“La ramaderia requereix sacrifici”

Beatus ille és el nom que rep una de les composicions poètiques més famoses del poeta llatí Horaci (65 aC - 8 aC), que amb l’ús d’aquest concepte va voler elogiar la vida senzilla i tranquil·la del camp enfront del desordre urbà. Avui, les paraules de Francesc Molins, que des de fa 12 anys dirigeix Alpines Les Feixes -una petita explotació familiar ubicada al Moianès- traspuen la idea que viure al món rural és una sort, “però el treball de ramaders requereix altes dosis d’esforç i sacrifici’’. En aquest sentit, afirma que “malgrat que les feines de pagès que realitzo són gratificants pel seu caràcter dinàmic, suposen molta responsabilitat perquè he de dedicar els 365 dies de l’any a tenir cura del bestiar’’, concretament d’un centenar de cabres que “com animals de rutina que són les munyim sempre dues vegades al dia i aproximadament a la mateixa hora: a les sis del matí i a les set de la tarda’’. A més, el volum de feina augmenta durant les èpoques de parideres, ja que “hem de posar atenció als naixements i estar amb les cabres perquè gaudeixin de les millors condicions després del part’’. Per Molins, endinsar-se l’any 2010 en el projecte de muntar la granja a la mateixa zona on viuen des del 2000 va servir “d’escapatòria a la crisi econòmica del 2008’’, que va provocar el tancament de l’empresa on treballava de comercial amb la Núria, la seva parella. “Vam començar des de zero, sense terra ni finca. La feina de ramader és sacrificada. T’has de bellugar molt si vols que el projecte sigui econòmicament viable’’, apunta Molins. Alhora, explica que “els meus besavis i avis eren vaquers al carrer Consell de Cent de Barcelona’’. Així, forçat per un context de crisi, va decidir ser ramader i, gairebé per inèrcia, “he acabat seguint la tradició familiar’’. En altres paraules, el projecte d’Alpines Les Feixes el va ajudar tant a “reconnectar amb les meves arrels’’ com a “reenganxar-me al món laboral en temps convulsos’’. Ara, afirma que “estaré plenament satisfet si l’última feina que consta en el meu currículum és la de responsable d’aquesta finca’’, i a la vegada reconeix que “abans de jubilar-me m’agradaria que la granja, així com va ser una sortida per a mi, ho sigui també per a algú altre’’. Per tant, amb el desig de traspassar l’explotació ramadera i garantir el relleu generacional dins del sector primari, Molins encoratja la resta de petits propietaris a “deixar un negoci sanejat a les generacions següents’’ tot liquidant possibles deutes pendents. De fet, comenta que “tinc tres fills (de 26, 22 i 17 anys) i cap ha volgut continuar amb el negoci familiar perquè implica una gran quantitat d’hores diàries i inclús limitar les vacances’’.Dedicació, constància, paciència… són només alguns dels adjectius associats a la pagesia, una professió mil·lenària, però encara essencial al segle XXI. “A França sembla que la societat en general té més consciència del fet que els petits ramaders som els primers interessats a augmentar el benestar animal i, de retruc, la qualitat dels productes que oferim’’. Ofegats pels preus baixos i les macroexplotacions característiques de l’era de la globalització, les paraules de Molins prenen més significat que mai i ressonen per totes les ciutats: “Volem que la societat urbanitzada d’avui prengui consciència de la importància del sector primari a l’hora de preservar la biodiversitat del territori i, més encara, de la petita ramaderia que vetlla per l’elaboració d’un producte de proximitat com ho és la llet de les nostres cabres, que des de l’any 2020 també transformem en làctics frescos’’.

“La ramaderia requereix sacrifici”

El ‘Tour’ mundial d’Albert Bosch

S’adorm al volant i xoca amb tres cotxes a Torelló

Passió per la cuina i pel futbol

Catalunya perd vent, la dispersió de la contaminació es complica

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Ja hi tornem a ser

De Vilanova de Sau a la NASA

Aquests són els beneficis de beure cafè

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló