Roda de Ter (“i Masies”, apunta el seu alcalde, Jordi Vistós) té un problema endèmic amb el trànsit. Per la travessera urbana (C-153) hi passen a diari més de 14.000 vehicles, entre els quals hi ha els camions que, principalment, van a les Masies, Sant Martí Sescorts, l’Esquirol o Cantonigròs. La solució d’una variant està “al calaix”, per part de la Generalitat, mentre no hi hagi consens territorial, segons explicava aquest dimarts al ple l’alcalde de Roda, Roger Corominas (ERC). I el consens en aquest cas ni hi és ni se l’espera. Les Masies i Gurb, els municipis per on hauria de passar aquesta variant, no ho veuen com la millor solució. “No som partidaris de destrossar territori per solucionar només un 10% del problema”, diu Jordi Vistós (ERC), tot recordant que l’avantprojecte que hi ha sobre la taula no resol el problema perquè no completa la variant per l’exterior de Roda i les Masies fins a la carretera de l’Esquirol, sinó que es queda a la carretera de Manlleu, en la primera fase d’un projecte que l’any 2008 va ser inclòs al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.
Aquest avantprojecte que ja gairebé dorm el son dels justos tampoc convenç l’alcalde de Gurb, Josep Casassas (ERC): “D’entrada defensarem el territori i tindrem en compte l’opinió dels veïns afectats.” Casassas s’afegeix a l’opinió de Vistós que “malmet bona part del territori, però no resol el problema”. En la línia del que defensava dimarts Roger Corominas al ple de Roda, Casassas també apunta que “la solució ha de ser consensuada al territori, mai imposada com s’havia pretès temps enrere”.
La qüestió va tornar al debat dimarts al torn de precs i preguntes del ple. Hi havia dues preguntes de dues entitats rodenques, la recentment creada Plataforma Ciutadana Trànsit Rodat, formulada per Pep Bas, i els Amics de la Natura, per Tomàs Pladevall. Els primers demanaven què s’ha fet i què es preveu fer per reduir el trànsit pel centre del poble i els segons, sobre la viabilitat de fer entrar a l’equació la ronda nord de Manlleu.
Corominas explicava que mentrestant “avançarem en allò que està a les nostres mans” i en aquest aspecte parlava de “millores en seguretat amb la implantació de radars pedagògics o millorar la senyalització dels passos de vianants”. També es farà un estudi per “mitigar aspectes com el soroll”. Pel que fa a la variant, “tenim un escenari de bloqueig”, admetia Corominas. L’exalcalde i actual cap de l’oposició, Albert Serra (IPR), negava haver tirat pel dret quan era alcalde. “L’Ajuntament de les Masies, d’un dia per l’altre, va canviar el discurs”, assegurava Serra responsabilitzant Vistós de la falta de consens. Al cap i la fi, però, admetia que Roda té poc marge de maniobra: “La Generalitat pot fer el que vulgui, la carretera és seva.”
Per què la ronda nord de Manlleu seria una solució? Aquest vial, ample, “de doble carril”, com recorda el regidor d’Urbanisme, Enric Vilaregut (ERC), està previst al POUM però sense calendari d’execució. Enllaçaria l’Eix Vic-Olot (C-37), a la Miranda, amb la carretera de Sant Martí Sescorts (B-522), connectant els tres polígons de Manlleu (el Mas, la Coromina i el Verdaguer). Això permetria limitar l’accés al nucli urbà de Manlleu (i de Roda) dels vehicles pesants i desviar-los des de l’Eix o la C-17 cap a la C-37 fins a la Miranda. Ara bé, aquesta alternativa no té sentit sense el concurs de l’Esquirol, destí de bona part del trànsit pesat que passa per Roda, perquè faria falta una connexió amb garanties fins a les instal·lacions de Patel.
“Respecte a la continuïtat d’aquesta ronda nord, no estem d’acord que es pugui intervenir al municipi de l’Esquirol, perquè afectaria camps de cultiu, masies i finques”, diu l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà (ERC), que afegeix que entén que “s’ha d’arribar a un consens per alliberar de trànsit el centre de Roda”. Un consens, però, que costa d’endevinar. Montanyà també explica que havent parlat amb la Diputació de Barcelona, titular de la B-522, “de cap de les maneres tenen intenció d’eixamplar-la. Per tant, les alternatives es van reduint”.
Montanyà afegeix que amb l’ampliació de Patel s’han reduït “35 viatges de camions, anar i tornar cada dia”, perquè amb la nova nau refrigerada permet tancar tot el cercle de la producció i, per tant, les expedicions ja surten amb el producte acabat. També s’ha connectat la planta de purins de Sant Martí a la xarxa del gas a Roda, estalviant tres viatges diaris de camions de biogàs fins a la planta.
La ronda nord de Manlleu forma part d’un POUM que està aprovat inicialment però que ara està encallat a la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central. Amb tot, tampoc hi ha el finançament per executar-la. “Si ens la paguen tota, ens plantejarem que pugui ser una alternativa per Roda”, diu Enric Vilaregut, que no amaga les seves reticències pel fet que es busqui en un municipi veí la solució a un problema i més quan “en el passat, Roda va anar per lliure”. Entén la solidaritat entre municipis veïns, però, és una proposta que “està en fase de possibilitat, tant que és una cosa que ni tan sols n’hem parlat a l’equip de govern.”
