La glàndula tiroides té una influència destacada en l’estat de salut de les persones, ja que les hormones que segrega participen en bona part de les funcions de l’organisme. Un embaràs té un gran impacte en la funcionalitat d’aquesta glàndula i, en cas de disfuncions severes, pot tenir conseqüències greus tant per a la salut de la gestant com la del fetus. Un estudi realitzat des del Laboratori de l’Hospital Universitari de Vic (HUV) i liderat pel doctor Jordi Prat, especialista en bioquímica clínica, ha detectat el doble d’alteracions de la funció tiroidal entre les dones embarassades que en un conjunt de dones en edat fèrtil, sovint per una mancança d’aquestes hormones (hipotiroïdisme). Arran d’això, el mateix estudi, que ha estat mereixedor del Premi Sanitat Osona 2018 en la categoria de treballs inèdits, planteja la necessitat d’estendre de forma universal la realització d’una prova o screening de la funció tiroidal a totes les gestants. Una conclusió que no sempre genera consens.
El treball, realitzat entre finals de 2016 i principis d’aquest any, va practicar un estudi complet de la funció tiroidal a dos grups de dones, totes elles sense antecedents en malalties relacionades amb aquest òrgan. D’una banda, es van analitzar 1.224 dones en edat fèrtil; de l’altra, 635 gestants (209 en el primer trimestre, 194 en el segon i 232 en el tercer). En el primer grup, un 9,7% van presentar alguna mena d’alteració tiroidal. En canvi, en el grup de les
Un 20% de les gestants analitzades tenien alguna alteració
embarassades, el percentatge es va enfilar fins al 21,8% –dos punts amunt o avall en funció del trimestre de gestació–. En tots dos casos, l’hipotiroïdisme, amb les seves diverses variants, va ser l’alteració més freqüent, amb un 10% dels nous casos detectats.
És sabut que l’embaràs, amb l’increment de necessitats anabòliques que comporta per a la futura mare, afavoreix certa tendència a l’hipotiroïdisme, sovint per una manca de iode. En condicions normals, el cos de les gestants s’adapta a aquests dèficits de forma natural. En alguns casos, en canvi, aquestes alteracions poden tenir conseqüències greus si no són tractades adequadament. En les gestants pot arribar a provocar hemorràgies, parts prematurs o avortaments, mentre que en el fetus pot comportar “disminucions més o menys greus del desenvolupament neurocogninitiu i del coeficient intel·lectual”, però també dèficits d’atenció, hiperactivitat o sordesa. I és que l’hormona tiroidal està especialment implicada en el desenvolupament del seu sistema nerviós central.
Una prova prèvia o durant les primeres setmanes de l’embaràs ajudaria a detectar aquestes possibles anomalies de l’òrgan. Actualment, però, no hi ha consens a l’hora de recomanar un screening de la funció tiroidal de forma universal a totes les gestants. Només es considera quan hi ha factors de risc, com tenir antecedents familiars, sobrepès exagerat o una edat propera als 40 anys. Vista la incidència detectada en aquest estudi, Prat es mostra partidari de generalitzar aquesta prova “tan aviat com sigui possible, per anar bé durant la visita preconceptual, per veure si la funció tiroidal és prou competent”. Ho defensa, a més, recordant que el cost d’aquestes proves “s’ha moderat significativament” –un screening bàsic pot costar uns 3 euros i unes proves més específiques, fins a un màxim de 20–. “Només d’evitar l’aparició d’alguns casos de dèficit en el desenvolupament del nounat o l’aparició de complicacions en la gestant ja justifica l’eficiència clínica i de salut poblacional d’aquesta intervenció”, conclou textualment l’estudi. El treball és ara a mans d’altres professionals de l’atenció primària i hospitalària vinculats a les diferents àrees que cobreixen la salut de la dona, per avaluar si hi pot haver “consens” a l’entorn d’aquestes conclusions. Com a limitació, l’estudi admet “manca de solució de continuïtat” entre els casos analitzats i, alhora, d’una anàlisi clínica de l’evolució de cada un dels embarassos i de l’estat de salut de cada nounat.
UN ESTUDI LIDERAT PEL DOCTOR JORDI PRAT
L’estudi ha estat liderat pel doctor Jordi Prat, però ha comptat amb la complicitat de tot l’equip del Servei de Laboratori de l’Hospital Universitari de Vic, com són els doctors Víctor Farré i Maria Àngels Casas, i els tècnics de laboratori Xavier López, Roser Quintana i Imma Bosch. També hi ha col·laborat la doctora Carolina Prat, de l’Hospital de Sant Joan de Déu. El doctor Prat ha estat tota una institució dins d’aquest laboratori, ja que el va dirigir entre 1991 i 2016, coincidint que va fer els 65 anys. Actualment hi és en qualitat de facultatiu especialista sènior.
