Els anys de traspàs com aquest 2024, en què el mes de febrer passa de tenir els 28 dies habituals a tenir-ne un de més, són susceptibles de generar algunes singularitats simpàtiques, com per exemple la dels aniversaris que només se celebren “el dia que toca” cada quatre anys, ja sigui de naixement, de casament o de qualsevol altra efemèride que es produeixi en aquesta data tan excepcional.
Trobar-se persones que hagin nascut el 29 de febrer és, d’acord amb la probabilitat, quatre vegades menys habitual que si es parla de qualsevol altra data (només 1 de cada 1.461 dies seguits és 29 de febrer). Si bé a l’hora de la veritat no neixen la mateixa quantitat d’infants al llarg de l’any com per parlar d’una distribució exacta, la probabilitat no varia de forma gaire notable. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, en l’últim 29 de febrer amb dades, el de 2020, van néixer 765 persones a tot l’Estat, que en l’interval de 2019 al 2022 suposa un 0,055% del total d’1.368.563 naixements que es van produir en els quatre anys.
Encara que la probabilitat vagi a la contra, arribar al món un 29 de febrer no deixa de ser una situació tan possible biològicament –cada quatre anys, això sí– com fer-ho qualsevol altre dia. Ho saben tant el paradista del mercat de Vic Toni Colom com l’enginyer Gerard Canals, que comparteixen aquesta data de naixement poc usual. En el cas de Colom, però, no té cap document que registri aquesta peculiaritat: “Vaig néixer el 29 de febrer de 1956, però quan em van apuntar al registre el funcionari que ho va fer va posar-hi l’1 de març”. Aquesta pràctica era prou habitual i també li van oferir el 1988 als pares de Canals, però ells van preferir “mantenir la data que tocava, perquè els feia més gràcia que fos així i a més diuen que tinc sort d’estar inscrit així perquè si no no em creuria ningú quan ho expliqués”. Canals també comenta que molta gent que descobreix que ha nascut el 29 de febrer se sorprèn, fa alguna broma i aprofita per demanar-li per què existeixen els anys de traspàs. Sense considerar-se’n expert, ho explica amb to didàctic, fent esment a l’acumulat de sis hores de més que té cada any i que es converteixen en un dia de més cada quatre per evitar alterar el calendari gregorià.
Preguntats per si els ha suposat alguna dificultat administrativa, ambdós responen que no ha estat el cas i que no han viscut cap incidència, ni tan sols Canals, que és qui té registrat el dia 29 a tota la seva documentació. “Com a molt quan ensenyes el DNI o alguna documentació et demanen a vegades si és un error”, afirma l’enginyer. En el cas de Colom, computa com a nascut l’1 de març i com que no ha tingut mai cap problema tampoc s’ha plantejat fer cap gestió per fer aparèixer la data correcta al DNI.
La celebració de l’aniversari és una altra de les peculiaritats que tenen anualment, quan tres de cada quatre anys ho han de fer en una data que no es correspon a la real. El paradista comenta que celebra l’aniversari l’1 de març, però que en els anys de traspàs el dia per bufar espelmes és el 29 de febrer. En el cas de Canals, en canvi, la celebració sempre la fa l’últim dia de febrer, el que considera més natural: “Sempre m’he sentit molt de febrer, gairebé com si hagués nascut al bell mig del mes, la gent considera que no és un mes gaire maco, però per mi és especial”.
De fet, Canals sempre ha reivindicat amb certa ocurrència el seu dia, fins i tot als calendaris i agendes dels anys que no eren de traspàs. “Quan era petit escrivia als calendaris el 29 de febrer encara que no hi fos perquè volia que el dia del meu aniversari hi aparegués sempre”, comenta tot rient. Després, el celebrava el 28, perquè en el salt cap a l’1 de març no hi cabia ni tan sols un sospir. L’enginyer també comenta que els anys de traspàs el seu entorn recorda especialment el dia del seu aniversari i rep una allau de felicitacions.
La peculiaritat del naixement és sovint motiu de broma tant per a ells mateixos com per a les seves amistats, que no desaprofiten l’avinentesa per fer comentaris jocosos. La de comptar només els anys celebrats el dia que toca és la més repetida. Colom, entre els nombrosos estris de la parada, comenta divertit que, si es fixa només en el 29 de febrer, “només he celebrat els anys 17 vegades, soc menor d’edat!”. Més lluny el segueix Canals, “amb 9 anys acabats de complir”. L’entorn del vigatà hi sol insistir bastant sovint. “Sempre em diuen que soc el petit de la colla i quan anàvem de discoteca em deien que jo no podia entrar, que no tenia l’edat”, recorda Canals, qui també afirma que a vegades els proposa comptar els anys per quarts. “Si els dic que l’any vinent faig 9 anys i ¼ em diuen si m’he cregut que soc a Hogwarts, pels números de les andanes de Harry Potter”.
Personalitats com el president del govern estatal, Pedro Sánchez, o el davanter del Barça Ferran Torres van néixer el 29 de febrer, una curiositat compartida per poca gent. “A vegades m’ho he plantejat i el cert és que no conec personalment ningú com jo”, comenta Canals, qui reconeix que “a vegades hi ha gent que em diu que té un conegut o un amic que ha nascut el mateix dia, però no he coincidit amb cap”. En aquesta edició d’EL 9 NOU, però, ja ha coincidit amb un altre.
