Ha passat un any d’aquell 2 d’abril de 2017 en què, després de cinc dies de votacions, els veïns de Sant Miquel de Balenyà van decidir per una àmplia majoria –el 83% dels vots i amb una participació del 53%– que volien deixar de pertànyer a Seva i ser un municipi independent. Els esdeveniments polítics i les decisions judicials d’aquests dotze mesos, com l’aplicació del 155 o la sentència contra el reconeixement del municipi de Medinyà (Gironès), no han jugat a favor que el Parlament pogués tirar endavant la llei de reconeixement del municipi de Sant Miquel de Balenyà. La realpolitik, o política pragmàtica, fa que Sant Miquel de Balenyà, constituït des del 7 de febrer de 2015 en una entitat municipal descentralitzada (EMD), visqui el seu dia a dia com si fos un municipi independent. “Tenim el 99% de les competències, només ens falta el reconeixement com a municipi”, diu Èric Vila, alcalde-president de Sant Miquel de Balenyà, càrrec escollit per primer cop en les eleccions de maig de 2015.
L’oficina d’atenció al ciutadà actua com un ajuntament i han fet inversions per millorar els serveis i els equipaments, l’última és la pista poliesportiva, que ha suposat també l’ampliació del pati de l’escola i que ha costat 260.000 euros. Només hi ha tres competències que encara depenen de l’Ajuntament de Seva: les modificacions urbanístiques del POUM, la gestió del padró i el cobrament dels impostos. Aquests últims els recapta encara l’Ajuntament de Seva “però ens els torna fins a l’últim cèntim a Sant Miquel de Balenyà”, remarca Vila. Les llicències, els permisos d’activitats, les taxes… ja estan gestionades per Sant Miquel de Balenyà i a finals d’any també assumiran competències en gestió de l’aigua. Sant Miquel de Balenyà també està representat al Consell d’Alcaldes d’Osona i s’està treballant també per resoldre la seva presència a la Mancomunitat La Plana.
Aconseguir el reconeixement oficial com a municipi, una fita que continua estant entre els objectius de Vila, no serà fàcil tot i tenir l’aval de la consulta d’ara fa un any. En primer lloc, l’aplicació del 155 i la manca de govern a Catalunya ha deixat Sant Miquel de Balenyà sense interlocutors per insistir en la necessitat que el Parlament de Catalunya impulsi i aprovi una llei de reconeixement del municipi. Abans de la dissolució del Parlament ja s’havien fet alguns passos i es comptava amb el suport, tot i que només verbal, per part del grup de Junts pel Sí. I en segon lloc, el precedent més recent de creació d’un nou municipi a Catalunya, el de Medinyà l’any 2015, ha acabat molt malament. El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional, el passat 21 de setembre, la llei del Parlament de Catalunya que havia permès crear el nou municipi, que fins llavors pertanyia a Sant Julià de Ramis. Entre altres arguments, la sentència del Constitucional citava la Llei Reguladora de las Bases del Règim Local, que s’havia modificat perquè no es poguessin crear nous municipis a l’Estat que tinguessin una població inferior a 5.000 habitants. Sant Miquel en té 1.255. La sentència del Constitucional agreujada per l’aplicació del 155 va fer que el passat 31 de gener Medinyà perdés la independència de què havia gaudit durant més de dos anys. Es va dissoldre la comissió gestora que governava a l’espera que el 2019 s’escollís el primer alcalde i des del passat 31 de gener s’ha reintegrat a Sant Julià de Ramis. El pragmatisme vindria a dir que més important que ser reconegut com a municipi és estar exercint com a tal.
