La trajectòria política de Lourdes Ciuró (JxCat) combina experiència política municipal i també com a diputada al Congrés, on va ocupar escó entre el 2011 i el 2019. A finals de maig va ser nomenada consellera de Justícia.
PSOE i el PP han acordat els noms per a la renovació del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Queda pendent el Consell General del Poder Judicial. S’han de renovar basant-se en acords entre partits?
Defenso que no. Sobretot a les altes instàncies de judicatura haurien de tenir una fórmula d’accés molt més objectiva. Es podria fer tenint en compte mèrits com el nombre de sentències que no s’haguessin revocat al jutge o jutgessa en qüestió; que tingués un determinat nombre de publicacions en revistes de prestigi; una determinada puntuació a l’hora de fer cursos, màsters i com a docent. Si volen que sigui plural ha de tenir criteris de territorialitat i qüestions de gènere. Però hi hauria la fórmula de sortir d’aquest nomenament tan polític que, de fet, és el que ens diu Europa: que Espanya té un greu problema a l’hora de nomenar jutges perquè ho fa amb un criteri eminentment polític.
Com valora els noms concrets dels canvis que hi haurà en aquests organismes?
És un Constitucional que continua i persisteix que en lloc de ser àrbitre ja es posa la samarreta, va de blanc i baixa a rematar córners. No té pinta de ser imparcial.
El Tribunal de Comptes va rebutjar els avals per fer front als 5,4 milions que reclama a alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior del procés. Què li sembla que el líder del PSC, Salvador Illa, hagi dit que es podria revisar el funcionament d’aquest tribunal?
És un bany de realitat el que ha fet Illa, és reconèixer que se li diu Tribunal de Cuentas però no és un tribunal, està nomenat també… no forma part de tota l’arquitectura judicial de l’Estat espanyol sinó un organisme extern que fa de fiscalitzador en què s’hi nomenen cognoms il·lustres com els Mariscal de Gante, que ja hi eren fa molts anys. Està completament tintat de persecució política, almenys en l’actuació que ha fet amb els represaliats per la causa catalana. Que no hagi acceptat els avals posa en evidència que és un tribunal d’ajuste de cuentas. Aquesta gent han d’embargar béns per perseguir econòmicament famílies per qüestions ideològiques?
ERC i Junts s’han coordinat en el pagament de les fiances al tribunal, que es va anunciar després del rebuig d’aquests avals?
Tots hem intentat donar la màxima resposta per ajudar la gent, perquè és la nostra obligació com a partits aixoplugar aquestes qüestions perquè volem que qui se la juga per un mandat democràtic sortit de les urnes, i perseguit per l’Estat espanyol, sàpiga que no està sol. És un missatge d’acompanyament, perquè si hi tornem, que hi tornarem, sapiguem que tenim un paraigua que ens ajuda.
Se sent còmoda en el govern que comparteixen Junts i ERC?
M’hi sento molt còmoda perquè és el govern del 52%. La ciutadania va votar, va dir que volia una entesa entre les forces independentistes i per tant és un honor i un orgull. A més el govern treballa amb un pla pactat per donar resposta a la ciutadania. Hem de tirar endavant el dia a dia i que alhora no descuidem seguir avançant cap a la llibertat del nostre país.
La taula de diàleg pot desencallar el conflicte?
Com a Junts no ens vam presentar a les eleccions amb una taula de diàleg i ja ens han dit que ens parlaran de tot menys del que volem parlar: l’amnistia i l’autodeterminació. Per parlar de Rodalies o finançament ja hi ha reunions bilaterals que no haurien de suposar cap problema, perquè els catalans paguem impostos i tenim dret que ens els retornin en forma de serveis.
Seurà Junts a la taula de diàleg?
Quan se’ns aixequin els vetos n’estarem encantats. Vam decidir una representativitat per part de Junts que s’ajusta al pacte que vam fer entre el president Aragonès i el nostre secretari general, Jordi Sànchez. Hi hauria d’haver persones que representessin de la forma més àmplia possible l’independentisme i ens hem cenyit en aquests perfils.
Si no arriba l’amnistia hi hauria alguna via intermèdia per resoldre la situació de les persones exiliades?
Totes ho són per una qüestió política, ideològica, per tant aquesta solució ha de ser política per a totes les persones represaliades, les exiliades i que a més a més es faci escoltant el que diu el Consell d’Europa. L’informe del Consell d’Europa fet per més de 300 persones de 47 països diferents diu que l’Estat espanyol ha de deixar de perseguir per idees polítiques. Per tant, el que està dient és que l’Estat espanyol ha de buscar una solució per deixar de perseguir, és una amnistia de facto.
Ha anunciat un increment del 2% del pressupost destinat a justícia gratuïta, el que perceben advocats i procuradors en torns d’ofici.
És de justícia reconèixer l’esforç que fan molts professionals al servei d’aquells que més ho necessiten. Si per exemple actualitzem barems de persones funcionàries del departament hem de poder rescabalar i indemnitzar amb més import en els advocats del torn d’ofici.
Es fixen com a objectiu reduir la temporalitat de les plantilles a l’administració de Justícia.
Cobrirem places d’oposicions que es van fer els últims anys, 2018 i 2019, hem demanat treure 757 places més de funció pública però la situació dels interins és un problema de tota l’administració que afecta també resolucions que s’han de prendre des de Madrid. Tenim un repte conjunt per acabar amb la interinitat perquè si no no es dona estabilitat a les plantilles.
Com ha afectat la Covid-19 a les presons?
Les plantilles dels serveis penitenciaris van fer un gran esforç. Un confinament a una presó implica que dues persones convisquin en quatre metres quadrats 23 hores. És un esforç terrible per a les persones preses i per als funcionaris perquè hi ha neguit entre la població penitenciària. Van haver d’endreçar tots els circuits amb els recursos limitats que tenen. Del Departament de Justícia són els pobres dels pobres, perquè Justícia també és al seu torn la més maltractada pels pressupostos de forma secular.
Vostè ha dit que atendran de manera més específica les dones i els joves en l’àmbit penitenciari i de justícia juvenil.
El sistema que tenim de rehabilitació i reinserció a les presons funciona molt bé. S’estan fent molts esforços perquè les persones que han tingut un deute amb la societat després de complir la pena puguin tornar-s’hi a enganxar. Els joves i les dones que mereixen més atenció. Els joves tenen una vida per endavant, els podem capacitar amb formació professional, ja que les formem a dins que puguin tenir una forma d’enganxar-se a fora, a la vida, a poder tenir una feina que els generi recursos i no els aboquem a ser carn altra vegada d’haver de caure en la delinqüència per subsistir.
I pel que fa a les dones?
Moltes de les dones empresonades són víctimes al seu torn, perquè o han agredit l’agressor i estan complint la seva part de la pena, o han estat mules perquè han portat droga… Les hem de rehabilitar també per víctimes que són perquè tinguin una sortida quan hagin complert la pena. El repte és majúscul. La política que podem fer de rehabilitació a les presons és política social en majúscules.
El Parlament tramitarà una nova llei de Memòria Democràtica, a proposta del PSC.
Com a govern tenim una llei, el PSC ha presentat la seva. Estem treballant en una llei integral amb participació d’entitats i d’universitats, perquè ens convé treballar molt que el feixisme als carrers no sigui impune. No podem permetre que als nostres carrers hi campi el feixisme i la intolerància. Hem de recordar d’on venim, perquè no es torni a produir el que vam patir, la persecució i repressió del franquisme. Hem de poder reparar les víctimes, donar garantia de veritat del que va passar. La memòria és una part essencial del nostre futur com a país.
Com es combat el feixisme?
Sobretot amb sancions econòmiques. Després, formació per identificar i que tothom tingui clar què és feixisme.
