Ja ha passat més de mig any des de les eleccions municipals. Esquerra Republicana va aconseguir nou regidors i Junts per Taradell, quatre. Quina valoració en fa?
Positiva no pot ser, ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos. Quan et presentes a les eleccions ho fas amb la intenció de treure el màxim de vots i per descomptat aspires a guanyar. En precampanya havíem dit que aquestes segurament serien molt més ajustades que altres vegades, crec que el resultat de 9 a 4 no l’esperava cap dels dos cantons. A partir d’aquí, els primers sis mesos, diferents, perquè dels quatre regidors de Junts per Taradell dos havíem estat a govern i ara ens toca assumir el rol d’oposició i aprendre de quina manera podem ajudar.
Va ser més dur encaixar els resultats o que ara els toca jugar un altre paper?
Altres vegades m’han fet la pregunta de si va ser més dur perdre les eleccions o perdre-les per 9 a 4 i jo sempre dic que el que va fer més mal van ser els resultats, perquè la possibilitat de no guanyar ja la teníem al cap. Encaixar que estàs a l’oposició ho veig com un dany col·lateral de treure quatre regidors i, per tant, ho assumeixes ràpidament.
Quina oposició farà Junts per Taradell aquest mandat?
Ens la marcarà la manera que tinguin ells de governar. Nosaltres volem seguir tirant endavant allò en què creiem. Malgrat haver perdut les eleccions, no renunciem a creure que dúiem un bon programa ni que teníem un equip excel·lent i grans propostes per Taradell. Si les decisions de l’equip de govern van en una línia que compartim, tindran el nostre vot a favor. Si no, en contra. A partir d’aquí, hi ha molts matisos, però sent conscients que ERC té majoria i pot jugar les peces tal com li plagui.
Junts per Taradell es va abstenir en l’aprovació de les ordenances i va votar en contra dels pressupostos d’aquest 2020. Per què?
Amb l’equip de govern creiem que tenim una idea molt semblant sobre el tarannà del poble i què li convé, igual que en qüestions de política nacional, però és cert que vam topar amb les ordenances, el règim de dedicacions i els pressupostos. Nosaltres pensem que l’Ajuntament que teníem fins ara funcionava i no vèiem una necessitat tan gran de noves contractacions, sigui amb dedicació de regidors o bé ampliant places. Ells sí que ens van explicar, i és correcte, que la llei del sector públic ha canviat i que ho veuen com el moment de posar coses en ordre. A favor de les ordenances no hi vam votar per l’augment d’impostos en el grau que el plantejava ERC: entenem que tot puja, però no podíem donar suport a increments tan bèsties com d’un 5% en l’IBI. Després, als pressupostos, aquestes pujades es redirigeixen a capítols que considerem menys prioritaris que les partides d’ensenyament o cultura, bàsiques i que la ciutadania rep directament.
Esquerra diu que està fent endreça de l’Ajuntament. Vostès ho veuen així?
El de Taradell penso que és un ajuntament que ha estat envejable durant molts anys per uns resultats fantàstics, excel·lent gestió i que a més a més té una plantilla de treballadors que se senten orgullosos de formar-ne part. Endreçar no vol dir que estigués desendreçat, una altra cosa és que la llei hagi canviat i que ara es vulgui revisar segons quines situacions.
Quan va acabar el mandat passat, l’endeutament de Taradell era del 67%. Què en pensen, d’aquesta xifra?
Quan parles amb qualsevol taradellenc o taradellenca, la majoria se senten orgullosos de com està Taradell, un poble que creix en població, amb uns serveis i nivell de vida molt envejables respecte a altres poblacions de la comarca. Això no és gratis. I si volem creure que algú ha inventat la sopa d’all, que ens ho expliqui. Tenim un municipi amb uns equipaments impressionants perquè l’Ajuntament ha sabut gestionar molt bé les finances. Això no va en contra d’endeutar-se, i encara menys sabent que el consistori té una gran capacitat de retorn. Segueixo sense veure-hi el problema. D’aquí a quatre anys potser haurà disminuït l’endeutament, però també caldrà veure quines inversions han tirat endavant.
En el primer ple, Junts per Taradell va votar en contra de la dedicació del 30% de dos regidors del govern.
Restem a l’expectativa de veure si aquesta dedicació dona fruits. Sempre dic el mateix: si una persona costa tants diners, però resulta que està molt capacitada o desenvolupa una àrea i, per tant, genera un retorn positiu a l’Ajuntament, ja sigui econòmic, social, de tarannà… En l’aprovació dels pressupostos de l’any que ve haurem de reconèixer que realment valia la pena. De moment han passat sis mesos. Nosaltres encara no en sabem fer la lectura. A priori defensem la nostra manera de fer: a l’Ajuntament hi posàvem hores nostres fora de la vida laboral i familiar i, encara que no fos de manera remunerada, ens ho agafàvem professionalment, entenent que allò era una feina d’alta responsabilitat i fent-la amb tot el criteri, il·lusió i dedicació del món. Simplement demanàvem el perquè ara creien que calia fer-ho diferent i sobretot per quins motius s’atorgava dedicació parcial a unes regidories i no a unes altres.
Amb aquests sis mesos, Santi Estragués hauria fet alguna cosa diferent de l’equip de govern?
Alguna decisió diferent l’hauríem pres, segur. Votar en contra del pressupost és una manera de dir-ho. Les retribucions les hauríem fet diferents, les pujades d’impostos no dic que no les hauríem aplicat, però sí de manera més gradual. A partir d’aquí, faltarà saber com es van concretant les inversions. Un tema que a nosaltres ens preocupa moltíssim és el de la ronda de Montserrat. Fa la sensació que ha quedat aturat perquè tenim als jutjats l’enderrocament de Can Sardà, que és per obrir un vial que comunica amb la ronda, però no la ronda en si. La ronda tenia el finançament, el projecte i en campanya hi havia qui deia que ja anava sola, que gairebé no calia ni posar-la al programa perquè es faria. Ho vull veure.
Hi ha diàleg entre oposició i equip de govern?
Menys del que m’esperava. Quan vam passar a l’oposició, veníem falsament enganyats de què volia dir. Ens emmirallàvem una mica en l’últim mandat: nosaltres vam viure una oposició molt sana que va acabar amb pacte de govern i, per tant, érem com un tot. Les deferències que l’equip de Lluís Verdaguer tenia respecte a l’oposició penso que, si més no de moment, i no per mala fe de l’equip de govern actual, no hi són. Hi ha una relació cordial, amb certs regidors segurament més fluida, i potser amb qui costa una mica és amb la figura de l’alcaldia. Sempre he dit que la confiança s’ha de guanyar i ara per ara encara no l’hem treballat prou. Ens limitem a anar a l’informatiu (?), el secretari ens explica com van les coses, assistim als plens, votem i no hi ha més diàleg ni possibles negociacions. En el cas dels pressupostos és veritat que vam fer unes reunions prèvies, i les ordenances també, però no hi ha un tarannà col•laboratiu malgrat insisteixo que a la pràctica a ERC no li fa falta.
Aquests dies a Taradell s’està parlant molt de temes de seguretat. El preocupa?
Per descomptat. Fins ara ja parlàvem de seguretat, perquè hi havia hagut certs episodis importants en urbanitzacions concretes, però tot això s’ha desplaçat a la resta del municipi. L’últim que voldríem és que creixi la sensació d’inseguretat.
Hem acabat la festa major d’hivern. Vostè l’ha viscut des de dins ballant el Ball del Ciri…
Em sento molt satisfet. Animo a tothom a participar amb les entitats i a tots els actes del poble. Com ser regidor, ballar el Ball del Ciri és una cosa que tothom hauria de fer almenys un cop a la vida.
