon, un senyor que ha anat a aparcar el cotxe mentre la seva dona ja feia cua uns cons més endavant i a qui no el deixen arribar fins a ella. Al cap d’una estona, ella, que ha deixat passar altres persones, es col·loca just davant d’en Ramon. Anem fent petar la xerrada, també amb els qui ja s’han fet la prova, “ja ho tenim fet: negatius, ja hem marxat amb el resultat i tot”, diuen alguns. “Tot sigui per la salut”, apunten altres.
Al cap d’un quart o 20 minuts nosaltres ja arribem al darrere de l’edifici del CAP, la cua, però, ja passa per l’aparcament i comença a baixar la rampa que hi dona accés. Els de Protecció Civil que la controlen ja no tenen més cons. S’hi han afegit persones que tornen de deixar la canalla a les escoles que hi ha al voltant del CAP i la cua arriba fins a l’escola Fortià Solà.
A 1/4 de 4 ja arribo a la cantonada que dona al pati interior, on hi ha instal·lades dues carpes on des de fa mesos s’hi han fet proves PCR i les darreres setmanes també les vacunes de la campanya de la grip. De fet, a l’entrada de la carpa hi diu PCR, però ara pràcticament sempre s’hi fan testos d’antígens. Allà, a la cantonada, una infermera demana la targeta sanitària per apuntar el nom en un full on hi ha una casella per marcar si el test que em faran al cap d’uns minuts serà positiu o negatiu. La cua avança i davant les carpes hi ha uns quants cons més on els qui anaven al davant esperen el resultat. Al cap de poc passo a la primera carpa on fan el registre de dades i comproven que tot sigui correcte per després, si no m’espero, rebre un SMS amb el resultat. A la carpa del costat hi poden fer tres proves alhora però en algun moment n’hi ha menys perquè el procés anterior és més lent. Entro i em fan abaixar la mascareta. La poso a sota la barbeta i em diuen que m’he de tapar la boca. Automàticament em ve la imatge del mem de l’inici de la pandèmia que comparava portar el nas per sobre la mascareta amb… bé, de sobte tinc el bastonet a dins del forat dret del nas. Després, a l’esquerre i com li ha passat a la noia del davant que tenia experiència, se m’han negat una mica els ulls. Endreço el nas a dins de la mascareta. Al cap de cinc minuts una infermera, amb pausa dramàtica inclosa, diu que soc… negatiu, com la majoria dels que es feien la prova dijous: en total 5 positius de 444 testos.
I sí, que et posin un pal al nas fa una mica d’angúnia, encara que després quan ho expliques, els qui s’han fet una PCR diuen que el d’antígens en fa menys. Però per mi, era la primera vegada.
