La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny exigeix a la Generalitat que estableixi una moratòria que suspengui la tramitació de projectes en l’àmbit del Parc Natural del Montseny similar a les dues que s’han establert recentment a la Costa Brava.
Aquesta decisió hauria de “suspendre la tramitació d’instruments de planejament i de gestió i la concessió de llicències d’obra nova mentre no s’hagi definit la situació jurídica de protecció de manera clara i definitiva” que, des d’aquesta entitat, consideren que ha quedat limitada després d’una sentència del Tribunal Suprem que fa més dos anys va anul·lar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Montseny que s’havia aprovat l’any 2008 per un defecte de forma en la tramitació. Això va tornar a donar vigència a l’antic pla de 1977 –amb uns límits més reduïts– que, des de la CSM, entenen que dificulta la preservació de l’espai i que ha obert la porta a la tramitació de nous projectes que consideren especulatius.
L’entitat aposta perquè es protegeixi el massís del Montseny a través d’una llei i no d’un pla especial com s’havia fet fins ara. Per això, aquest dimarts, ha anunciat que tramitaran una iniciativa legislativa popular al Parlament de Catalunya per poder portar aquesta proposta al debat. Es plantegen iniciar els tràmits en un mes i mig o dos. L’objectiu serà recollir 50.000 signatures que la CSM vol aconseguir de persones d’arreu de Catalunya. Per fer-ho, comptaran amb el suport de diverses entitats com Depana o Ecologistes en Acció que també han estat presents en la presentació a Sant Esteve.
Sobre la moratòria que es demana mentrestant, l’entitat entén que “hauria d’afectar, com a mínim, tota la superfície dels diferents municipis, que queda compresa dins dels límits del Parc Natural” que fixava el pla especial de l’any 2008. Tot plegat queda recollit en el Memoràndum Montseny 2019, que ha elaborat la CSM i que s’ha presentat aquest dimarts a Sant Esteve de Palautordera.
En el document, l’entitat ecologista recull els “diversos conflictes que generen la indefinició jurídica” actual de l’espai protegit. Entenen que la normativa de 1977 és “obsoleta” i això ha facilitat l’aparició de projectes de tipus urbanístic, hoteler i d’infraestructures”. Les tramitacions “han augmentat exponencialment” i han passat dels 4 expedients de 2015 als 13 de 2018.
{{ comment.text }}